A dins dels actes de la Festa Major del Poble-sec avui CERHISEC organitzava una activitat a l'entorn dels arbres de Montjuic i la seva història. No hi he pogut ser i crec que deu haver estat molt interessant. El tema botànic és molt extens i crec que l'afició al tema s'ha incrementat durant les darreres dècades, com tots els aspectes relacionats amb la Natura.
Avui hi ha més recursos per esbrinar el nom i les característiques d'arbres i plantes, programes fàcils de consultar, per exemple. Fa anys no era ben bé el mateix. Més enllà dels coneixements botànics hi ha els arbres relacionats amb l'experiència personal. Per a mi, quan era joveneta, l'arbre més característic de Montjuïc era la figuera. N'hi havia moltes, encara n'hi ha, i recordo que ens advertien de la seva fragilitat i que no calia refiar-se del seu suport.
Hi ha un poema de Juana de Ibarbourou sobre una figuera, en el qual diu que és un arbre lleig i que la poeta, utilitzant un simbolisme evident, quan passa pel seu costat li diu que és bonica. El poema sempre m'ha semblat injust, la figuera és un arbre bonic i entranyable.
Un arbre que tothom coneix és el pi, n'hi ha moltes varietats. Als jardins del Teatre Grec n'hi havia un de magnífic, el meu pare n'estava enamorat. En una ocasió vaig escriure sobre ell. En algun moment va desaparèixer però, afortunadament, en van plantar un altre al mateix indret, crec que devia morir, doncs, per 'causes naturals'.
https://balcopoblesec.blogspot.com/2009/10/el-pi-del-teatre-grec.html
Un arbre que crida molt l'atenció és la bellaombra, a Montjuïc n'hi ha uns quants, molts a Miramar. De fet no és ben bé un arbre però no entraré en detalls que es poden trobar a la xarxa. És originari de moltes zones de l'Amèrica del sud, el seu nom és també el d'ombú o umbú. Atahualpa Iupanqui el menciona en alguna cançó. A l'obra de teatre de Casona 'La casa de los siete balcones', una de les protagonistes, el promès de la qual va marxar a Amèrica, per no tornar més, a les seves cartes de l'inici ell li parla d'aquest arbre i n'hi fa descripcions emblemàtiques.
Al Jardi Botànic Històric, no fa gaire, van declarar quatre arbres 'monumentals', un plàtan d'ombra, dos freixes i una noguera. Aquest jardí és una meravella i, per sort, s'ha conservat i respectat prou bé. Un arbre d'èxit, també a Montjuïc i a Barcelona, en general, ha estat la tipuana. Fins ara s'ha desenvolupat prou bé i quan, a tocar de l'estiu, perd les seves flors grogues, conforma veritables catifes que semblen evocar les del Corpus.
A internet hi ha força informació, com ara un itinerari botànic pels jardins temàtics de la muntanya. En aquesta breu entrada m'he limitat a evocar alguns arbres que em porten records i evocacions literàries. N'hi ha moltíssims més, ep.
https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Itinerari-botanic-jardins-tematics-Montjuic.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada