Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CERHISEC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CERHISEC. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 d’abril del 2025

LES RESSENYES DEL CERHISEC, NÚMERO 24

 


Ahir, a la Plaça del Molino, a la parada de  CERHISEC, es podia trobar el darrer exemplar de 'Les ressenyes del CERHISEC', la número 24. L'entitat, encara sense local propi, malgrat el número reduït de participants, ha aconseguit publicar tots aquests llibres i mantenir les seves xerrades mensuals, que son la font de la informació que s'inclou al llibre.

Aquest és el contingut dels diferents articles i el nom dels autors i autores:



Una col·lecció molt interessant, amb articles sobre temes diversos, sobretot relacionats amb el barri  però també amb Barcelona, en general. Es poden trobar a la nostra Biblioteca tot i que molta gent els col·lecciona i els guarda, ja que son llibres 'per tenir'. 

dissabte, 1 de març del 2025

ASSOCIACIONS I TEMES RECURRENTS, LA UNIÓ FA LA FORÇA?

 



Des de fa molts anys que em queixo d'un fet que pensava que era endèmic del nostre barri però que he pogut comprovar que passa a molts més indrets. Hi ha una tendència a fer allò que un vell refrany diu: val més ser cap de rata que cua de cavall. Motius de salut fan que no pugui, darrerament, participar com voldria a l'associació CERHISEC però la posaré com exemple ja que és la que he conegut de més aprop en els darrers anys i, ja que ara hi participo menys del que voldria, també em trobo potser més lliure per opinar sobre el tema una mica 'des de fora'. És una associació que té més de vint-i-cinc anys, ha patit alts i baixos, hem mantingut amb dificultats activitats com ara la xerrada mensual i la publicació de cada any. També s'han fet i es fan itineraris, ara se'n fan molts a tots arreu, jo crec que n'hi ha un excés i, en ocasions, massa repetits.

Durant aquests anys han anat sorgint d'altres associacions que incideixen en temes puntuals, també d'història local, que a CERHISEC, en molts casos, s'han tractat més o menys. Seria mes fàcil i efectiu aplegar tothom a la més antiga i consistent, el mateix CERHISEC, però sembla que no és la tendència. A CERHISEC s'ha parlat sovint, des de fa molts anys, sobre Francesc Boix, però ara hi ha una nova associació dedicada al personatge, veurem si dura gaire. Amb el tema del centenari de l'exposició  de 1929 sorgeixen i sorgiran xerrades i rutes per part d'altres associacions. Va muntar-se, fa anys, una associació dedicada a Montjuïc, que va desaparèixer, després d'un temps d'una aparent gran empenta. Penso, és una opinió personal, que moltes d'aquestes iniciatives es podrien aplegar en una sola associació, amb més gent i força, i seccions diverses. Però ja sé que molta gent no comparteix la meva opinió, encara més, hi ha qui quan surt una d'aquestes associacions 's'hi apunta' i creu que 'aquests sí que ho fan bé'.

No hem arribat a l'exageració d'altres casos, quan semblava que si en una associació eren quatre dos d'ells ja conformarien un altre grup. Hi ha excepcions, es clar, i diria que s'ha millorat. Jo, tot plegat, ho relacionava amb un cert component anarquista del tarannà poble-sequí, però crec que també hi ha un tema de protagonismes, protagonismes que en ocasions son efímers. A CERHISEC hi ha una persona molt experta en el tema de l'Exposició de 1929, des de fa anys, ha aplegat materials i informació a dojo, però en ocasions crec que no es compta amb aquests experts i 'cada terra fa sa guerra'. En una ocasió algú em va demanar si tenia informació sobre l'Exposició del 29, quan li vaig dir que la persona experta era la de les meves referències, ja vaig percebre que no li venia de gust posar-s'hi  en contacte, tot i que ni la coneixia. Ara és i serà un tema de 'moda' i sorgiran activitats diverses i esmicolades. Ja n'estan sorgint, de fet.

CERHISEC té un problema de fa temps, la manca de local. Malgrat els anys de vigència no s'ha aconseguit una seu estable. Un altre tema és la manca de socis, cal dir que molta gent gran que ens seguia als inicis ha desaparegut amb l'inevitable pas del temps. També m'he trobat amb el fet de què hi ha qui ignora els temes que s'han arribat a tocar i que es troben en els llibrets de les ressenyes i tot plegat porta a la repetició ja que sempre hi ha qui descobreix la sopa d'all. He comprovat també que moltes persones d'aquestes altres associacions venien poques vegades a les nostres xerrades, tot i que també hi ha qui ens ha demanat informació i materials en algun cas, com ara en una primera xerrada sobre el barri de La Satalia, per desaparèixer després o fer 'una nova entitat'. 

Fins i tot que coses com ara el tema del Palau de la Premsa podrien ser a dins de CERHISEC, més que res perquè és l'entitat més antiga, que jo sàpiga, i encara que en ocasions hagi anat de baixa crec que ha assolit una solidesa que no sempre reconeixem ni nosaltres mateixos. 

De tota manera, mirant com va el mon de la política i dels partits, això de l'associacionisme poble-sequí és, com diuen, peccata minuta.

diumenge, 26 de maig del 2024

XERRADA DE CERHISEC: L'ORIGEN DE LES 4 BARRIADES

 


El proper dimarts, 28 de maig, toca la tradicional xerrada de CERHISEC. La nostra companya Àngels Gómez, especialista en temes geogràfics i ambientals relacionats amb el Poble-sec ens parlarà sobre l'origen, història i característiques de les quatre barriades que l'integren.


Us esperem, com sempre, a la nostra biblioteca, Poble-sec/Francesc Boix, al carrer de Blai, 34. 


I, com sempre, a dos quarts de set del vespre!!! (18:30)

dimecres, 1 de maig del 2024

25 ANYS DE CERHISEC, EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA

23 

 

Demà, dijous, a dos quarts de set del vespre, s'inaugura l'exposició sobre els 25 anys de CERHISEC.  Amb aquest motiu també es realitzarà un interessant itinerari pel sector de les antigues Hortes de Sant Bertran, a càrrec d'Àngels Gómez que ha fet una interessant investigació sobre el passat d'aquest sector i del Poble-sec, en general. 

El dia 14 de maig també hi haurà una xerrada sobre l'entitat i la seva vinculació amb el barri. Totes aquestes activitats seran així mateix a dos quarts de set.

A la web del Centre Cultural Albareda podeu trobar tota la informació.


https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/albareda/p/58084/25-anys-de-cerhisec







dimarts, 19 de març del 2024

FACERIAS: PUNT FINAL, XERRADA DE 'CERHISEC' (9 D'ABRIL DE 2024)




L'any 2002 CERHISEC va dedicar una xerrada al fenòmen del Maquis urbà relacionat amb el nostre barri en el qual el component anarquista va ser important. Un dels personatges més rellevants, vinculat al Poble-sec, va ser el guerriller Josep Lluís Facerías (1920-1957). En aquell moment encara hi havia gent viva que el recordava i que ens va facilitar dades importants. 

Roberto Lahuerta Melero ens evocará la figura del guerriller però a través, sobretot, de la geografia humana on va transcórrer la seva vida i sobre el record posterior que n'ha restat.

Les xerrades de CERHISEC son sempre el darrer dimarts del mes però, en aquest cas, a causa de les vacances, l'hen hagut d'ajornar fins al dia 9 d'abril.
Us esperem, com sempre, a la Biblioteca, el dimarts, nou d'abril, a dos quarts de set. La xerrada del mes d'abril serà, com sempre, el darrer dimarts del mes.

dilluns, 8 de maig del 2023

RECORDANT L'ESCRIPTOR, ADVOCAT I PERIODISTA FRANCISCO GONZÁLEZ LEDESMA

 


A càrrec de l'escriptora JÚLIA COSTA.


Més informació:

https://elsortidor.inscripcionscc.com/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=27&a=2436

dissabte, 15 d’octubre del 2022

NO ÉS FALS NI MENYSPREABLE, ÉS NEOGÒTIC!!!

 


Malgrat la reivindicació actual del Modernisme hi ha un estil que s'hi relaciona i que per motius diversos no s'ha revaloritzat com caldria. S'han perdut edificis notables, molts dels quals religiosos, i s'han fet molts disbarats a l'hora d'ampliar centres educatius, lligats també a ordes religioses.

En una sortida amb el MNAC la historiadora Natàlia Esquinas ens va relatar una anècdota molt significativa. Quan explicava a la gent que la façana de la Catedral de Barcelona era relativament moderna, sempre sortia algú que encara no se n'havia assabentat, i que deia coses com ara:

-Així, és falsa.

-No és falsa! És neogòtica! -responia ella de forma contundent.

Sempre hi ha savis del moment que ens recorden, imaginant que la gran majoria ho ignorem, que el barri gòtic no és gòtic, o no ho és del tot. Amb allò de l'incendi de Notre Dame vam saber que la catedral francesa també és 'força neogòtica'. De fet, el tema de la suposada 'autenticitat' seria molt polèmic.

Al Poble-sec tenim una església emblemàtica, molt malmesa actualment, Santa Madrona. Com que no és d'un arquitecte 'de marca reconeguda' sinó d'un notable secundari de luxe, Adrià Casademunt, no li hem donat la importància que calia. Construïda en una època d'entusiasmes catòlics renovats aviat va patir esdeveniments revolucionaris, la Setmana Tràgica, la Guerra Civil... Després de la guerra es van fer arranjaments vistosos però barats, es va pintar i repintar però el temps ha passat i tot és, avui, molt car. Massa gran per als usos religiosos actuals el millor seria poder fer una remodelació que en possibilités usos diversos, com ara concerts. 

Per molts motius, també sentimentals i lligats al meu imaginari personal, he decidit fer una xerrada sobre les característiques d'aquell estil, lligat al Modernisme però al qual no es vol dir Modernisme, sinó Negòtic, Historicista i coses així. Les etiquetes no serveixen per a gaire però sembla que venen. La Sagrada Família, al capdavall, és Neogòtic 'de marca', segons com es miri.

Si voleu venir a escoltar, debatre, comentar o reivindicar, us esperem a la Biblioteca Francesc Boix el proper dimarts, dia 25 d'octubre, a dos quarts de set del vespre. Al Poble-sec, evidentment.

dimarts, 23 de novembre del 2021

FREGOLI A BARCELONA I, TAMBÉ, AL POBLE-SEC

 


El dimarts de la setmana que ve reprendrem les xerrades presencials de CERHISEC. Jordi Artigas ens acostarà a la mítica figura del gran Fregoli (1867-1936), transformista emblemàtic que va actuar en diferents ocasions a Barcelona. Aquesta xerrada ja l'havíem de fer fa molt de temps i va quedar anul·lada pel tema de la pandèmia. 

Avui Fregoli és un desconegut per a molta gent jove i potser costa fer-se una idea de la transcendència dels seus espectacles i del seu art, tan original. El seu nom ha quedat lligat a frases fetes, dites populars i, fins i tot, a una malatia mental que comporta creure que la gent propera t'encalça i que, en realitat, no son els que semblen sinó persones disfressades. 

Fregoli va utilizar també el cinema quan aquest es va convertir en un art popular. Viatjava pel mon amb més de vuit-cents vestits i més de mil perruques, segons expliquen. Va tenir sort, va fer diners, a base de treballar molt, això si, i es va poder retirar uns anys abans de morir, a una bonica propietat a Viareggio, on va ser enterrat, tot i que més endavant les seves restes es van traslladar al cementiri de Campo Verano, a Roma. L'epitafi de la seva tomba diu: Qui Fregoli compì la sua ultima trasformazione.

Jordi Artigas és un gran expert en la Història del Cinema i hem tingut la sort de què col·laborés en diferents ocasions amb CERHISEC. La primera vegada, amb motiu del centenari del barri, ja fa més de vint anys, ens va parlar del cine NIC, que havia tingut la seu de l'empresa que el fabricava al Poble-sec. Sobre aquest tema Artigas va recollir molts materials i informació. Finalment, i ja era hora, la documentació s'ha pogut aplegar en un llibre ben editat, que es va publicar per l'abril d'aquest any i que podeu trobar a molts indrets però, sobretot, i amb més seguretat, a la llibreria de la Filmoteca, un lloc que és ben a prop del barri, per cert. 



divendres, 19 de novembre del 2021

ADÉU PREMATUR I INESPERAT A LA NÚRIA BURGUILLOS, EVOCACIONS PERSONALS

 


Ahir pel matí un amic de CERHISEC ens enviava la fotografia d'un nadó, un seu net. Al vespre vam saber la mort, en un accident, de Núria Burguillos Medina. El contrast entre l'arribada d'una nova vida i una mort prematura va fer que ahir fos un dia estrany, d'aquests que et fan pensar sobre el sentit de la vida, breu i atzarosa, i la mort de persones que has conegut, en una edat en la qual encara tenien moltes coses per fer, sobta i resulta dolorosa.

Feia temps que no veia la Núria Burguillos, era una dona molt activa, feia moltes coses i molta gent diversa la coneixia i apreciava. Pel que sé, darrerament feia una gran tasca en relació a la inclusió de dones en el Nomenclàtor barceloní. Aquest matí, mirant per la xarxa, he trobat el document en el qual, com a Secretària de la Ponència del Nomenclàtor sol·licita que es posi el nom d'Irena Sendler a un carrer de la ciutat. Irena Sendler va ser un personatge admirable, que va salvar molts infants del gueto de Varsòvia, va ser torturada pels nazis i que, després de la guerra, també va tenir problemes seriosos amb el comunisme estatalitzat. 



