dimecres, 25 de juny de 2008

Un militar pintor, a cavall pel Poble-sec





En diferents ocasions he escrit sobre Simó Gómez, pintor de vida breu i força esbojarrada, malgrat els intents familiars per contenir les seves ànsies bohèmies i arrauxades.

Feliu Elias, gràcies al qual i a un encàrrec que li van fer comptem amb una biografia de Gómez Polo, evoca també els personatges que visitaven el seu estudi i que anaven a fer-hi classes. Costa d’imaginar algú tan indisciplinat com Simó Gómez fent classes serioses, la veritat.

Un d’aquests personatges era Cusach, Josep Cusach i Cusach, o Cusachs, com també he vist escrit. Testimonis orals van explicar a Elias l’arribada força fatxenda de Cusach a l’estudi del Poble-sec, a cavall pels nostres carrers, aleshores amb poques cases i molta pols. Sembla que el pintor era una mica exhibicionista, elegant i presumit, i, bon genet, cosa que li agradava demostrar de forma pràctica.

Cusachs era militar, català, i per casualitat va néixer a Montpeller. Malgrat que va deixar aviat la seva carrera per dedicar-se a la pintura, una part molt important de la seva producció ofereix imatges militars, amb cavalls, batalles, i escenes costumistes i de la vida quotidiana de la tropa i l’oficialitat.

També va pintar quadres més al gust de la burgesia convencional, escenes d’hipòdroms i amazones. L’hipòdrom barceloní va ser durant anys a Can Tunis, en una època d’esplèndida afició al tema i no tan sols pel que feia a les classes benestants, sinó que hi havia entrades a preus més a l’abast del poble. L'escena amb unes dames tan elegants la podeu contemplar al magnífic Museu de Montserrat, que compta amb un fons esplèndid i, encara, poc difós.

Hi ha molts quadres de Cusachs al castell de Montjuïc. El Xiruquero comenta al seu blog els dubtes que té sobre el destí dels fons del castell, ara en perill. Què en faran, de tot plegat? Cusachs té una producció abundant, va ser molt treballador i va fer també cartells publicitaris, il·lustracions per a revistes i els sants per a un llibre sobre la vida militar a Espanya. La pintura realista es troba bandejada del coneixement general de la gent, en l’actualitat, doncs ja es pot pensar si, a més, tracta temes avui tan incorrectes com la milícia, que aleshores era ben considerada i un modus vivendi per a molta gent, com l’església. Les oportunitats laborals eren molt més escasses que en l’actualitat.

Diuen que alguns fons dels quadres de Cusachs van ser pintats pel seu amic Vancells, car ell no era paisatgista, però aquestes informacions són, en algunes biografies, contradictòries, No crec que Vancells li fes tots els fons.

Tota aquella colla de pintors magnífics de l’època són poc coneguts i la seva obra poc reproduïda, mentre molts pintors estrangers, en ocasions de menys categoria, pertanyen al nostra imaginari col·lectiu, de forma ben injusta. Dir que t'agrada més el realisme català que Miró o Dalí pot fer que et bescantin sense manies. Cusachs encara ha tingut sort i podem trobar moltes reproduccions de la seva obra, fins i tot a llocs de la xarxa com la interessant Ciudad de la Pintura. No passa el mateix amb Gómez, per cert. Personalment, crec que gran part de la pintura catalana avantguardista, amb el temps, es considerarà una immensa estafa i una broma cara, la veritat.

Cap comentari: