Algunes imatges de la xerrada-col·loqui d'ahir, a la Biblioteca, en la qual vam comptar amb Annabel Jové, filla de la directora Maria Rosa Mestres, que va morir fa pocs dies, i amb Sílvia Oliver, filla de Joan Oliver-Pere Quart, que va col·laborar molt amb l'escola. La sala era plena a vessar i moltes persones relacionades amb L'Esclat però també amb l'Acadèmia Montserrat i el Pedagògium ens van explicar els seus records i vivències.
Copio el poema inèdit de Pere Quart que vam llegir i l'acompanyo del dibuix fet per la seva néta, Alba, que ahir també ens va acompanyar, en aquells anys en què tot semblava bullir a fons, el final dels setanta.
POEMA INÈDIT DE PERE QUART
Tots els petits, nens i nenes,
encara no passen penes
i s’estimen com germans!
Per això el que em fa més ràbia
és que fugin de la gàbia
i que un dia es facin grans!
La gàbia de la infantesa
els salva de la vellesa
i de l’orgull dels senyors
(i encara sort que llur pare
i, no cal dir-ho, llur mare
són de cor tan amorós.
Però mireu com, malhaja,
nen
o nena, el gest assaja
d’un adult tot ple d’afanys,
i com diu, fent ballmanetes
o posant-se de puntetes:
´Qui pogués tenir quinze anys!
Ja no creuen amb
fe franca
en una balena
blanca
batejada Moby
Dick,
ni somien amb
delícia
amb la germaneta
Alícia
que anà a un
país molt bonic...
Oh, no encara! Així es comença
i així arriba la creixença
a robar-vos
tants encants.
Sereu homes, sereu dones,
potser bons i potser dones
però ja mai més infants!
Ja mai més la gràcia pura
de l’instint i la ventura
entre l’afalac i el reny!
Ja mai més fútils ploralles
i mai més tantes rialles
sense la nosa del seny!
Ja mai més la descoberta
sempre rica, sempre oferta
d’un petit món de colors,
que més tard se us farà enorme,
però incert, barreja informe
de plaers i de dolors!
Perdoneu la meva queixa
Nois i noies! Heu de créixer
si pot ser sense retard!
Catalunya ja us espera
i us passarà la bandera
perquè onegi en terra i mar!
(La resta no és més que enveja
d’un vell que repapieja
per mal nom dit
Pere Quart...)
Barcelona, 6 de febrer de 1978
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada