Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plaça del Setge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plaça del Setge. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de setembre del 2021

L'ONZE DE SETEMBRE AL POBLE-SEC I LA PLAÇA DEL SETGE DE 1714

 




Amb menys participació que en el passat però amb més gent que el 2020 vam tornar a celebrar a la Plaça del Setge de 1714 l'Onze de Setembre, amb la corresponent ofrena floral, lectures de textos i poemes, la participació dels tabalers i una actuació modesta però efectiva dels diables del barri. No hi va haver castellers, per raons òbvies, ni tampoc la sardana tradicional.

El Nomenclàtor actual de l'Ajuntament situa el nom de la plaça a l'any 1993 però el cert és que, amb el nom sense normalitzar, la denominació deu ser molt més antiga. La gent de l'edat dels meus pares i avis en deia, encara, tot i que després de la guerra i fins el 1993 no he trobat cap nom concret per a aquest espai, Plaça del Siti.

Com a Plaza del Sitio de 1714 he trobat mencionat el lloc en algunes hemeroteques, sobretot referides a un Casal Català -o catalanista- Republicà que hi va haver en aquella època, al número 18, i en el qual s'organitzaven moltes activitats. Però ja en els anys vint es troben referències a la plaça tot i que no he pogut esbrinar quan la van  batejar de forma oficial.

Una notícia sobre el lloc, ja en un context menys polític, acompanyada de fotografia, explica que s'hi va situar una falla de tipus valencià, en una revetlla de Sant Joan dels anys trenta, i la notícia ironitza sobre els canvis en les tradicions i les importacions d'activitats festives diverses. 

Tot s'ha de normalitzar i escriure de forma adient a l'ortografia oficial, és clar, altrament no ens entendríem, però allò de Plaça del Siti em resulta entranyable. Crec, de tota manera, que gent gran del meu temps jove que la mencionava amb aquest nom no sabia ben bé de què anava el Siti en qüestió. No sé si deu quedar algú que recordi el Casal Català Republicà, que no devia durar molts anys, malauradament, però que en aquella primavera republicana tan breu va organitzar un munt de trobades i activitats.

dimarts, 14 de juliol del 2015

L'OBLIDAT CARRER 'LAUREL' I EL FERÉSTEC POBLE-SEC DE FINALS DEL SEGLE XIX



L'actual carrer Concòrdia es va dir, quan segurament era molt diferent d'ara, Laurel. El carrer Concòrdia també es va dir Calle del SITIO de 1714, nom que va tenir alts i baixos amb els canvis polítics i que avui conserva la plaça en la qual s'uneixen RADAS i CONCÒRDIA i que la gent del temps dels meus pares o avis coneixia de forma popular com a plaça del SITI, tot i que crec que una gran majoria dels que així l'anomenaven poca cosa en sabien sobre el siti en qüestió.

La zona del carrer Laurel, tocant a Montjuïc, devia ser, com una gran part del barri, durant molts anys, un indret fosc, insegur, enfangat i solitari. Els diaris de l'època fan esment de la zona en més d'una ocasió, les mencions augmenten quan a principi del segle XX ja es comença a parlar de la urbanització de Montjuïc i d'una possible exposició. Fan anar en més d'una ocasió l'alcalde de Barcelona per tal que comprovi el llastimós estat d'una zona en la qual les torrenteres hi fan estralls en cas de pluges. Es remarca que resulta dificilíssim, per exemple, anar a portar el Viàtic a algun dels pobres agonitzants que vivien en aquell indret remot, encara més si no hi ha lluna.

El  nom del carrer Laurel no es va catalanitzar mai i s'ha perdut de forma definitiva tot i que sempre el podríem recuperar per a algun raconet del barri i fins i tot plantar-hi un llorer autèntic que en justifiqués el bateig. 

Avui la Plaça del Siti és un bonic racó on l'Onze de Setembre s'hi fan les celebracions de la diada. A tocar del Paral·lel hi havia hagut durant anys un establiment de carreters, que també ocupava el lloc de l'enyorada Bolsera. Encara es pot veure el relleu d'un carreter amb un carro, que indicava el lloc de sortida dels carruatges. I és que era molt important anar per on calia car si dos carros es trobaven en un indret estret, enfrontats, la cosa resultava molt complicada.