dissabte, 7 de març del 2009

Imatges del passat




Una bona amiga del Foment Excursionista em passa aquest retall de diari. En concret, el retall pertany al Diari de Barcelona de 27/3/88, fa deu anys, més o menys.


Com podeu comprovar, el peu de fotografia és erroni, ja que explica que la fotografia està presa a la cruïlla dels carrers Roser, Font-rodona i Vila i Vilà, però en realitat es tracta de la Plaça del Setge o del Siti, com en deien els grans d'abans.


La comprovació és fàcil si s'observa la casa del fons, una casa molt bonica, amb balcons tots pràcticament diferents. Malauradament la web de patrimoni de l'Ajuntament es troba en reformes i no hi he pogut accedir per explicar més coses sobre aquest immoble.


La fotografia pot semblar de la postguerra, però és de l'any 1930, i mostra una de les moltes processons que s'organitzaven a l'entorn de la Setmana Santa, en aquest cas pertanyia a la parròquia de Santa Madrona. No és estrany que l'anticlericalisme que es va desvetllar anys després fes congriar un rebuig important a persones que, sense ser franquistes ni fatxes tenien sentiments religiosos profunds, lligats al seu entorn d'amics i parents.


La fotografia és de Merletti, fotògraf que va viure al barri, on hi ha una placa a la casa que va ser seva, al carrer de Tapioles. CERHISEC oferirà el dia 24 una xerrada a l'entorn de la figura d'aquest fotògraf que mereixeria una exposició aprofundida sobre la seva obra. Des del nostre present, i sabent tot el que havia de venir, la fotografia és realment impressionant i sembla que la Mare de Déu dels Dolors ja es veu venir la tragèdia.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

A primera vista hauria dit que es tractava de la plaça Navas i de l'edifici que fa cantonada amb Bonaplata. Com es nota que no sóc nadiua del barri!

Petons, Júlia i cia.

Júlia ha dit...

Bon dia, Montse,
Si t'hi fixas veuràs que l'edific no té cases a cap costat, és fàcil d'identificar.

Vida quotidiana ha dit...

La meva àvia parlava sempre que anava a comprar al carrer al Siti... Ni la meva mare (també del barri) ni jo enteniem perquè li deia així, fins que a princpis dels noranta, quan es reformà la plaça li canviaren en nom de Concòrdia per la del Setge de 1714. Llavors entenguérem que el carrer Concòrdia era l'antic carrer del Setge de 1714 i que la meva àvia no s'havia americanitzat!!

Júlia ha dit...

El nom de 'Siti' havia estat molt popular i crec que alguna referència s'hi hauria de fer, ni que fos 'entre parèntesi', David. Però l'oficialització porta aquestes pèrdues.