MATRONES EN LLUITA I MILITARS RECONVERTITS EN CARRERS

Unes de les primeres notícies que fan referència al Poble-sec, a l'hemeroteca del diari La Vanguardia, esmenten fets negatius els quals, per sort, no van tenir un final tràgic i són del dimecres, 18 de maig de 1881:

Anoche, á las diez, hubo un amago de incendio en una habitación de la calle de Radas (Poble Sech). Gracias á los oportunos auxilios de algunos guardias municipales, secundados por varios vecinos, logróse dominar prontamente el fuego.

En la calle de Canals (Poble Sech), anduvieron ayer á la greña varias matronas, causándose mutuamente algunas averías, que Íes fueron curadas en la Alcaldía. 

El diari, en aquella època, portava a la primera pàgina notícies locals de tota mena, que evidencien com era la ciutat, poca cosa més que un poblet, gran, en aquells anys.

Com es pot veure, la baralla entre matrones va tenir lloc al carrer Canals, que després va rebre el mateix nom que la seva part de sota el Paral·lel, Conde del Asalto, fins acabar per ser el Nou de la Rambla de forma oficial. Ja podeu veure que també passaven coses, en aquells anys, entre veïns, en aquest cas entre veïnes.

El carrer de RADAS, com d'altres del barri, porta el nom d'un militar relacionat amb la Guerra dels Segadors, en concret amb la Batalla de Montjuïc, que va ser emblemàtica pel fet que es va guanyar als castellans per única vegada en la història i de forma transitòria. Els noms d'aquests militars i d'aquests carrers devien tenir poca rellevància perquè no es van canviar mai, amb l'excepció de Cabanyes, que es va atribuir al poeta del mateix cognom, i crec amb la documentació que tinc que no va ser per cap motiu polític, sinó perquè es va commemorar algun aniversari relatiu a la mort del poeta vilanoví i romàntic i a algú de la casa gran li devia semblar adient fer-ho. Durant la guerra civil, de forma breu, aquest carrer va rebre el nom d'un soldat del POUM, mort en combat, que potser era del barri, però he trobat poca informació sobre el tema.

Del Nomenclàtor de carrers de Barcelona:


Agustí Radas (segle XVII). Militar. Capità de les forces que defensaren el convent i el santuari de Santa Madrona, posició fortificada de la muntanya de Montjuïc durant el setge de Barcelona de l'any 1651.

Per casualitat, el mateix diari cita una notícia en la qual també hi surt la Guerra dels Segadors, en relació a la Batalla de Constantí i de què en aquesta hi va participar Calderón de la Barca, com a soldat ras, cosa de la qual es publicaria un escrit al Diari de Tarragona. No he trobat més informació sobre tot això però Calderón, que va ser militar durant un temps, efectivament va lluitar en aquella guerra. A Constantí hi va participar un altre militar el nom del qual és el d'un altre dels nostres carrers, Margarit.

EL CAMPANAR, EL RELLOTGE I LA PORTA DEL DARRERE (SANTA MADRONA)

Fotografies manllevades del blog Pla de Barcelona-Història de Barcelona

Cercant informació, que encara no he trobat, sobre la data de construcción del campanarde Santa Madrona, posterior a la inauguració de l'església, m'he ensopegat amb aquestes informacions al diari, de 1930, on es menciona el rellotge, per cert avui parat, malauradament.

La Vanguardia, 12/12/1930

La Asociación de Propietarios de la barriada de Santa Madrona ha dirigido telegramas al presidente del Consejo de Ministros y a los ministros de Hacienda y Gracia y Justicia, suplicándoles solucionen el problema de la vivienda facilitando la desgravación de la misma con la supresión y reducción de impuestos y contribuciones, asi como con amplitud de criterio por parte del Registro Fiscal, y restableciendo la libertad de contratación.

Asimismo hace público que el reloj que a petición de dicha entidad se colocó por el antiguo Ayuntamiento en el campanario de la iglesia parroquial de Santa Madrona ha sido cedido por el actual Ayuntamiento a la iglesia parroquial, debido a las gestiones del concejal jurado señor Degollada, por acuerdo de la comisión de Ensanche, siendo de esperar que antes de fin de año sea puesto en marcha.

También por dicha Asociación se han hallado facilidades en la comisión de Ensanche y en su actual presidente para la terminación del paseo ascendente de Montjuich desde la calle de Blasco de Garay a los paseos del parque de Montjuich, mejora de gran importancia para la barriada de Santa Madrona y Exposición, ya que daría salida a calles como las de Radas, Concordia y otras de gran circulación, dando acceso al parque de Montjuich.

La Asociación de Santa Madrona sigue sus gestines para obtener la colocación de bancos en la plaza de las Navas y la urbanización y alumbrado del pasaje de la Viñeta, el derribo de varias barracas que a pesar de haber sido derribadas se han reconstruído,  la iluminación del paseo ascendente, desde la calle de Blesa al pasaje de la Sagrada Familia, sitio que por su obscuridad da motivo a continuos incidentes y sorpresas a los vecinos de dichos lugares.

También se ocupa del adoquinado de la calle del Conde del Asalto, desde la calle del Marqués del Duero, y están a punto de adjudicarse las obras de pavimentación con losetas del burladero existente en la calle del Marqués del Duero, esquina a la de Cruz de Canteros, así como la construcción de aceras frente al asilo de la calle de Aldana.

Com es pot comprovar ja existia aleshores una associació que tenia cura de les millores pendents i de demanar a l'ajuntament i al govern de l'estat que arrangés alguna cosa. Els problemes del barri no són pas d'avui.

L'església de Santa Madrona és un símbol emblemàtic del barri i mereix una bona rentada de cara, cosa que em temo que costarà d'aconseguir tot i que algun projecte hi ha, al menys per anar apedaçant aquest bonic edifici, de gran valor sentimental i arquitectònic, més enllà del fet que es tracti d'un espai religiós. S'ha menystingut força el valor del neogòtic i la categoria d'arquitectes importants, com Adrià Casademunt, el de les nostres esglésies de Lurdes i de Santa Madrona, així com d'altres properes, com la de l'Àngel Custodi, d'Hostafrancs. Menystenir un edifici facilita el seu enderroc quan cal i això ha fet que ja es perdessin alguns d'aquests espais. No tothom va ser Gaudí, d'acord, però en el camp de l'arquitectura de l'època hi ha tot un estol de secundaris de luxe que cal tenir en compte.

Resulta també lamentable veure l'estat de la porta del darrere, que va pertànyer al convent de Sant Joan de Jerusalem, així com de l'accés que hi porta. Per sort hi ha una reixa de protecció però això també fa que s'hi llencin llaunes de beguda i deixalles diverses. A més a més el paviment del petit passatge està deixat i hi creixen fins i tot herbotes.

El nostre barri a 'La Vanguardia'

Avui, al diari 'La Vanguardia', un article sobre el nostre barri i els canvis que s'hi estan produint!!!

Tenim problemes, com passa a tot arreu, però sovint tenim tendència a oblidar o menystenir els aspectes positius dels nostres carrers.


VISCA EL POBLE-SEC!!!!

Notícies d'ahir (1): robatoris, incendis, immigrants, accidents i caramelles

Gracies a l’accés a les hemeroteques, sobre tot a la del diari La Vanguardia, podem saber algunes coses que s'esdevenien al barri fa més de cent anys. Aquells primers diaris eren tot un seguit de notes breus, sense espais massa diferenciats i sovint no acabaven d’explicar bé el que havia passat. Un primer tast de notícies poble-sequines (el barri s’escrivia en ocasions Poble Sech i en d’altres es mencionava en castellà, però és evident que ja l’anomenaven amb el seu popular topònim). Transcric avui un primer tast de notícies de finals del segle XIX que s'esdevenien pels nostres carrers...

14-6-1882

Esta madrugada ha ocurrido un voraz incendio en la calle de Margarit, en el Poble Sec. Declaróse en un almacén de jabón, quedando completamente consumido el edificio. Gracias á los esfuerzos de los bomberos pudo evitarse que el fuego comunicara á los edificios inmediatos...

8-9-83

Aquí veiem com els alcaldes de barri exercien funcions policials i de vigilància, fins i tot, en aquest cas, evita un linxament.

Según se nos dice por persona autorizada, en el frustrado robo, intentado noches pasadas en el piso segundo de la casa núm. 52 de la calle de Salvá, del Pueblo Seco, el alcalde de aquel barrio, don Baldomero Tomás, que acudió de los primeros al lugar del suceso y trabajó con ahinco y decisión en la persecución y encuentro de los criminales, estuvo á punto de ser víctima del furor de la muchedumbre, la cual se propuso nada menos que arrastrar á uno de los ladrones, capturado por el referido alcalde en el piso primero de dicha casa.

Digno es y merecedor de las alabanzas públicas el valeroso comportamiento observado por el alcalde, en tan supremos instantes, consiguiendo con su enérgico carácter salvar de una muerte cierta al presunto autor del mencionada robo.

12-5-86

En el diari es transcriu l’interrogatori després d’un crim i un robatori. Sembla que ‘la banda’ era del barri. N'hi havia més d'una, per cert...

Niega el procesado Vicente haber tenido participación en el robo y en los preparativos que se hicieron para llevar á cabo el crimen. Dice el procesado, que si bien fue al Pueblo Seco en la calle de Salvá, donde, según se vé, tuvo lugar la repartición del dinero robado, á él no le dieron ninguno, y que su hermano nada le quiso explicar hasta después de haber salido de dicha casa del Pueblo Seco. Entonces dice que Joaquín le explicó el crimen y que después le ofreció dinero, que no quiso aceptar, puesto que ya sabia la procedencia del mismo y que antes de tomar dinero procedente de un robo, prefiere morirse de hambre...

27-7-85

En aquesta ocasió es crida l’atenció sobre l’excés de gent que viu en els pisos petits del barri, de forma poc higiénica, provocat per  la fugida des de València a causa d’una epidemia de còlera. Sembla que els immigrants tenien, doncs, parents al barri.

Hemos de llamar la atención de las autoridades y de las Juntas de Sanidad acerca de la aglomeración de personas en habitaciones pequeñas en el Pueblo Seco, Hostafranchs y otros barrios de esta capital. Al declararse el cólera en Valencia y otras poblaciones vinieron  a Barcelona gran número de familias, las cuales se han albergado corno han podido y no como

han querido en casa de sus parientes y amigos. Resultado de ello que duermen en una misma habitación 4, 6, 10 y más personas, lo cual en todas épocas y tiempo es perjudicial á la salud pública.

Póngase, pues, remedio al mal.

7-7-83

 Els accidents domèstics  o de trànsit també eren habituals.

Un niño de siete años, jugando ayer tarde en su casa de la calle de Cabanas, se causó, por haber estallado un petardo, una pequeña herida en la parte media del brazo izquierdo y la fractura del húmero. Fue curado en la casa de socorro del distrito de Atarazanas.

A la misma fue conducido á las siete, en el mismo carro que guiaba, un joven de veintitrés años, que yendo por el Pueblo Seco le pasó una de las ruedas del vehículo por encima del pié derecho, causándole la rotura del dedo gordo, del cual le fué extraído un hueso. Después de la cura, en la camilla fue trasladado á su domicilio, calle de Assahonadors.

  24-3-83

De vegades també s’anunciaven actes festius:

Esta noche el coro euterpense «La Palma», del Pueblo Seco, recorrerá aquella barriada cantando unas «Caramellas» y una «Mazurka» ...

(continuarà)