EL TEATRE CÒMIC

 

Al Paral·lel encara comptem amb alguns teatres i locals que, malgrat patir alts i baixos, de moment romanen en actiu. Un dels grans teatres del passat, molt estimat pel públic, va desaparèixer de forma definita l'any 1962.

El teatre Còmic, desaparegut fa anys, estava situat als números 87 i 89 del Paral·lel. Es va inaugurar el 21 de juny de 1905 i la inauguració va anar a càrrec de la compayia lirica de Pinedo, un actor-director molt conegut i prestigiós.

La seva construcció va ser obra de Juncà i Padró, amb plànols de l'arquitecte Raspall. Ocupava un gran espai, des del carrer Poeta Cabanyes al de Tapioles. A més a més del teatre hi havia el Gran Cafè del Còmic i una zona enjardinada, pel costat de Tapioles, coneguda com 'La Alameda del Cómico' on es feien espectacles a l'aire lliure i ball.

En els seus primers anys, fins el 1920, s'hi va fer, sobretot, sarsuela. Més endavant va predominar la revista musical. Van ser molt famosos els espectacles de Manolo Sugrañes, amb revistes que sempre comptaven amb sis lletres en el títol: Yes-yes, Mis-Mis, You-you...

A la seva platea s'hi havien fet combats de boxa i balls de resistència, que avui trobaríem cruels però que desvetllaven el 'morbo' del públic. D'aquesta mena de certamens se'n pot veure una mostra a la pel·lícula 'Danzad, danzad, malditos', de 1969, situant els fets en el marc de la depressió americana. 

Sovint venien companyies de revista de la resta de l'estat, madrilenyes. Durant la postguerra va ser important la figura de l'empresari Joaquim Gasa, que comptava amb artistes com Carmen de Lirio. També hi va treballar gent com Mary Santpere, Alady, Antonio Amaya i d'altres.

Durant la postguerra Artur Kaps hi ha estrenar diferents espectacles dels emblemàtics 'vienesos'.

L'any 1962 va desapareíxer el teatre, el cafè i l'Alameda. Gasa va intentar demorar l'enderrocament, estava ja en pèssimes condicions i es limitava la venda d'entrades per por a un possible accident, amb la teulada molt malmesa. El seu final va ser trist, amb l'actuació d'un il·lusionista alemany, Calanag, que va comptar amb poca assistència de públic. L'any 1962 es va produir la gran nevada que, d'haver-se mantingut obert, era possible que hagués provocat efectes no desitjats. 

S'hi van construir pisos per part d'alguna caixa d'estalvis, com a d'altres solars del Paral·lel, durant anys es van dir 'els pisos del 'Còmic'. Hi havia molts 'enxufes' a l'hora d'aconseguir-ne algun, en aquest cas i en molts altres.

Badenes, Miquel, 'El Paral·lel, historia d'un mite' (1998)

https://barcelofilia.blogspot.com/2010/11/teatro-comico-1905-1962.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_C%C3%B2mic