La trajectòria de la Núria ha estat molt llarga i diversa però em limitaré en aquesta entrada als meus records personals i a algunes referències imprescindibles. La vaig conèixer quan era molt joveneta i al Poble-sec teniem un petit arxiu propi que sempre he trobat molt a faltar i del qual ella tenia cura. Més endavant els fons van passar a l'arxiu del Districte, en la seva entranyable seu de la Plaça Bonet i Muixí, on havia anat en diferents ocasions a fer consultes i xerrar amb ella. Amb la gent de CERHISEC vam fer una acurada visita a aquell espai. Avui tot està a l'arxiu de la seu del Districte, potser ha de ser així però l'indret no resulta tan amable ni tan còmode, pel meu gust, com l'anterior. 

Recordo també la visita que vam fer, amb ella i CERHISEC, al Refugi 307, quan encara no estava museïtzat. Em va produir una gran impressió i tot i que ara esta molt ben arreglat sé que no sentiré més aquella sensació estranya de penetrar en un lloc oblidat en el qual, aleshores, encara es podien llegir uns rètols que amb el gran nombre de visites actuals s'han anat esborrant. La museïtzació comporta haver de fer canvis imprescindibles per a millorar l'accés i evitar riscos, ho entenc, però res no és igual que quan hi vam entrar amb dificultats, de forma gairebé una mica clandestina, aquella primera vegada. 



A nivell personal hi vaig contactar en fer un curset amb ella, sobre narració històrica, al Centre de La Font de la Guatlla. Una narració relacionada amb el que vaig aprendre al curset va guanyar el premi de narrativa Francesc Candel, en la organització del qual també col·laborava. L'escriptor encara era viu i tinc un record entranyable d'aquells anys. El 2009 li vaig demanar que presentés el meu llibre L'inici del capvespre, al Centre Cívic del Sortidor, cosa que va fer, molt amablement. Va ser una tarda inoblidable.

La Núria també va publicar llibres, de narrativa o d'assaig, que no han tingut, crec, el ressò merescut. Tenia també relacions importants, com jo, però ella més aviat per motius familiars que no pas professionals, amb L'Hospitalet, i per això la podem trobar referenciada a la web sobre autors i autores d'aquesta ciutat, tan propera i, encara, tan poc coneguda pels barcelonins. 

En tot cas queda per fer una seva biografia més completa i acurada sobre la seva polièdrica activitat. Potser algun dia un carrer del nostre districte portarà el seu nom, qui sap.




https://starscolorinvisible.wordpress.com/tag/nuria-burguillos/

https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/nuria-burguillos

dilluns, 8 de febrer del 2021

RAQUEL MÉLLER, ARTISTA INTERNACIONAL: XERRADA

 

Demà, dimarts, 9 d febrer, a les 18:30, en el marc dels actes organitzats per diferents entitats i centres cívics, a l'entorn del Paral·lel i del 120è aniversari del naixement de Maria Yáñez, La Bella Dorita, faré un repàs per la vida i el mite de Raquel Méller, artista internacional que va viure al Poble-sec durant un temps i va tenir els seus primers èxits al Teatre Arnau.

La xerrada començarà a les 18:30, tot i que en alguns cartells s'indica les 19:00. S'hi podrà accedir a través de l'enllaç habitual de CERHISEC:


https://meet.jit.si/XERRADESCERHISEC


Us esperem!!!! I esperem que tot funcioni, ep.



divendres, 11 de desembre del 2020

EL POBLE-SEC. RETALLS D'HISTÒRIA, NÚMERO 19 DE LES RESSENYES DEL CERHISEC!!!!

 



Després de moltes dificultats lligades a les circumstàncies ja tenim en els punts de venda el volum 19 de les ressenyes del CERHISEC. El dia 15, dimarts, a les set del vespre, en farem una presentació virtual online i us comentarem els diferents articles que hi trobareu. 




Podeu trobar aquest llibre i els números endarrerits que us facin falta a les llibreries i papereries del barri.


La Carbonera - Llibreria, Blai, 40

Papereria Karma, plaça del Setge, 1

Papereria Mesias, carrer Nou de la Rambla, 122

Papereria Llibreria Nitus, Blai, 6

Nu&Ca, Roser, 5

Estanc núm. 215, Grasses, 1

dimarts, 17 de novembre del 2020

FRANCESC LAYRET, XERRADA VIRTUAL DE 'CERHISEC'

 



El dia 24 de novembre, el proper dimarts, dedicarem la xerrada de CERHISEC a recordar la figura de Francesc Layret, assassinat per pistolers a sou el 30 de novembre de 1920.

A causa de la situació actual la xerrada serà online, a l'adreça habitual de CERHISEC. 

Podeu connectar amb nosaltres aquí:


https://meet.jit.si/XERRADESCERHISEC



Al blog La Panxa del Bou he dedicat diferents entrades a Francesc Layret. El Paral·lel va dur el seu nom durant l'època de la República i la Guerra Civil. 


https://lapanxadelbou.blogspot.com/2020/09/francesc-layret-cent-anys-despres-de-la.html

https://lapanxadelbou.blogspot.com/2020/09/francesc-layret-cent-anys-despres-de-la_19.html

https://lapanxadelbou.blogspot.com/search?q=Francesc+Layret


dimecres, 12 de febrer del 2020

XERRADA CERHISEC, MES DE FEBRER

No us perdeu la propera xerrada de CERHISEC!!! Anoteu-vos la data a l'agenda!!!

diumenge, 17 de novembre del 2019

COSES QUE ES PODEN FER AL POBLE-SEC, EN UN DISSABTE DE NOVEMBRE


Aquests dies de tardor s'acumulen les activitats, al nostre barri. Pel matí vaig anar a la Fira de la Gent Gran, la idea era fer un taller de memòria amb persones del barri, feia molt de fred i no vam tenir una gran participació. Molt més animades van ser les activitats posteriors, tot s'ha de dir. Malgrat això vam recollir opinions diverses, algunes en el sentit de què el barri ha canviat i, és clar, empitjorat. Em canso de repetir la meva opinió sobre el fet de què no és així, el canvi va de bracet amb la vida mateixa, nosaltres també canviem, de forma irreversible, i oblidem les misèries antigues, sobretot perquè l'envelliment comporta nostàlgia inevitable. El barri ha canviat molt i avui té la seva vida pròpia i activa, com ho demostren les moltes activitats que s'hi fan. El Josep Guzman va aportar moltes fotografies entranyables, del passat  recent i llunyà, que sempre resulten evocadores i esperonen el record i la tendresa.


Un dels valors del present, per exemple, és el gran nombre de voluntariat i les possibilitats que s'ofereixen a la gent gran que té problemes de mobilitat. Al Poble-sec es fa l'activitat Baixem al carrer, espero que quan jo sigui més velleta pugui comptar amb aquest servei, tot i que la població envellida va en augment i no sé si quedarà prou gent jove per a passejar-nos. En tot cas, a la Fira s'oferien viatgets en aquestes excel·lents bicicletes, menades també per voluntaris, dirigides als mateixos objectius, fer que la vellesa tingui més al·licients. Els passeigs eren, en aquest cas, oberts a tothom que vulgués gaudir del recorregut i m'hi vaig apuntar, aquí em teniu, amb la Mercè, xalant d'allò més i assajant un futur gens improbable.
Després vaig anar a gaudir amb la família del menú del Museu Marítim, al restaurant Norai, un lloc magnífic i proper, no és al Poble-sec però el tenim molt a prop. Es fonamenta en un projecte de desenvolupament social, amb personal que prové de cursos fets amb una finalitat educativa, a joves del Raval. Personal molt ben format, amable i absolutament professional. Cuina innovadora a preu molt competitiu, menú infantil si fa falta, i vistes al meu estimat jardí del Museu, un dels meus llocs preferits de la ciutat. Es pot demanar més?



I, per la tarda, me'n vaig anar a la BiblioMusiCineTeca, triple oferta, gràcies a l'esforç i l'entusiasme de l'admirable parella formada per la Sonia i el Ferran, fan tantes coses maques en aquest  admirable local que resulta impossible anar a totes. En aquest cas, triple activitat: la presentació d'una excel·lent web sobre els vaixells que es van endur gent a l'exili, americà o europeu. Un recital de cançó de Sergi Dantí, gran artista, cantant, escriptor, algú a qui crec que encara no s'ha valorat com caldria, i és que el mon de la nostra cultureta sovint és força restrictiu. Dantí mereixeria un programa de televisió setmanal, al menys. I, finalment, l'actuació -música, cançó, teatre- d'un grup familiar argentí. A mig recital de Dantí van passar pel carrer els diables i tabalers del barri, va destorbar la música però va resultar una falca excel·lent en el conjunt. 

Taquilla inversa i venda de llibres i música de Dantí i llibres del mateix Dantí, a més d'un sobre la història del grup argentí. Me'n vaig comprar un parell i un USB amb cançons i així va acabar un dissabte extraordinari. A qui em critiqui el Poble-sec del present, de forma absoluta i por raonada -admeto que hi ha problemes diversos, no faig volar coloms-, me'l menjo.


I dimarts, a la Biblioteca, recordeu, queda la darrera xerrada del cicle sobre els 150 anys del barri, a càrrec de Josep Guzman i sobre un dels seus  temes estrella, l'Exposició de 1929. Visca el Poble-sec i tota la seva bona gent, que tantes alegries ens procura.

dimecres, 30 d’octubre del 2019

DE QUAN ÉREM TAN JOVES I BALLÀVEM LES CANÇONS DELS MUSTANG

Amb l'emblemàtica sala d'actes de la nostra Biblioteca plena de gom a gom i amb gent dreta, ahir vam dedicar la xerrada de CERHISEC al grup Los Mustang. 


Vam comptar amb la presència del cantant del grup, Santi Carulla, que es va ficar tothom a la butxaca amb el seu encant personal i amb la seva narració sobre el grup, el seu passat i el present de les seves actuacions actuals, amb uns altres músics, i sempre amb una gran assistència de públic.


Cal donar les gràcies a Domingo Belart, mànager de Santi Carulla, amb qui vaig poder contactar fa mesos, per tal d'organitzar la xerrada, i que va col·laborar de forma entusiasta amb CERHISEC.


La trobada d'ahir va aplegar molts amics i amigues, la gran majoria dels quals havien estat joves en els primers temps del grup. Vam evocar la mítica sala EL PINAR, malauradament desapareguda i a la qual, fins ara, potser no havien sabut reconèixer la importància que va tenir. Crec que el seu nom s'hauria de recuperar en algun local del present, és el nostre THE CAVERN, de fet. Per cert, al carrer Poeta Cabanyes havíem tingut un THE CAVERN dedicat a recordar ELS BEATLES. I també el vam perdre.



Un altre record poble-sequí, entre d'altres, va ser per a la CASA ROSA, edifici molt interessant i característic, que es va deixar perdre sense manies i amb aplaudiments ignorants. En els seus jardinets hi havien assajat LOS MUSTANG i allà havia viscut l'únic músic del grup que ja no és entre nosaltres, Marco Rossi. 

Tres dels components del grup eren del barri i per això, ben aviat, els adolescents del Poble-sec vam admirar i escoltar Los Mustang que vam associar sempre al Poble-sec, de la mateixa manera que LOS SÍREX estaven vinculats a la Barceloneta. La Montse Llopart ens va mostrar, com si fos un gran tresor i, de fet, ho és, un àlbum amb tota la discografia del grup, en aquells emblemàtics petits discos amb quatre cançons.





La sorpresa final va ser la interpretació de Jóvenes per part de Santi Carulla, acompanyat a la guitarra per un músic dels qui acompanyen actualment al cantant i que, per cert, es del nostre barri, Manel Solsona.


 La llarga pervivència del grup  i, sobretot, del seu cantant, evidencia que l'època va ser molt important per als qui érem joves aleshores, un temps en el qual la música popular era present a tot arreu i ens apreníem les lletres de memòria. No voldria fer comparacions odioses amb el present, segur que cada generació té els seus mites propis i el seu imaginari sentimental.


Veure algú de l'edat de Santi Carulla amb tanta vitalitat i entusiasme, i amb tan bona presència, tot s'ha de dir, fa molta il·lusió. A banda de la bona presència va demostrar ser un gran comunicador, amb una enorme capacitat d'empatia amb la gent de tota mena. I amb una memòria envejable.




el 

Un vespre molt emocionant i evocador que segur que molta gent va rematar amb la victòria del Barça, ep. Recordeu que cada  darrer dissabte de mes teniu una cita amb CERHISEC, llevat del mes de desembre. Continuarem informant.

dijous, 18 de juliol del 2019

FESTA MAJOR, PREGÓ, ITINERARIS


Torna la Festa Major, com cada any, i en aquest cas tinc l'honor de fer de pregonera, honor que comparteixo amb Isabel Costa Renart, directora de l'Escola Poble-sec, a qui conec de fa molts anys. El Pregó es farà a la plaça de Santa Madrona, divendres, 19 de juliol, a les nou del vespre.



Dissabte, dia 20, a les deu del matí, també faig un itinerari històric i literari pel barri, no cal inscripció prèvia, tan sols cal venir al Sortidor, a la porta del Centre Cívic, a aquella hora. Tindrà una durada d'una hora i mitja a dues hores, més o menys. 

L'altre dissabte, el 27, també hi haurà un altre itinerari de CERHISEC, a càrrec del Josep Guzman, sobre els cent cinquanta anys del barri. En aquest  cas la trobada serà al carrer Cabanas, cantonada Paral·lel.

Recordeu que al vestíbul del Centre Cívic del Sortidor podeu veure l'exposició ESPAI I FESTA, en la qual ha col·laborat CERHISEC.




dijous, 27 de juny del 2019

XERRADA DE CERHISEC: ADÉU A LA DARRERA BOTIGA DE PESCA SALADA DEL BARRI

img_2577


La darrera xerrada de CERHISEC de la temporada, la del darrer dimarts del mes de juny, va comptar amb el testimoni de Josep Maria Vallès, que tanca ben aviat, de forma definitiva, el seu emblemàtic establiment de Pesca Salada del carrer Vallhonrat. La seva família s'ha dedicat a la Pesca Salada durant noranta anys, des de 1929. Serà el final d'un tipus de negoci que havia arribat a tenir unes trenta botigues al barri. Les tendències de consum canvien, de forma inevitable i irreversible, però és molt important que quedi constància del seu pas pel Poble-sec.

La zona de la França Xica que es troba al volt de la plaça de Santa Madrona ha esdevingut un petit eix comercial resistent on podem trobar encara una bona peixateria i una botiga de carn, molt ben assortida, així com un forn de pa i alguns supermercats. Al barri no hem tingut mai mercat, tan sols el petit mercadillo del carrer d'Elkano, a l'indret on, anteriorment, abans de l'any 1948, hi havia hagut uns safareigs. Al carrer de Blai va tancar, fa algun temps, la botiga del senyor de Diego, molt popular, també dedicada a la pesca salada i que oferia una gran diversitat de productes. Una seva filla ha aconseguit tirar endavant una de les populars sabateries Gasol, la del carrer de Parlament. 

Josep Maria Vallès ens va explicar la trajectòria del negoci familiar, que es va iniciar al carrer Magalhaes, a la casa que es va dir de les rajoletes, tot i que aquestes rajoletes ja fa anys que van desaparèixer. Ens queda una altra  casa de rajoletes, una mica deteriorada, al final del carrer d'Elkano. La família de Vallès era de Caldes de Montbui, com la d'altres botiguers dedicats al mateix, un fet habitual en temps passats i potser en el present, car sembla que sovint la gent dels restaurants xinesos o dels petits súpers menats per paquistanesos o hindús provenen de les mateixes regions.
Vallès va insistir en desmentir tòpics, com ara això de què el bacallà era barat i avui es car. El preu del bacallà no és car però el consum habitual defuig els talls amb més espina i té més tirada a peces que abans eren gairebé de luxe com ara allò del morro sense espines. Amb la carn ha passat una mica el mateix. Les famílies tampoc no son tan nombroses com abans, és clar, i la despesa que representa l'alimentació ha passat a ser molt menys feixuga que en el passat, quan calia esmerçar-hi el vuitanta per cent de les setmanades. Quan et  fas gran et sap greu que les coses canviïn però sempre ha estat així, tot i que cadascú és fill de la seva generació i li sembla que allò que ha viscut ha estat sempre si fa no fa i que era millor que el present, crec que això és una mena de consol davant del pas massa ràpid de la vida. Cal una perspectiva objectiva per constatar que les coses han millorat molt, malgrat que a cada bugada es perdi un llençol.

Les fotografies que penjo provenen d'una entrada que es va dedicar, l'any 2017, a Josep Maria Vallès en el blog sobre els  cicles de Cinema sobre dues rodes, que s'havien fet al Centre Cívic del Sortidor i que darrerament, amb deu anys de rodatge, s'han celebrat a l'auditori de l'Institut Milà i Fontanals, que té més bones condicions. Vallès, molt afeccionat a les motos i que sempre va col·laborar, amb la seva dona, Mercè, en les activitats que es feien al barri, col·laborava també en aquest cicle, amb això que en diem un pica-pica. 

Copio, del blog mencionat, la referència a aquesta afició de Josep Maria Vallès, qui, tal com ens va explicar, també és un boletaire de culte:


En Josep té un interessant historial motorista: S’inicià com a paquet d’una Ducati 125 Sport, seguí al manillar de la Derbi Coyote de sa germana, passà a una Mobilette Cady en propietat als anys 80, i acabà la seva trajectòria motorista retornant a la Ducati 125 amb la que s’havia estrenat. D’aquesta relació amb el motor gairebé cap-i-cua, en Josep en destaca sensacionales excursions amb la Derbi, incomptables pujades a la Rabassada… i milers de quilòmetres recorreguts camí de Mollet i pel Vallès amb la Mobylette, amb la que treballava de missatger.


La  xerrada va tenir la virtut d'evocar el passat amb gran tendresa, pero sense nostàlgies inútils i amb optimisme.

dissabte, 15 de juny del 2019

LA MOSTRA D'ENTITATS, 29 ANYS!!!! EVOCACIONS I PERSPECTIVA


Avui celebrem al barri la Mostra d'Entitats, que ja té vint-i-nou anys. Les primeres Mostres es van fer al carrer de Blai, a la Plaça dels Ocellets, a la del Setge... Després es van començar a fer al Paral·lel. Tot passa molt de pressa. Al principi duraven tot el dissabte i el mati del diumenge i a la nit del dissabte s'acompanyaven amb Havaneres i Sardinada. Vam ser el primer barri de la ciutat en celebrar una trobada d'aquest tipus. 

És fàcil, quan et fas gran, idealitzar el passat. Ahir mirava un programa de BTV, d'aquests sobre els barris, dedicat al Poble-sec, en el qual gent que fa deu, quinze anys que viu aquí pontificava sobre passats i presents i repetia un tòpic que escolto des que era petita, que tot empitjora, es degrada i la resta. Una amiga, en una ocasió, fa també molt de temps, davant d'aquest tipus de declaracions, que van i venen, com el Guadiana, em va dir rient mai no hem estat Beverly Hills... Afortunadament, afegeixo.


Jo vaig néixer en aquest barri i, amb un breu parèntesi d'un parell d'anys, hi he viscut sempre i ja fa setanta anys. Vaig néixer a casa, com era costum, i va atendre la meva mare una comadrona que es deia senyora Lola i que regentava una botiga d'herbes i productes diversos al carrer de Blai, amb el seu marit, diria que on és ara el gran basar xinès que tantes criatures d'avui segurament recordaran amb nostàlgia quan siguin velletes. Era una senyora professionalment eficient però una mica cantelluda. Recordo que una vegada se'ns va acudir, amb unes nenes de l'escola, anar a preguntar si tenien fulles de morera pels cucs de seda i ens va esbroncar manifestant que ella tan sols venia coses per menjar. Per menjar els humans, s'entén. 


Crec, doncs, que puc opinar amb una certa perspectiva. Sempre hi ha hagut alts i baixos, pel que fa a temes diversos i recurrents, seguretat, estat i preu dels habitatges, neteja, soroll... Ha estat un barri amb pocs fidels, per molts motius, llargs i complexos d'analitzar. Més enllà de les queixes, al programa que menciono va sortir un aspecte molt positiu del barri, la solidaritat en tantes iniciatives, com ara la de Baixem al carrer, on un grup de gent coratjosa, la gran majoria voluntària, porta a passeig persones grans les quals, altrament, no sortirien de casa, ancorades sovint en escales que en molts casos no tenen ni ascensor. Malauradament, ahir mateix, en la presentació de la Mostra d'Entitats vam saber que s'han negat subvencions de misèria per a activitats d'aquest tipus. Una altra ombra que fa temps que plana sobre el barri és això de la Biblioteca i el seu futur, imprecís i ple d'inseguretats.
Sempre, la vida és així, ens hem de moure entre llums i ombres. El dia de la Mostra, avui reduït al dissabte i situat des de fa temps en un tram del Paral·lel, és, per a mi, un dia emblemàtic, lluminós, alegre, fins i tot quan ha plogut, i esperat. M'agrada seure a la paradeta de CERHISEC, xerrar amb la gent, veure que, sempre de forma precipitada i atzarosa, s'ha tornat a publicar el nostre llibre amb el recull del contingut de les xerrades les quals, de forma gairebé miraculosa en molts moments, organitzem cada mes, i des de fa molts anys, en aquesta estimada Biblioteca nostra de futur incert. 

El Poble-sec té la seva pròpia mitologia i es mou entre dues altres mitologies de categoria i de pes, també amb llums i ombres, Montjuïc i el Paral·lel. Ni el passat va ser tan brillant, ni el present és tan galdós, ni el futur tan inquietant. Un potencial barceloní son els barris i un greuge que, per triar els nostres representants, haguem de sotmetre'ns al que toqui a la Casa Gran. En això tenen molta més sort la gent dels pobles i poblets, és clar. En les recents Jornades per recordar els quaranta anys d'Ajuntaments Democràtics, el Pau Vinyes, historiador de Sant Andreu de Palomar, va formular al Born, de forma acurada, seriosa i reivindicativa, aquesta queixa sobre les poques possibilitats de triar que tenim, la gent dels barris. Més que dels partits guanyadors depenem de la sensibilitat del regidor que ens toca, de la implicació amb un veïnat divers, variable, complicat i poc estable en molts casos. 

En tot cas, Visca el Poble-sec i que avui gaudeixi tothom voltant per la Mostra!!!!