dilluns, 2 de juny de 2008

Patrimoni (1)

Recupero la sèrie sobre patrimoni catalogat del barri, iniciada a l'antic balcó. Potser el Poble-sec no té edificis tan remarcables, des d'un punt de vista arquitectònic-convencional, com els de l'eixample o d'altres barris, però, per als poble-sequins o poble-sequencs, haurien de ser els millors del món, ja que son els nostres. La casa que veieu es troba a Blasco de Garay, 9. És un edifici d'habitatges sobri, amb menys decoració que els modernistes, però d'un art déco matisat i elegant. El catàleg de patrimoni de l'ajuntament en data la construcció cap al 1925 però testimonis veïnals m'asseguren que és de cap a 1930 i que anteriorment hi havia un edifici de planta baixa on hi residia un carreter.


La decoració és geomètrica, petits frisos i pilastres, amb volutes i elements vegetals que emmarquen la porta. Aquest edifici va rebre força durant un bombardeig, sobretot els pisos de la part del darrere, i hi van morir el porter de l'edifici i una noia jove, a més d'haver-hi alguns ferits. L'anècdota sobre un bacallà, que després d'un bombardeig van recuperar 'il·lès' unes veïnes, cosa que en aquella època d'escasedat era molt important, i que vaig recullir en una narració sobre la història d'un pis del barri que va guanyar el premi Francesc Candel de narrativa històrica fa alguns anys, es va esdevenir en aquest edifici i m'ha arribat per transmisió oral de la família. La meva família hi havia viscut, al número 9, i després va viure a davant, al número 6 del mateix carrer, cosa que va fer que no es veiessin afectats, per pura casualitat, per les bombes del temps de la guerra.


On ara hi ha un garatge hi va haver, durant anys, un 'recader', de cognom Badoch. En aquella època els recaders eren molt importants per fer arribar paquets i trameses a tot arreu. Els treballadors carregaven en aquells camions d'aleshores, força més petits que els actuals, moltes coses, i els infants petits dels voltants passàvem moltes estones al balcó, contemplant aquella activitat. Els xicots que hi treballaven sembla que sovint miraven enlaire, per tal de copsar les cames joves de les dames que sortien al balcó, cosa que, aparentment, posava molt nervioses les senyores observades que feien sempre el fàcil acudit, quina colla de badocs els del Badoch!




-->

Cap comentari: