dimecres, 20 de maig del 2009

Mostra d'Entitats, número 19!!!!









El proper cap de setmana se celebrarà la 19à Mostra d'Entitats. Em sap greu, però enguany no hi podré ser, cosa que em sap greu, però com que tot no es pot fer i tinc una sortideta turística, doncs... És una festa que m'agrada molt, hi ha sempre força animació, em sembla que aquest any el pressupost deu haver anat una mica de baixa, per cert. En tot cas, hi ha força activitats, que podeu consultar aquí.




Em sap greu també perquè sortirà el nou volum de CERHISEC on hi tinc dos articles publicats. Espero que no us perdeu el passeig ni la festa. Diumenge passat es va celebrar també la Mostra de Benestar i Salut, amb els comerciants al llarg del Paral·lel, una mostra que va augmentant cada any el seu pes en el barri.




La primera fotografia és de la Mostra de l'any passat, que va resultar passada per aigua, encara que, com que hi havia sequera, aquella aigua de maig va venir molt bé a tothom. Les altres són de 2007, amb sol i calor, cosa que també perjudica una mica el matí del diumenge, ja que la gent se'n va a la platja, aleshores.
Ja ho sabeu, doncs:


No us avorriu com una ostra,
veniu tots cap a la Mostra.


Xerrant i tot fent xivarri
sabreu el que es cou al barri.


Teniu gresca i sardinada,
i de sardanes, ballada,


malgrat que amb la crisi aquesta
seran de disc, no d'orquestra.


Però vaja, això tant és,
veureu claqué, castellers,


i fins balls americans
i tallers per xics i grans...


Celebrem la primavera,
el Poble-sec ens espera!!!






divendres, 15 de maig del 2009

Les Monges del Sortidor


Aquesta entranyable fotografia me la va fer arribar molt amablement Pilar Martínez, antiga veïna del barri, més gran que jo i que havia anat a escola al Sortidor, a les monges, com jo mateixa. L'escola de les Monges del Sortidor s'havia dit Colegio de la Consolación, avui l'han rebatejat amb el nom d'Anna Ravell, que va ser la fundadora de l'orde, perquè els nous temps demanen noms que semblin laics i lights.

Les monges eren aleshores i són, suposo, Religiosas Franciscanas Misioneras de la Inmaculada Concepción.
Jo hi vaig anar dels quatre als catorze anys. En tinc records de tota mena, les escoles d'aquells anys ja se sap com eren i, en tot cas, la vivència de l'escola depèn de molts factors, les companyes, la professora de cada curs... Trobo, mirant en perspectiva aquells anys, que l'escola de les monges franciscanes ha estat, crec, l'escola emblemàtica del barri, encara més a partir del fet que es va transformar en filial de l'institut Verdaguer i, més encara, quan va esdevenir mixta.


Avui és una mica l'institut de secundària del barri, ja que al Poble-sec no hi ha institut públic i, pel que fa a l'escola primària, durant anys la més propera era el Verdaguer i, més endavant, el Carles I, cap de les dues tan cèntrica com les Monges del Sortidor. Avui queden poques monges, ja. L'escola s'ha anat ampliant molt al llarg dels anys, va néixer com una escola religiosa modesta, per a obrers, va patir el trasbals de la Setmana Tràgica i durant la Guerra Civil crec que es va utilitzar com a hospital. Després, la capella va haver d'esdevenir parròquia i, en retornar a les monges, els temps ja havien canviat molt i la capella es va reduir per tal d'ampliar l'oferta educativa.


Enguany fa cent cinquanta anys de la fundació de l'orde!!! Una llarga història, doncs, també lligada al barri en el bo i en el dolent, ja que de tot hi ha a la vinya del Senyor, que diuen. Recordo quan van celebrar el centenari de l'orde, i també el centenari del centre, amb un sopar al pati al qual vaig assistir. Pel centenari de l'orde es van fer moltes celebracions, vaig sortir en una funció que explicava la vida de la fundadora i ens van ensenyar un himne que feia Madre Ravell fundadora, un siglo ha que sembró semilla tan bienhechora que buenos frutos nos dió, Francisco de Asís al cielo nos guía, Francisco de Asís y la Virgen María... En la meva època infantil l'escola disposava d'un meravellós hort on les monges, com era habitual a molts llocs semblants, conreaven verdures i criaven alguns animals; fins i tot un porc, hi havia vist. Hi havia una immensa figuera que tenia al meu pare enamorat. Val a dir que Montjuïc era ple de figueres, també. Encara en queda alguna.


El 13 de maig de 1956, dia de la Mare de Déu de Fàtima, que queia en diumenge, vaig fer la comunió, a l'escola. A primers de juny, moltes vegades ens portaven a la Fira de Mostres d'aleshores, gran esdeveniment, i una de les poques sortides escolars tradicionals d'aleshores. He pensat, fins i tot, que potser aquesta fotografia respon a una sortida a la Fira, encara que no ho puc assegurar.


Avui, sovint es vol contraposar l'escola pública a la privada, però moltes privades de barri han fet i fan un gran servei i només cal observar l'alumnat que assisteix al Sortidor per veure que n'hi ha d'origens molt i molt diversos. Espero que la meva escola pugui fer molts anys més, i, si pot ser, amb més pau i tranquil·litat que els anteriors.

dimecres, 13 de maig del 2009

La Fira de Sant Ponç, número vint-i-nou!!!!






Al Poble-sec hem arribat a la 29à Fira de Sant Ponç, cosa que té molt de mèrit i que ha estat gràcies, sobre tot, al coratge de l'ànima de la fira, la Cati. Hi ha qui m'ha criticat el fet que no totes les parades siguin d'herbes ni confitures, jo crec que no està malament que hi hagi una mica de tot i encara bo que la cosa s'animi cada any amb sardanes i castellers i el que calgui.


També la del carrer de l'Hospitalet ha tingut alts i baixos, hi ha anys amb més parades que altres, però crec que aquestes coses s'han de mantenir, sigui com sigui. Quan fan una baixada poden revifar, però quan es perden acostumen a fer-ho de forma definitiva.


Visca, doncs, Sant Ponç, i la fira, i la primavera i que torni cada any al Raval i al Poble-sec!!!


(Les dues primeres fotografies són de la nostra i la tercera, del carrer de l'Hospital)

dimecres, 6 de maig del 2009

Diumenge, partit!!!!!!!!!





El futbol ha estat sempre molt important al Poble-sec, l'equip del barri es va fundar el 1928. Malauradament, diferents problemes van fer que l'equip local hagués de jugar en camps d'altres barris i ha passat per problemes diversos. Ara, afortunadament, està revifant aquest esport, que compta al Poble-sec amb el camp de la Satalia, amb unes vistes impressionants sobre la ciutat, encara que precisaria d'una remodelació important ja que es troba força deteriorat. A CERHISEC vam dedicar fa temps una xerrada al tema. Actualment hi ha també un equip femení amb molta empenta.


A través d'un grup del barri del Facebook m'assabento que es demana assistència i suport al partit que es jugarà diumenge, 10 de maig, a les 12, contra el Santa Eulàlia. Així que ja ho sabeu, si no teniu res a fer i no us voleu anar a socarrimar a la platja, tots a la Satalia!!!!

dijous, 30 d’abril del 2009

Pluges i activitats

L'Aplec esperat va resultar passar per aigua, i els actes es van haver de celebrar en espais tancats. Per sort, les havaneres, a càrrec d'un grup molt animat del Barri de Port, es van poder escoltar a l'església de Lurdes, que, per les seves dimensions, resulta molt adient per a petits concerts.

L'únic consol és que la primavera, amb tanta pluja, està resultant esplèndida i florida com feia temps que no es veia.

Dimarts passat vaig anar a la xerrada de CERHISEC (recordeu, darrers dimarts de mes, de dos quarts de vuit del vespre fins a les nou, a la biblioteca). En aquest cas vam poder escoltar l'experiència de la Roser Rodés, una jove de vuitanta-dos anys, que va ser set anys a Rússia, a causa de la Guerra Civil, de molt joveneta, arribant a fer més de dotze mil quilòmetres per aquell país i passant moltes penalitats. Va poder tornar a Espanya el 1945,  passant pels Estats Units i Mèxic. Tota una història d'allò més interessant que mostra la complexitat d'aquella època que avui sembla reduïda a un conte de bons i dolents per a consum de turistes culturals de poca volada. Aquest any no podré ser a la mostra d'entitats, llàstima, perquè faig un viatget aquells dies. No es pot fer tot, ves.


dissabte, 25 d’abril del 2009

L'Aplec de Santa Madrona



Demà, diumenge, es fa l'Aplec de Santa Madrona, que comença a les 10 del matí, amb una cercavila. A les 11 se celebrarà la missa i a les 12, enguany, hi haurà cantada d'havaneres. Després, dinar comunitari, sembla que amb gran èxit, doncs l'altre dia, a la parròquia de Lurdes, vaig aconseguir els dos darrers tiquets que els quedaven. Però, vaja, sempre s'hi pot afegir algú, ni que sigui amb un entrepà...

L'ermita de Santa Madrona es troba dins del recinte del Palauet Albéniz i normalment el seu espai es troba protegit amb una reixa tancada. Aquest és un dels pocs dies en els quals s'hi pot accedir. Recordo que, de petita, en una ocasió, la vaig veure per primera vegada, amagada entre els arbres, i em va produir una fonda emoció. És petita, del segle XVIII, i ha patit molts ensurts i arranjaments. És, de fet, l'únic record que queda a Montjuïc de la vella església-convent dedicada a la santa, en la qual hi va haver diverses ordes religioses.

A causa dels fets de 1714 l'església antiga va quedar destruïda i anys després Felip V va voler anar apedaçant greuges i va propiciar la construcció d'un nou convent dedicat a la santa, que no va durar massa, i que es trobava on ara hi ha la Plaça Reial. Santa Madrona, com he explicat en d'altres ocasions, va ser una santa de gran devoció barcelonina, al llarg, sobre tot, dels segles XVII i XVIII. Fins a mitjans del segle XX, Madrona era un nom habitual que portaven moltes noies barcelonines, però també de tot Catalunya, ja que a molts indrets, sobre tot de la Catalunya Nova, hi ha ermites i esglésies dedicades a la santa. Crec que algun dia estaria bé fer una mena d'agermanament de madronaires. Hi ha testimonis literaris de personatges com el Baró de Maldà o el Rector de Vallfogona sobre la processó de les pelegrines, amb trasllat de les seves relíquies des de Montjuïc a la Catedral i retorn corresponent, i amb moltes noies maques disfressades per a l'ocasió. També es feien processons amb aquest camí en cas de sequera, sembla que fins i tot era habitual remullar l'arca de les relíquies al mar, les de Santa Madrona i les d'altres sants, costum que es va acabar prohibint a causa del deteriorament que comportava.

Les relíquies de Santa Madrona no es van perdre a causa de les remullades sinó a causa de la Guerra Civil. En aquella època s'havien dipositat a l'església nova de Santa Madrona, la 'nostra'. Després de la guerra encara va sortir un senyor molt devot que sembla que en tenia una engruna i la va lliurar a l'església parroquial esmentada. Santa Madrona podria ser avui patrona dels immigrants, de fet el vaixell amb les seves relíquies havia d'anar a parar a França, però un temporal la va portar a Barcelona, on es va quedar. De fet, com veieu a la pintura que penjo, es trobava a un nivell semblant al de Santa Eulàlia, al costat de la qual se l'acostumava a col·locar, amb el tradicional vaixell a la mà.

No sóc religiosa, però totes aquestes tradicions crec que són molt importants i s'han de conservar. Santa Madrona se celebra el 14 de març, de fet, però l'Aplec a l'ermita es fa per l'abril a causa del temps, que sempre és millor i més primaveral en aquest mes.

Si diumenge pel matí no sabeu què fer, arribeu-vos a l'ermita. Hi haurà molt d'ambient i, si no coneixeu el lloc, tindreu una agradable sorpresa poble-sequina. I, recordeu, 'Santa Madrona, el difícil soluciona'.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Sant Jordi al Poble-sec







Demà, Sant Jordi, com ja fa uns quants anys, a la Plaça del Molino, avui ja, també, Plaça de la Bella Dorita, hi haurà fira de llibres i roses i durant tot el dia els autors i autores vinculats amb el barri firmarem la nostra producció més recent. Jo hi seré de 17 a 18 de la tarda, si tot va bé. La veritat és que aquest any m'he embolicat i aniré a firmar a molts llocs, podeu mirar la programació al meu altre blog La panxa del bou . Estic molt contenta d'aquest darrer llibre, la veritat, més que res perquè em sembla que, a banda de ser millor o pitjor que d'altres meus, manté molt l'interès, enganxa, que diuen avui, cosa important, sobretot en contemplar l'allau literari que ens caurà a sobre amb motiu de la festa. A la Plaça del Molino trobareu també la meva novel·la anterior La descomposició de la llum, i el de poemes, La pols dels carrers, tots ells amb referències al barri i a la ciutat.




Al vespre, després de comprar llibres i roses, podeu acabar el dia d'una forma molt adient, assistint al Concert de Sant Jordi, que oferirá la Coral Daina a l'església de Lurdes. I el diumenge, per acabar de rematar la setmana, tenim l'Aplec de Santa Madrona, amb moltes activitats. Santa Madrona és el dia 14 de març, però l'Aplec es fa a l'abril perquè el temps acompanya molt més. És una gran oportunitat per visitar l'ermita, del segle XVIII, que només s'obre en aquesta ocasió i per compartir una estona de gresca i retrobar amistats. A mi, m'encanta, això de l'Aplec.