Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biblioteca Francesc Boix. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biblioteca Francesc Boix. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 d’octubre del 2024

'NINGÚ COM TU', PRESENTACIÓ A LA BIBLIOTECA 'FRANCESC BOIX' DEMÀ, 22 D' OCTUBRE, A LES 18:30

 




Aquest tardor tenia, des de feia temps, l’encàrrec de presentar dos llibres a la biblioteca Francesc Boix, del Poble-sec. Les dues presentacions em feien molta il·lusió, per motius diferents. La primera era el 10 d'octubre, del llibre ‘Serrat: La música d’una vida’, de Jaume Collell’. Per motius de salut no n’he pogut fer cap de les dues, ni tan sols em vaig poder llegir els llibres. Per a la primera em va substituir Josep Guzman, el president del CERHISEC. La segona era del llibre de Sílvia Romero i Manel Jovani, 'Ningú com tu', i serà demà. Amb gran alegria he llegit que el llibre comptarà ben aviat amb una segona edició.

Els autors han fet una veritable ‘gira’ de presentacions. Sílvia Romero és una molt bona escriptora i molt més que això, una intel·lectual de cap a peus que col·labora en un munt d’iniciatives relacionades amb la lectura. Li admiro, a més de l'ofici, la intel·ligència, la constància i el coratge. És, a més a més, una gran persona, a qui pots recórrer per a qualsevol iniciativa literària. Ha presentat llibres meus i ha escrit ressenyes i entrevistes a l’entorn de la meva producció literària. Tal i com està el panorama això, tot i que em consta que és una activitat vocacional i que li agrada, té un gran mèrit avui.

‘Ningú com tu’ l’ha publicat l’Editorial Stonberg, una gran i generosa editorial, amb un catàleg impressionant, malgrat que la difusió de la seva obra no sigui, en ocasions, la que mereix. Avui sembla que els mitjans convencionals es limiten a promocionar ‘gent de la tele’ o gent relacionada ja amb determinats grupets literaris, com ara revistes suposadament ‘de culte’, a les quals no trec mèrit. Tan sols que, sovint, els oblits i silencis son excessius pel que fa a una producció literària molt interessant i poc coneguda, al capdavall. Els suplements literaris han anat de baixa, és clar que la producció literària també ha augmentat exponencialment i potser és impossible fer-ne un seguiment objectiu i acurat.

"Ningú com tu" se centra en una història d’amor, ambientada a mitjans del segle XX.  en un entorn hostil, entre una jove serventa i el seu senyor. El llibre és extens i de gruix, per parlar-ne amb profunditat l’hauria de tornar a llegir, ja que hi convergeixen molts temes. Hi trobem cinc dones inoblidables i un retrat acurat de la societat barcelonina de l’època, una època conflictiva i amb unes gran diferències socials i econòmiques, a més a més del que van representar la guerra i el seu trist final.

La vida d’aquestes cinc dones es desenvolupa al llarg de quaranta anys, de 1933 a 1973. Un període farcit d’esdeveniments molt rellevants als quals la perspectiva històrica del present dona una dimensió més dilatada i que fa que els puguem valorar d’una forma més acurada. La narració ens situa en molts escenaris catalans però també estrangers, com ara la França a la qual van anar a raure molts exiliats. Amb aquest relat entrarem a fons en una bona ambientació històrica, que ens evocarà molts fets del passat i, també, en la psicologia dels personatges, el seu context i les limitacions lligades a la moral hipòcrita de l’època.

La novel·la narra una història d’amor asimètric, entre una serventa i el seu senyor, però va molt més enllà i té una virtut que, avui, no és gaire freqüent, ambicio literària. Personalment també  trobo molt difícil escriure un  llibre a quatre mans, n’admiro la bona organització que traspua, si considerem el resultat assolit. A la novel·la es fa servir sovint la carta tradicional, per situar els fets i les circumstàncies. Ha estat un llibre molt ben acollit pels seus lectors i lectores, com es pot comprovar llegint els comentaris que s’apleguen a la web de l’editorial, que compta amb un espai per a inserir opinions sobre els llibres publicats. Avui sembla que el llibre extens va de baixa quan, ben sovint, moltes bones històries precisen d’un espai generós per a ser explicades amb cura.

Podreu contactar amb Sílvia Romero i Manel Jovani i saber moltes més coses sobre aquest excel·lent llibre, demà, a la Biblioteca Francesc Boix, del Poble-sec, a partir de dos quarts de set de la tarda.


https://www.stonbergeditorial.com/product-page/ning%C3%BA-com-tu-s%C3%ADlvia-romero-i-manel-jovani

dissabte, 22 de juny del 2024

XERRADA DE CERHISEC: ELS BANYS A LA PLATJA DE SANT BERTRAN

 


Dimarts vinent, 25 de juny, la xerrada de CERHISEC ens acostarà a 'Els banys de la platja de Sant Bertran'. Serà, com sempre, a la Biblioteca Francesc Boix, de 18:30 a 20:00. Anirà a càrrec d'Àngels Gómez, que està investigant a fons molts dels aspectes de la història d'aquest sector del nostre barri, encara força desconegut.

La imatge que encapçala aquesta entrada pertany al llibre d'Alexandre de Laborde 'Voyage pintoresque et Historique de l'Espagne'. C.Bourgeois, 1803", pertany a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i s'hi pot veure la platja de Sant Bertran.


Aquesta altra mostra la platja de Sant Bertran, amb les cases de bany en funcionament. És aproximadament de 1860, d'autor desconegut.


I aquesta és un detall de la fotografia 'El Baluard del Rei vist des de la muntanya de Montjuïc', de Francis Frith i de l'any 1866, en la qual es poden veure les cases de bany de la platja.

https://beteve.cat/historia/al-descobert-restes-baluard-rei-fortificacio-anticanonades/

https://barcelofilia.blogspot.com/2012/12/costa-i-platja-de-sant-bertran.html


Us esperem, dimarts, dia 26 de juny, a les 18:30, a la biblioteca del barri, al carrer de Blai!!!!


https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibfrancescboix/ca/agendes/xerrada-els-banys-a-la-platja-de-sant-bertran-a-carrec-d-angels-gomez_99400708105

diumenge, 26 de maig del 2024

XERRADA DE CERHISEC: L'ORIGEN DE LES 4 BARRIADES

 


El proper dimarts, 28 de maig, toca la tradicional xerrada de CERHISEC. La nostra companya Àngels Gómez, especialista en temes geogràfics i ambientals relacionats amb el Poble-sec ens parlarà sobre l'origen, història i característiques de les quatre barriades que l'integren.


Us esperem, com sempre, a la nostra biblioteca, Poble-sec/Francesc Boix, al carrer de Blai, 34. 


I, com sempre, a dos quarts de set del vespre!!! (18:30)

divendres, 8 de desembre del 2023

QUAN LES VELLES POSTALS ES CONVERTEIXEN EN LITERATURA


Dimarts de la setmana que ve, a les sis de la tarda, presento nou llibre. En aquest cas potser no és tan nou, aplega vint narracions, algunes de les quals ja tenen molts anys. Unes quantes passen al meu barri i estan inspirades, de prop, i sovint, de lluny, en persones i situacions que he conegut de forma directa o per transmissió oral de parents i coneguts. La primera narració se situa en el balcó al Poble-sec que va inspirar el títol d'aquest blog.

És una xamba comptar amb una editorial que gosi publicar llibres de gent no mediàtica, en els temps que corre. Desapareguda i enyorada Meteora sempre hi ha esperança. Ja és el quart llibre que em publica Stonberg, amb un catàleg ple de llibres interessants i imprescindibles però, això sí, ai, no tan coneguts com caldria.

De la dotzena i escaig de llibres que tinc publicats alguns, com sol passar, tan sols es poden recuperar a les biblioteques o a llibreries online d'ocasió, de les quals soc força addicta, considerant com està el panorama. Els quatre darrers es poden demanar a la mateixa editorial Stonberg, la millor opció, a Amazon o a l'emblemàtica i històrica llibreria-papereria Nitus, del meu barri. 

La presentació anirà a càrrec de la meva amiga Sílvia Romero, escriptora excel·lent i gestora cultural amb empenta. Serà una ocasió per retrobar amics i amigues que fa temps que no veig i passar una bona estona a la Biblioteca Francesc Boix-Poble-sec, també al carrer Blai, metro Poble-sec. Pel meu gust subjectiu la millor biblioteca de Barcelona i rodalies ja que a mi m'agraden els espais petits, de mida humana i sense parafernàlies de disseny. És clar que no puc ser gens objectiva pel que fa al meu barri, els seus espais i el seu imaginari personal.

Aquí trobareu la informació editorial sobre el llibre i en podeu fer un tast:

https://www.stonbergeditorial.com/product-page/velles-postals-acolorides-a-m%C3%A0-j%C3%BAlia-costa


https://www.stonbergeditorial.com/_files/ugd/61f884_8bae20990c964363921a1075ff2e1218.pdf

divendres, 24 de novembre del 2023

XERRADA DE CERHISECS, CENT ANYS DELS ESCACS COMTAL CLUB!!!!

 

Us esperem el proper dimarts a la tradicional xerrada de  CERHISEC. Com sempre, a la Biblioteca, a les 18:30.

dissabte, 25 de març del 2023

XERRADA DE CERHISEC: PUBLICITAT I LLANTERNA MÀGICA

 


Dimarts que ve, dia 28 i darrer dimarts del mes de març, hi haurà la xerrada habitual de CERHISEC, a la Biblioteca Francesc Boix, a les 18:30, dos quarts de set. Recordeu que des de fa algun temps les xerrades comencen a aquesta hora i no a les set, com abans de la pandèmia.

Serà una xerrada interessant i evocadora, a càrrec de l'investigador en Història del Cinema Jordi Artigas, que ja ha col·laborat en diferents ocasions amb CERHISEC.

Us esperem a la Biblioteca!!!

divendres, 10 de maig del 2019

EL MISTERI DE LA BIBLIOTECA DEL FUTUR


Les biblioteques han esdevingut uns espais emblemàtics i imprescindibles, en el conjunt de la ciutat. La del Poble-sec es va inaugurar l'any 2001, no va ser de les primeres i aviat, em sembla, va quedar petita. Però això de ser petita és, també, una de les seves virtuts.

En aquella època hi havia d'altres biblioteques petites com la nostre, algunes de les quals, amb els anys, han aconseguit anar a locals grans i espaiosos. Recordo, en concret, la primera Francesc Candel o la de Santa Eulàlia de L'Hospitalet. En algunes ocasions s'han conservat els primers espais i en els barris, o pobles, se n'ha construït alguna de més gran.



Fa algun temps que m'arriben, per diferents cantons, brames alarmants sobre el trasllat de la Francesc Boix, en concret, a la reivindicada Casa de la Premsa. El que passa és que tot m'arriba una mica pel boca-orella, no sembla que ningú sàpiga ben bé d'on venen les informacions tot i que hi ha qui ha vist plànols del projecte i alguna reunió sobre el tema sembla que s'ha fet, sense que això fes forat en el teixit veïnal, al menys de forma generalitzada.

La Francesc Boix està molt bé on està, al centre del barri, i no crec que sigui una bona idea pensar en el seu trasllat, encara menys a la Casa de la Premsa, un edifici molt bonic però que es troba en un extrem mal comunicat del Poble-sec. Hi ha molts festejadors segons sembla per a aquest espai, tot i que el tema de la rehabilitació s'està allargant molt i encara no sé ben bé quantes propostes i previsions de futur he escoltat sobre l'indret. El problema és que tampoc seria Biblioteca tota la Casa de la Premsa, sinó unes quantes dependències. Embolica que fa fort.
Penso des de fa anys que fa falta una altra biblioteca, una de gran i ben condicionada, com la de la Zona Franca o d'altres. Un indret adient seria cap a les Tres Xemeneies, ara que no se sap ben bé què fer amb l'edifici de les oficines de la FECSA, per exemple. Acabaria de dinamitzar aquella zona, hi ha a prop centres educatius i podria ser un punt interessant que uniria el Poble-sec que toca a mar amb l'indret de les Drassanes. Allà ja hi ha un Centre Cívic important i tot plegat conformaria un conjunt cultural de pes. La zona és també al final del barri però té fàcil comunicació amb transport públic. 

Fa anys, molts, vaig escriure una carta a alguns diaris sobre això de la segona biblioteca del barri, proposava jo dedicar-la a l'escriptor González Ledesma, aleshores una mica oblidat, tot i que després se'l va reivindicar força. L'escriptor em va donar les gràcies, amb el temps vam aconseguir que es posés una placa a la casa on va viure de petit i de jove, al carrer Tapioles i, per sort, ell encara vivia i va poder gaudir de l'homenatge.

La meva proposta era que la nova biblioteca tingués un fons de literatura popular, amb aquelles novel·letes que es canviaven durant la meva infantesa, de gènere, barates, ja que Gonzàlez Ledesma, sota diferents pseudònims, n'havia escrit un munt. Avui, malauradament, aquesta iniciativa l'han pres d'altres biblioteques, alguna de les quals té tot el fons de l'autor. No sembla que això de la biblioteca hagi estat una gran prioritat, llevat del cas de la Francesc Boix, en reivindicar espais, com tampoc sembla que ho sigui demanar una residència de gent gran que donés alguna prioritat als residents durant tota la vida al barri, per exemple. 

Sovint es demanen equipaments però, en la majoria de casos, costa aconseguir unitat en aquests temes ja que, no sé si per un component àcrata mal entès, ens costa posar-nos d'acord i cadascú tira cap a casa seva, moltes vegades. O així m'ho sembla.

Sense que tingui constància dels fets ni informació fefaent corre la brama de què un dels elements dels desitjos municipals bibliotecaris ve lligat a què aleshores la Diputació posa calerons en la rehabilitació. Corren moltes brames darrerament sobre el tema de la futura -o no- biblioteca, d'on es posaria i de què passaria amb l'espai del carrer Blai, aleshores. Seria una llàstima perdre'l o que se li donés un altre ús quan la biblioteca ha gaudit d'un èxit important i es troba en un lloc emblemàtic i amb molta història. 
Tot el que explico, més enllà dels records personals, no ho he pogut comprovar, car les informacions que m'han arribat son força confuses. Una proposta que he escoltat és la de recollir firmes a favor del no-trasllat, però si no sabem de què va tot i quins projectes son seriosos o no tampoc no es pot endegar una reivindicació amb cap i peus. En tot cas potser caldrà veure com van les eleccions, qui les guanya i qui ens envien al districte i al barri car el tema depèn sovint més aviat de les persones que no pas dels partits, encara que hi ha qui no ho vol admetre. Malauradament, a Barcelona, hem de votar partits i no persones. En això, als pobles i poblets, ho tenen molt millor que nosaltres. Voten persones i, en general, tot i que en ocasions hi hagi un pes caciquil, encara avui, els alcaldes i alcaldesses viuen al poble, el coneixen i hi tenen lligams sòlids.

Si algú en sap més, que m'ho expliqui, però amb pèls i senyals i citant les fonts fidedignes i originals, sisplau.


dissabte, 8 de setembre del 2018

TOT AIXÒ PASSAVA ABANS QUE FÓSSIM CATALANS

Resultat d'imatges de neolitic barcelona raval excavacions

Ahir vaig anar a una extraordinària xerrada que van fer a la Biblioteca, a càrrec del doctor Miquel Molist, de la UAB. Vam ser quatre persones de públic, malauradament. Era divendres, vigília de pont, tot això pot pesar, així com també la difícil promoció que es pot fer d'aquestes activitats. 

La xerrada s'emmarcava en un cicle organitzat en l'Any Europeu del Patrimoni i en el marc del programa organitzat amb motiu de la celebració a Barcelona, durant el mes de setembre, de la Reunió Anual de l’Associació Europea d’Arqueòlegs que organitza l’Europeen Association of Archaeologists i la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Poca broma.

Es tractava de sessions obertes i adreçades al públic en general que s'han fet els dies 6 i 7 de setembre a les biblioteques públiques de cadascun dels barris de la ciutat on han tingut lloc les excavacions arqueològiques, i que han estat impartides pels arqueòlegs i investigadors que han participat d’aquests treballs de recerca arqueològica. Aquí podeu veure el contingut del cicle complert. 

El fet de ser simultànies tenia el problema de què no es podia anar a totes. Però, considerant l'assistència, potser millor així. No sé com devia anar a d'altres barris de la ciutat, potser hi va haver de tot. Ja sabem, pel resultat de les xerrades de CERHISEC, que això de l'assistència és molt atzarós. El doctor Molist ens va assegurar que a la Universitat també els passa, en ocasions porten algú de molta categoria i hi van quatre gats.

La xerrada va ser absolutament interessant i imprescindible per als no iniciats en el tema, el conferenciant, peça clau d'aquestes activitats, es va mostrar com una persona brillant,  propera, ocurrent i absolutament enamorada de la seva feina. Vam fer un recorregut apassionant pels misteris ocults al fons de tants edificis, carrers i places, propers a casa nostra, en concret al Raval. 

En aquests darrers anys les troballes han estat impressionants gràcies, precisament, en molts casos, a les noves obres, construccions i remodelacions. I al fet de què avui s'ha d'avisar si es fan troballes i costa molt amagar-les, com feien uns parents meus de Besalú  fa anys, quan el Patrimoni va començar a ser objecte de respecte i atenció. I també a les noves metodologies i als recursos científics a l'abast dels arqueòlegs. De tot plegat hi ha un munt d'informació per la xarxa i tan sols cal una mica de motivació i curiositat per accedir-hi. Potser la prehistòria ens resulta molt llunyana, els romans i l'Edat Mitjana, tenen més ganxo. Malgrat que, al capdavall, tenim més tirada a creure allò que ens expliquen a La catedral del mar que no pas el que ens recorden els estudiosos.

Aquestes descobertes ens enfronten amb la nostra gran ignorància. Si ja del que passa cada dia en sabem poca cosa i, en tot cas, allò que ens volen o poden explicar, no cal ni pensar en com desconeixem la manera de pensar i sentir d'aquella gent del passat remot, tan diferents i tan semblants a nosaltres. Tot i que els seus esquelets són ben bé com els nostres, vaja. Algun dia potser serem remots esquelets que algú voldrà remenar per tal de conèixer una mica com ens anava, què menjàvem, com ens comunicàvem i quins rituals funeraris ens abellien. Qui sap.

La inevitable i imprescindible viquipèdia ens ofereix una introducció acurada al tema. Em venia al cap, ahir, de forma inevitable, la tornada d'aquella bonica cançó del recull Història de Catalunya amb cançons, amb lletres de Jaume Picas i música de Ros-Marbà, que encara es fa servir força en el context educatiu: Tot això passava abans/ que fóssim catalans/ i pels boscos i pels mars/ corrien quatre gats... 

Per cert, hi havia una altra xerrada propera a nosaltres, sobre les troballes sota el Mercat de Sant Antoni, que s'havia de fer a la Biblioteca Joan Oliver, però s'ha ajornat i sembla que ja ens avisaran. 

Tantes bestieses com ens amollen per la tele, tanta informació futbolística i castellera, i d'aquesta mena d'activitats i trobades acadèmiques en parlen poquet i encara gràcies. Què hi farem... 

divendres, 16 de desembre del 2016

PROPERA XERRADA DE CERHISEC: RECORDANT NÚRIA BOIX, GERMANA DE FRANCESC BOIX

Resultat d'imatges de Francesc Boix

El 15 de setembre de 2001 els va inaugurar la biblioteca del nostre barri, en un edifici que havia estat escola professional religiosa de nois, a finals del segle XIX,  i el qual, al llarg de la història, s'havia destinat a usos diversos segons les atzaroses circumstàncies socials i polítiques patides al nostre país.

En triar el nom de la biblioteca CERHISEC va suggerir el de Francesc Boix, un personatge de vida breu, presoner a Mauthausen, fotògraf, l'únic espanyol que va declarar en el Judici de Nuremberg, tot i que ho va haver de fer en francès, que havia estat oblidat durant anys i que havia viscut molt a prop de l'edifici, al carrer Margarit, on avui una placa el recorda, tot i que en la placa, curiosament, no es menciona la seva militància comunista. Montserrat Roig va ser la primera en mencionar-lo, en el seu llibre sobre els camps nazis, tot i que en ocasions el confon amb una altra persona amb el mateix nom. 

En aquella època s'havia començat a difondre la biografia de Boix i per la televisió havien emès un interessant reportatge, el primer que va contribuir a donar a conèixer de forma més generalitzada la vida de Boix, obra de Llorenç Soler, del 2000, Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno. Més endavant es van realitzar publicacions diverses a l'entorn de Boix. Fa poc temps es van recuperar unes fotografies atribuïdes a Boix, avui a l'Arxiu Nacional de Catalunya i consultables online.

Amb motiu de la inauguració de la Biblioteca es va conseguir contactar amb una germana de Boix que vivia a Mèxic, Núria, i CERHISEC la va entrevistar. D'aquella entrevista en conservem una filmació que es passarà el dimarts, en la darrera xerrada del 2016.  Les persones que van entrevistar la germana de Boix en comentaran detalls diversos. 
L'ajuntament va acceptar la proposta de CERHISEC i a causa del nom triat la nostra biblioteca s'ha especialitzat en el tema de la cultura de la pau i de l'estudi de les guerres recents i els camps de concentració i extermini, ja que no es pot treballar a fons per la pau si no es coneix la guerra, els fets que la motiven i les tragèdies que provoquen. Malauradament és aquest un tema que sempre està vigent, en algun lloc del planeta.

Aquí podeu veure l'article de Permanyer, publicat a La Vanguardia, amb motiu de la inauguració de la Biblioteca i a Núria Boix, entre els assistents a l'acte. Boix va treballar com a periodista pel diari comunista L'Humanité, a París, després de la guerra i fins l'any 1951, quan va morir. Estava malalt a causa de les condicions de l'estada al camp i sembla que no tenia un interès excessiu en tenir cura de la seva salut, si això limitava la seva activitat. Va anar a la guerra voluntari, amb setze anys, i va morir quan en tenia trenta-un.

Així que, ja ho sabeu, us esperem el proper dimarts, a les set del vespre, a la Biblioteca del barri.


divendres, 13 de maig del 2016

AQUELLA TANCA DE FUSTA PINTADA DE BLAUET...

Politic-Social_231



L’edifici del carrer de Blai era un dels pocs espais singulars de l’interior de la densa trama urbana del Poble Sec. Al llarg dels anys va tenir usos molt diversos: escola per a «nens pobres», seu del sindicat de la CNT, local de la Falange i del Movimiento…

L’A.V. del Poble Sec el reivindicava per a usos culturals. El setembre de 1978 els veïns el van ocupar coincidint amb les festes de la Mercè.

El cartell reprodueix la façana del local el 1978, molt en la línia del noucentisme i a la manera de Torné i Esquius i els seus «dolços indrets de Catalunya», ressaltant-ne la ingenuïtat dels elements, les acàcies del pati o la tanca de fusta pintada de blauet (elements tristament desapareguts amb la intervenció freda, despersonalitzada i dura dels arquitectes «moderns»).

La convocatòria va aplegar molts veïns del barri i la imatge del cartell va identificar l’edifici fins a la seva conversió en biblioteca municipal

AÑO: 1978 AUTOR(ES): Pilar Villuendas

TEMÁTICA: Asociaciones de vecinos
DIMENSIONES (en cm): 50 × 70
CLIENTE: AV Poble Sec
MATERIAL: Papel offset
SISTEMA DE IMPRESIÓN: Offset | 2 tintas directas
TÉCNICA GRÁFICA: Ilustración





El local del carrer de Blai on avui hi ha la Biblioteca ha passat per molts canvis i en totes les seves etapes ha tingut llums i ombres, potser per això no és senzill arribar a fer-ne una història una mica objectiva. Es conserven poques fotografies antigues de l'indret, del temps en el qual va ser escola professional per a nois menada per religiosos, de la qual l'alumnat tenia força bon record, de l'època del sindicat de la fusta, del temps de la Falange, fins i tot dels primers anys de la transició i la democràcia. Molta brama i moltes llegendes no contrastades es barregen i cadascú se'n queda el que li sembla car hi ha contradiccions evidents. 

Sovint m'adono de què no és fàcil consensuar una memòria una mica objectiva a l'entorn dels nostres espais propers. Avui recupero aquesta entrada del blog dels dissenyadors Villuendas i Gómez, molt actius al barri durant un temps de moviments veïnals i reivindicació. No entenc com tanta gent activa en una època s'hagi gairebé oblidat del Poble-sec o senti avui poc interès per la seva evolució. No passa tan sols aquí, a L'Hospitalet em vaig trobar amb actituds semblants. Havia oblidat la tanca de fusta pintada de blauet, una altra pèrdua. Potser en algun moment podrem endegar una història una mica objectiva de l'edifici, tot i que molts testimonis no ens poden explicar ja els seus records.
Per sort les acàcies del pati, tipuanes de fet, encara aguanten. Un pati  avui poc i mal utilitzat i en el qual s'havien fet moltes coses, fins i tot en el temps dels falangistes s'hi feia teatret i ball els diumenges, més enllà de les activitats ombrívoles de la primera postguerra, i van ser els més bailongos els anys de Tintarella di luna ja que recordo una veïna de l'escala més gran que jo fent una demostràció rockera al mig d'un cercle de jovent que n'admirava l'habilitat. 

Hi havia hagut un petit teatret, una altra pèrdua, al qual, ja en temps de democràcia, havia assistit a concerts de corals, jocs florals, teatre infantil, teatre d'aficionats... No sembla que ningú el trobi a faltar. Dels espectacles de teatre infantil als quals vaig assistir amb els meus fills un dels que més recordo és el dels Garigots i per casualitat fa poques setmanes vaig conèixer a la Margarida de la primera època,  la d'un muntatge encisador que es deia Llibres i trastos vells. Vam comprar la cinta de cassette, aleshores, però no l'he sabut trobar. També recordo un Tenorio hilarant, a càrrec de la Penya Magiconya, de vida efímera, que va tenir el seu bressol al Bar Borrell. 

Hi ha moltes preguntes sense resposta i en general la gent, quan preguntes, et diu el que li sembla i no allò que sap del cert o fins i tot, si ho sap, no té cap interès en explicar-ho:

Per què no van tornar els religiosos, després de la guerra civil, a obrir l'escola, quan després de la Setmana Tràgica sí que ho van fer? (Cal dir que molts dels religiosos de l'escola van ser assassinats durant la Guerra Civil però tot i amb això és estranya la cessió. Va ser voluntària? Va ser 'obligada'?).

Quina relació tenia l'escola amb la parròquia? Cal recordar que hi havia hagut una altra escola parroquial al costat de l'església i, abans de la guerra una altra, al davant, més o menys.

Quines van ser les activitats de la Falange i com van evolucionar? Quin perfil tenien els falangistes veïns del barri?

Havíeu anat al teatre o a ballar en temps de la Falange, a aquell local?

Algú recorda de forma directa i documentada les famoses batusses entre els escoltes de Santa Madrona i els falangistes joves les quals, segons algun testimoni antic, van motivar que el rector de la parròquia bandegés alguns grups catalanistes més radicals?

Hi havia alguna relació entre els falangistes de Blai i un nucli dur d'ideologia semblant que es reunia al Bar Gol (Elkano-Margarit)?

Una vegada una colla d'aquest bar va apallissar un xicot de la parròquia de Sant Salvador quan anava sol, a principis dels seixanta, i d'això sí que me'n vaig assabentar aleshores de forma directa. Per sort no va ser greu l'atac i no vam tenir més problemes amb aquells personatges, més enllà d'alguns insults quan tornàvem d'excursió cantant coses xiruqueres, carrer amunt. Qui eren? D'on eren?

Algú recorda haver fet el Servei Social a l'escola-bressol que hi va haver durant un temps en aquell local?

Al pati, ja en democràcia, s'havien fet també activitats diverses i fins i tot hi havia hagut un petit bar, una altra pèrdua, amb quatre taules exteriors en les quals era molt agradable passar una estona escoltant música o el que fos. 




dimarts, 26 d’abril del 2016

FLOR DEL VICI, LA CUPLETISTA DEL PARAL·LEL, A LA BIBLIOTECA!!!

Des de la Biblioteca m'ha arribat la informació sobre aquesta activitat,  que pot ser del vostre interès i molt divertida:



Feu-ne difusió, gràcies!!!

divendres, 22 d’abril del 2016

ITINERARI PEL BARRI I XERRADA SOBRE EL PALAU DE LA PREMSA


Diumenge, dia 24,  podeu fer un recorregut històric i literari pel Poble-sec. L'organitza el Centre Albareda, el faig jo mateixa, durarà una hora i mitja, més o menys i l'indret de trobada serà davant de l'altre Centre Cívic, el del Sortidor, a les 11.


I dimarts, nova trobada de CERHISEC, ja que és el darrer dimarts del mes d'abril. En aquesta ocasió el Josep Guzman ens parlarà a l'entorn de la història del Palau de la Premsa, un edifici avui reivindicat i en procés -més o menys- de recuperació. Com sempre, a la Biblioteca Francesc Boix, a les set del vespre. Recordeu que ja fa temps que hem avançat mitja hora l'inici de les xerrades.

Ambdues activitats són de franc, què més voleu per un preu tan simbòlic?

dissabte, 19 de març del 2016

TARDA POÈTICA I MUSICAL AL POBLE-SEC













Ahir, a la nostra Biblioteca, vam celebrar el Dia de la Poesia, entre amics i en la calidesa d'una sala adient a concerts de cambra poètics i literaris, com era el cas. Vaig evocar la figura de l'escriptora Olga Xirinacs i llegir alguns poemes seus. Us recordo que dilluns a Santa Mònica, es fa l'acte oficial de la celebració.


Per als que no els coneixíem va ser una gran sorpresa el recital, breu i excel·lent, dels Aventureros con el corazón de escarcha, el poeta José Liñán, i el nostre veí, cantant i músic, Manel Cano. Cada dia em sorprèn més comprovar com hi ha un munt de gent que fa coses i les fa molt bé, més enllà dels canals i les promocions oficials i mediàtiques. Va venir una periodista d'El3, s'agraeix que sempre estiguin disposats a fer difusió del que es cou al barri i al districte. I també, com sempre, donar les gràcies a la nostra Biblioteca, petita i bonica, que ja fa anys que és un punt de referència cultural, a tots nivells.

dimecres, 30 de setembre del 2015

UNA TARDA INOBLIDABLE



Ahir vaig presentar el meu darrer llibre de poemes, Les fràgils paraules, a la Biblioteca Francesc Boix. La sala no és excessivament gran però es va omplir i fins i tot hi havia gent dreta. Vaig poder comptar amb l'actor i historiador Jaume Comas per a la lectura de poemes i amb David Ballesté, el meu gendre, per als acompanyaments de guitarra. El millor d'aquests actes literaris és que et retrobes amb gent que fa temps que no veus, amics i amigues del barri, de l'escola, de la feina o les feines que has tingut, amb persones amb les quals coincideixes a les xarxes socials i amb les quals connectes per algun motiu. Amb vincles humans de tota la vida, vaja.

Avui el llibre no és el que havia estat, per un munt de motius que podríem valorar però ara no toca. La poesia encara ho té més difícil. En tot cas compto amb la Núria, llibretera de l'emblemàtica papereria Nitus qui té els meus llibres en paper així com també les publicacions del CERHISEC. També hi ha la moderna possibilitat de trobar-los per internet, a través de la web de l'editorial, en ebook o en llibre dels de sempre.

Moltes gràcies als qui veu venir. Hi ha gent que em pregunta si faré noves presentacions i és probable que sigui així, ja aniré informant, tot i que no és fàcil organitzar aquesta mena d'actes i, encara menys, comptar amb un cert nombre d'assistents.

Va ser una tarda inoblidable. Després vam anar a sopar a O'Barazal, l'antic Bar Mundial, vaja. Molt bona atenció i un peix de categoria. Hi ha dies en els quals, qui sap per quin motiu, tot surt rodó.

dijous, 16 d’octubre del 2014

UN INTERESSANT MINICICLE SOBRE LA GUERRA CIVIL





La Biblioteca Francesc Boix ha ofert durant dos dimarts un minicicle sobre la Guerra Civil, a càrrec del senyor Antoni Cisteró, amb la projecció de L'espoir (Sierra de Teruel) i un documental sobre la retirada del final de la Guerra Civil. He de dir que tinc certa prevenció davant dels esdeveniments relacionats amb la nostra guerra i els seus precedents, es fa difícil que no es caigui en la glorificació partidista, el maniqueisme desacomplexat i en d'altres defectes diversos que menen a la poca objectivitat. Però he d'admetre que aquest minicicle ha estat molt enriquidor i que gairebé m'han interessat més que no pas les pel·lícules els comentaris del senyor Cisteró qui, de forma tan elegant i desinteressada que ni tan sols no va portar exemplars del seu llibre Campo de esperanza per poder-los comprar al final de l'acte, ens va mostrar la seva erudició i documentació sobre temes com ara la gestació de la pel·lícula de Malraux, que és de fet la base del seu llibre, i també sobre les misèries i tragèdies de la Retirada. 

Hi va haver una assistència remarcable, considerant que la sala de la Biblioteca  és petitona. Hi vaig veure poca gent del barri i em va estranyar tot i que avui hi ha una oferta excessiva d'activitats per tot arreu. Fins i tot algunes s'han de suspendre en ocasions, com li va passar al president de CERHISEC amb una conferència sobre Frederic Mompou que s'havia de fer al Centre Albareda. Un altre problema és la difusió tot i que sovint aquests actes surten a la premsa i a les xarxes socials amb força antelació.

Antoni Cisteró és enginyer químic, filòsof, sociòleg i moltes coses més. Un personatge d'aquests que són tot un luxe per al país i que sovint no són, ni de bon tros, tan reconeguts com caldria i com també comentava fa poc, al meu altre blog, amb motiu de la mort de l'hospitalenc Francesc Marcè. Van ser dos dimarts molt interessants i espero que tinguem altres ocasions per a poder escoltar de nou Antoni Cisteró ja que en el transcurs de les breus -a causa de l'horari- tertúlies finals, van sorgir molts temes que tot just es van poder encetar.

dijous, 7 de febrer del 2013

IMATGES DE LA XERRADA SOBRE JAUME PASSARELL

Al 3, el noticiari de SANTS-MONTJUÏC, han publicat una ressenya de la xerrada de CERHISEC sobre Jaume Passarell. 

Podeu llegir la informació aquí.


Maria Rosa Blanes també va fer fotografies de l'esdeveniment. Aquí en teniu unes quantes: