dimarts, 14 de juliol del 2015

L'OBLIDAT CARRER 'LAUREL' I EL FERÉSTEC POBLE-SEC DE FINALS DEL SEGLE XIX



L'actual carrer Concòrdia es va dir, quan segurament era molt diferent d'ara, Laurel. El carrer Concòrdia també es va dir Calle del SITIO de 1714, nom que va tenir alts i baixos amb els canvis polítics i que avui conserva la plaça en la qual s'uneixen RADAS i CONCÒRDIA i que la gent del temps dels meus pares o avis coneixia de forma popular com a plaça del SITI, tot i que crec que una gran majoria dels que així l'anomenaven poca cosa en sabien sobre el siti en qüestió.

La zona del carrer Laurel, tocant a Montjuïc, devia ser, com una gran part del barri, durant molts anys, un indret fosc, insegur, enfangat i solitari. Els diaris de l'època fan esment de la zona en més d'una ocasió, les mencions augmenten quan a principi del segle XX ja es comença a parlar de la urbanització de Montjuïc i d'una possible exposició. Fan anar en més d'una ocasió l'alcalde de Barcelona per tal que comprovi el llastimós estat d'una zona en la qual les torrenteres hi fan estralls en cas de pluges. Es remarca que resulta dificilíssim, per exemple, anar a portar el Viàtic a algun dels pobres agonitzants que vivien en aquell indret remot, encara més si no hi ha lluna.

El  nom del carrer Laurel no es va catalanitzar mai i s'ha perdut de forma definitiva tot i que sempre el podríem recuperar per a algun raconet del barri i fins i tot plantar-hi un llorer autèntic que en justifiqués el bateig. 

Avui la Plaça del Siti és un bonic racó on l'Onze de Setembre s'hi fan les celebracions de la diada. A tocar del Paral·lel hi havia hagut durant anys un establiment de carreters, que també ocupava el lloc de l'enyorada Bolsera. Encara es pot veure el relleu d'un carreter amb un carro, que indicava el lloc de sortida dels carruatges. I és que era molt important anar per on calia car si dos carros es trobaven en un indret estret, enfrontats, la cosa resultava molt complicada.


2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Ostras, no recordaba el nombre de la calle Laurel..
A mí madre alguna vez si que se lo escuché...creo.
Salut

Júlia ha dit...

Miquel, no sé exactamente cuando se suprimió ese nombre pero sí que la gente mayor lo recordaba.