diumenge, 11 de desembre del 2022

ÀNIMA, COR, VIDA I VALSOS PERUANS, A LA BIBLIOMUSICINETECA

 




Després d'un dia esplèndid ahir al vespre va baixar força la temperatura. Pel carrer sonaven els clàxons alegres dels magribins triomfants i contents. A la sala Apolo ja hi havia cua per entrar. Vaig anar cap a la BiblioMusiCineTeca, una mica a cegues, tot i que intuïa que m'ho passaria molt bé.

La soprano peruana Milagros Albrecht i el director d'escena Walter Ventosilla van oferir un concert emblemàtic, deliciós, i molt més que això, un concert ple d'història de la música, en aquest cas del vals peruà i els seus dos-cents anys de vida. 

Malauradament he de reconèixer el poc que sé d'aquesta música, tot i que crec que poca gent una mica grandeta deu ignorar cançons tan populars, també entre nosaltres, com La flor de la canela o Alma, corazón y vida, malgrat que no les relacionéssim amb el seu context. Dels molts noms de personatges, músics, lletristes, cantants i poetes, esmentats durant la sessió confesso que tan sols sabia alguna cosa sobre el gran César Vallejo o la mítica Chabuca Granda. 

Em va emocionar comprovar com unes noies peruanes del públic se sabien gairebé totes les precioses lletres de les peces interpretades, amb gran sentiment, per la soprano Milagros Albrecht, que ha actuat a París i que ara, amb Ventosilla, va cap a Nova York. La petita i acollidora sala de la BiblioMusiCineTeca era plena però, com que és un espai relativament limitat, el concert va gaudir d'una calidesa que, probablement, en un lloc més gran potser s'hauria diluït. 



Cada dia s'aprenen coses, llàstima que la vida sigui breu. Sempre quedarà, però, la música i la poesia, que ens sobreviurà per a gaudi de la gent del futur. Amb alts i baixos, les modes també compten, la música hispanoamericana ha comptat sempre amb seguidors devots, també a Catalunya. Hem estat injustos, potser, en ficar-la tota en un mateix sac, per ignorància o manca de promoció ben feta. Vam créixer amb Pedro Infante, vam madurar amb Los Panxos, vam comprar tots els discos de Maria Dolores Pradera i a les excursions més nostrades vam entonar temes mítics com la mateixa Flor de la Canela que Milagros Albrecht ens va oferir en un bis emblemàtic i corejat per la majoria d'assistents.

Un vespre màgic, dues hores que podien haver estat el doble i tot. Moltes gràcies al Ferran per organitzar aquests esdeveniments gràcies a aquest munt d'amics i coneguts que té per tot el mon mundial. 

El Paral·lel estava molt animat, molta gent s'esperava per entrar a veure el Mago Pop i els bars i cafès, malgrat el fred, aplegaven molt de públic. La gent que es queixa de Barcelona, de la poca oferta cultural i d'un munt de bestieses diverses per l'estil va molt errada però ja diuen allò de què la ignorància és molt agosarada.