EL TEATRE GREC, HISTÒRIA, PROGRAMACIONS, EVOCACIONS

 

He escrit en més d'una ocasió sobre el Teatre Grec. No sé si paga la pena tornar-hi, de fet avui per la xarxa es troben un munt d'informacions sobre tots els temes. És un dels elements emblemàtics generats per l'exposicio de 1929. Els arquitectes van ser Ramon Reventos, i Rubió i Tudurí, pel que fa als jardins. Reventós és un arquitecte molt interessant i innovador, menys conegut del que es mereix. El projecte es va inspirar en el Teatre d'Epidaure i, com tants altres espais de la muntanya, va ocupar el lloc d'una antiga pedrera, crec que la 'Machinet'.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Revent%C3%B3s_i_Farrarons

Avui s'hi celebren representacions diverses, la majoria a l'estiu. L'any 1932 la Xirgu hi va representar l'Electra, de Sófocles. Sembla que la idea inicia era dedicar-lo al teatre clàssic grec. Després de la guerra va haver d'esperar a l'any 1952, quan es va representar 'Edip Rei' i es va continuar programant teatre clàssic durant els anys cinquanta, aleshores, en castellà, és clar, amb alguna exepció puntual. Esteve Polls, un gran director i actor, hi va dirigir Juli César el 1957. Polls es considera un dels mestres de Núria Espert.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esteve_Polls_i_Condom

Núria Espert hi va actuar en diferents ocasions, des de molt jove. Es van programar sessions diverses de teatre en castellà. Va estar tancat durant uns anys i durant unes quantes temporades es va alternar dansa, música i teatre. També s'hi celebraven Jocs Florals. Ja amb la Transició i la recuperació democràtica va anar evolucionant fins al present, amb alts i baixos. També s'hi havien fet recitals de cançó catalana.

Hi ha actuat i dirigit gent molt rellevant, un de les primeres representacions va ser promoguda per una actriu que va desaparèixer en un tràgic accident, molt jove, Mercedes de la Aldea.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercedes_de_la_Aldea_P%C3%A9rez

A la wikipèdia es pot llegir una llista d'obres programades fins a la Transició tot i que moltes altres activitats s'han gairebé oblidat. Era un lloc habitual durant la meva infantesa per anar amb la família o amb l'escola. Les criatures volíem ocupar el 'seient principal' que crèiem pertanyia a algun 'emperador' i les nostres fantasies imaginaven animals salvatges tancats als vestidors, esperant cruspir-se els cristians condemnats. 

Actualment hi he vist sovint grups de jovent assajant teatre, fent execici físic, ioga, i moltes coses més. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec