ADÉU A JOSEP MARIA DOMÈNECH

Acabo de llegir que ha mort l'actor Josep Maria Domènech. Feia pocs dies que havia complert vuitanta-sis anys. En alguna ocasió havia parlat d'ell al blog. Ara ja no vivia al barri però era d'una popular família matalassera i de més jove el vèiem sovint pels nostres carrers. La gent del món del teatre i del cinema encara desvetlla tafaneria avui. Al nostre barri sempre hi ha viscut molta gent de l'ofici.

Josep Maria Domènech ha estat un gran actor que ha treballat fins fa poc temps, moltes vegades fent aquests secundaris de luxe que es mengen totes les escenes on surten. Va fer algun paper protagonista però, com sol passar amb tants grans actors i tantes grans actrius nostres, potser no va rebre el reconeixement que mereixia.

Durant els primers anys de CERHISEC vam dedicar algunes xerrades i articles als oficis tradicionals que ja es trobaven en extinció o en canvi irreversible. Josep Maria Domènech, el mateix que Josep Santiró ens van explicar diferents detalls d'aquell ofici. Precisament aquella xerrada en la qual va participar l'actor va ser pel novembre, el dia 28, que també devia caure en dimarts, de l'any 2000.

Copio algunes de les dades sobre la seva trajectòria professional que surten avui al diari La  Vaguardia:

Domènech va cursar estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona entre el 1948 i el 1950 i va formar part del teatre anomenat independent durant els anys seixanta i setanta. Al llarg de la seva carrera teatral ha treballat amb directors com Calixto Bieito, Mario Gas, Georges Lavaudant, Ramon Simó o Oriol Broggi, entre d'altres. També va intervenir a diversos espectacles dirigits per Joan Ollé. També va treballar a ràdio, televisió i cinema, on va intervenir a films com 'Els sense nom' dirigida per Jaume Balagueró, 'El embrujo de Shanghai', de Fernando Trueba, o 'Vicky Cristina Barcelona', de Woody Allen.

La nota es breu però mirar l'espai IMDB sorprèn, pel que fa al currículum de l'actor, i això tan sols pel que fa a la feina en cinema i televisió. Al teatre, sobretot en català però també en castellà, el vam poder veure molt sovint i el vam poder escoltar per la ràdio. Pertanyia a una generació d'actors tot terreny, que van treballar molt i bé en èpoques en les quals, malgrat les circumstàncies, el teatre era molt viu i popular. Repassar el que es feia als escenaris, fins i tot a la televisió, en els anys seixanta i setanta sobta i sorprèn. Descansi en pau.

GABRIEL AGUSTÍ, GRAN ACTOR VINCULAT AL BARRI

Avui, en llegir una entrada al blog Barcelofília, m'he adonat de què encara no havia escrit mai a fons sobre un gran actor del barri que va ser molt popular durant anys. En l'entrada que menciono s'evoca el Marti'ns i un dels primers espectacles que s'hi van representar va
ser No muerdas la manzana del prójimo de Rafael Richart, amb Marta Padovan i Gabriel Agustí, l'any 1971.

Agustí va néixer al Poble-sec i crec que encara hi viu, l'adreça de contacte que trobem a la seva web ens el situa al barri. Per sort podem trobar referències seves en aquesta mateixa web i en una entrada força completa a wikipedia. És impressionant comprovar el gran nombre d'obres de teatre de tota mena d'estils en les quals l'actor ha treballat. També va fer ràdio i televisió, era un rostre habitual en aquells inoblidables espais de teatre de fa anys. En cinema el vam poder veure en diferents pel·lícules.

Amb Elena Maria Tejerio i Enric Guitart

Va actuar a Madrid i a tot l'estat espanyol durant molts anys, amb obres d'autors clàssic i moderns, fent teatre seriós i de gran volada però també comèdia i obres d'entreteniment, amb companyies de molts actors o de petit format. Lope de Vega, Goldoni, Pirandello, Calderón, Lorca, Agatha Christie... Amb Marta Padován va treballar en diferents ocasions així com amb d'altres grans actrius com Josefina Güell. 

Amb la gran Josefina Güell

Durant  els anys 70 hi va haver una revifalla teatral i Agustí va treballar al Moratín, al Poliorama, al Romea. En el seu currículum hi trobem més de cent cinquanta obres de teatre. Va formar part de companyies emblemàtiques com la de José Tamayo o la d'Adolfo Marsillach. En televisió va participar en més de cinc-cents programes, alguns també en català, entre els quals episodis de la sèrie del Doctor Caparrós. El vam poder veure en diferents ocasions al cinema, en el qual va debutar amb El fugitivo de Amberes, una història en la qual Joan Capri, molt jove, feia un paper seriós. En cinema destaca la seva participació a Poveri millionari de Dino Risi i algunes pel·lícules de Carles Benpar.

Amb l'inoblidable Jordi Serrat a la sèrie Sospecha

Durant els 80, com molts altres actors i actrius, també va treballar en el camp del doblatge. Va tenir alguns problemes de salut a mitjans del 2000, que va superar, és un gran amant dels animals, gossos i gats sobretot. Comparteix la seva vida privada amb Maribel Álvarez, una popular locutora de Radio Joventut i Ràdio Nacional d'Espanya. Es van conèixer al programa Las tardes de Odette. Álvarez es va dedicar a l'escriptura després de jubilar-se i ha guanyat diferents premis literaris.

Gabriel Agustí, tot i haver treballat molt, potser no és avui tan recordat com caldria. En cinema li va mancar un d'aquells papers protagonistes que de vegades són la cirereta del pastís i que atorguen a les biografies d'actors i actrius una popularitat més efectiva. Sempre ha estat un home ben plantat, retirava una mica a Arturo Fernández i crec que Agustí és millor actor que l'asturià encara que hagi estat menys conegut. De jovenetes i fins i tot de més grandetes el contemplàvem amb gran admiració quan el vèiem pel barri, un barri, el nostre, que sempre ha estat terra d'acollida per a un gran nombre de gent relacionada amb el món del teatre. Per cert, en una ocasió, fa molts anys, vaig coincidir amb Agustí en un càmping del Berguedà i em va fer la mar d'il·lusió.

El Poble-sec l'hauria d'homenatjar i reconèixer com caldria. Però aquest ja és un altre tema i no depèn de mi. 

(La majoria de fotografies han estat manllevades de la web de l'actor)