CASTANYES, MONIATOS I CUPLETS

Tot i que no hi ha un excés d'informació m'ho estic passant pipa preparant la xerrada sobre ALADY, que serà el darrer dimarts del mes de novembre i sobre la qual aniré informant.

En el seu llibre de memòries 'Rialles, llàgrimes i vedettes', publicat l'any 1965, l'actor recorda un munt de personatges de la primera dècada del segle XX, Per fer ambient castanyer copio la lletra d'un cuplet que Alady menciona, i que cantava una senyora, per nom artístic 'La Frescales' que actuava al Cafè del Comerç. que es trobava a la plaça d'Antonio López, en el mateix lloc on avui hi ha la polèmica estàtua, segons testimoni de l'actor, ja que el monument no  es trobava exactament en el mateix indret, abans de ser destruït l'any 36. Cal pensar que tota la zona ha sofert molts canvis urbanístics.

L'estrella de la casa era una cupletista grossa, saladísisma, que es deia 'La Frescales'. Cantava cuplets molt forts de color que aconseguien atabalar 'L'Avi', una mena de simi amb espardenyes, popular en aquell local per la manera com deia ximpleries a les cupletistes.

'La Frescales' va obtenir el seu èxit cantant 'La castanyera' en catala, que electritzava els 'morenos' assidus. La cançó feia:

Al carrer de les Carretes vaig néixer el 65,

Ai, què tinc! Ai què tinc!

Vaig aprendre l'ofici de castanyera

i faig amb la castanya molta carrera,

i un xaval que em camela -si no m'enganya-

m'eixamplarà l'ofici de la castanya.

I si pretén encerar-me

veurà que tinc molta sang

i li daré deu castanyes de franc!

Quan remeno els moniatos

passo sempre molt bons 'ratos'

puix tots els homes em diuen així:

-Escolta castanyereta,

remena-me-la amb la dreta

que em fas perdre la xaveta

tu a mi...

Memories de 'Alady', Rialles, llàgrimes i 'vedettes', Bruguera, 1965