Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hemeroteca blogaire. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hemeroteca blogaire. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de maig del 2010

Recordant l'ACADÈMIA ALMI




Recupero aquest escrit, que vaig penjar el 31 de maig de 2005, perquè encara m'hi acostumen a posar comentaris persones que recorden aquesta acadèmia. Avui mateix me n'han posat un des de l'Argentina, un xicot que es veu que hi va anar durant un temps. Aleshores, el 2005, no sabíem encara què hi farien, ara ja ho sabem, una macro residència per a estudiats amb algun caleró que ha tapat les poques vistes al Paral·lel que tenien els veïns de les galeries interiors que donaven al terrat de l' Almi. El 2005 aquest blog estava allotjat a blocat, com molts altres. Ah, què depressa passa tot!!!! I quantes coses han canviat en cinc anys... No hi han fet pisos i és totalment improbable que els estudiants passavolants de l'Hotel Meló identifiquin cap fantasma del passat, pensaran què és un holograma... En alguna capsa dec tenir fotos antigues de l'edifici, però no sé on. De moment en penjo una del supermelonet.



Ja no hi ha res. Un recinte polsegós, a punt de ser invadit pels paletes. Què hi faran? Pisos? Un hotel? Ningú no ho sap ben bé del cert. Taparan la migrada vista de les petites galeries de l'escala del costat, un edifici de 1907?

Quan jo era petita hi havia un munt de petites acadèmies escampades pel barri. Jo anava a les monges i l'Almi tenia un regust d'indret prohibit perquè allà hi anaven nois i noies 'barrejats'. Els nois de l'Almi tenien l'atractiu del misteri. De vegades sabíem el nom d'algun d'ells i, quan passava, el cridàvem i ens amagàven a l'escala d'una companya d'escola, rient a cor què vols. Coses de la primer adolescència...

L'Almi compartia pedagogia amb l'acadèmia Balmes, situada a l'edifici on després hi va haver la teatreria, al carrer de Tapioles. Jo crec, encara que em manca una mica d'investigació, que l'edifici devia ser l'indret del primer taller de la família Pidelaserra, la del pintor, un taller de tints, em sembla. Eren veïns de la família de Simó Gómez, un altra excel·lent pintor.

On hi havia fins fa poc l'edifici de l'Almi hi havia hagut també, abans de la guerra, un centre llibertari del qual resta poca documentació. El llibre sobre Irene Polo, que recull articles d'aquesta periodista, menciona que en aquell lloc s'hi feien una mena de bateigs laics. Durant els darrers anys, l'edifici havia tornat a recuperar l'alè llibertari, encara que la revifalla ha estat per poc temps.

Molta història, doncs, i molts records. També havia anat de vegades a la perruqueria que hi havia a l'edifici, amb porta al Paral·lel i que va resistir força el pas del temps. Un record boirós i emotiu per a aquella professora de cabell ros tenyit, la 'senyoreta de l'Almi', Isabel, que dirigia l'alumnat amb mà de ferro i algun clatellot, quan aquestes coses no eren tan políticament incorrectes com ara. Passejava un gos impressionant i sempre em saludava, encara que jo vaig anar a l'Acadèmia tan sols un curs, als vespres, quan ja era un centre una mica caòtic.

Descansin en pau els vells mestres i les antigues acadèmies de pis i els àcrates amb esperança. Segur que algun dia, en els pisos nous que hi facin ara, algun fantasma inofensiu gosarà donar algun ensurt als residents, des de les ombres del passat.


Hi havia hagut i encara n'existeixen algunes, moltes acadèmies ALMI. Pel que llegeixo al comentari, probablement qui ho escriu fa referència a alguna altra. Fa molts anys vaig coincidir en una escola amb una mestra gran que havia estat la propietària de la que hi havia a Molins de Rei i que recordo que em va explicar com havien començat, eren una mena d'agrupació que es va desfer. Sento no recordar més dades ni tampoc l'origen del nom, si algú ho sap i ho vol explicar, li agrairé.