Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de desembre del 2022

ÀNIMA, COR, VIDA I VALSOS PERUANS, A LA BIBLIOMUSICINETECA

 




Després d'un dia esplèndid ahir al vespre va baixar força la temperatura. Pel carrer sonaven els clàxons alegres dels magribins triomfants i contents. A la sala Apolo ja hi havia cua per entrar. Vaig anar cap a la BiblioMusiCineTeca, una mica a cegues, tot i que intuïa que m'ho passaria molt bé.

La soprano peruana Milagros Albrecht i el director d'escena Walter Ventosilla van oferir un concert emblemàtic, deliciós, i molt més que això, un concert ple d'història de la música, en aquest cas del vals peruà i els seus dos-cents anys de vida. 

Malauradament he de reconèixer el poc que sé d'aquesta música, tot i que crec que poca gent una mica grandeta deu ignorar cançons tan populars, també entre nosaltres, com La flor de la canela o Alma, corazón y vida, malgrat que no les relacionéssim amb el seu context. Dels molts noms de personatges, músics, lletristes, cantants i poetes, esmentats durant la sessió confesso que tan sols sabia alguna cosa sobre el gran César Vallejo o la mítica Chabuca Granda. 

Em va emocionar comprovar com unes noies peruanes del públic se sabien gairebé totes les precioses lletres de les peces interpretades, amb gran sentiment, per la soprano Milagros Albrecht, que ha actuat a París i que ara, amb Ventosilla, va cap a Nova York. La petita i acollidora sala de la BiblioMusiCineTeca era plena però, com que és un espai relativament limitat, el concert va gaudir d'una calidesa que, probablement, en un lloc més gran potser s'hauria diluït. 



Cada dia s'aprenen coses, llàstima que la vida sigui breu. Sempre quedarà, però, la música i la poesia, que ens sobreviurà per a gaudi de la gent del futur. Amb alts i baixos, les modes també compten, la música hispanoamericana ha comptat sempre amb seguidors devots, també a Catalunya. Hem estat injustos, potser, en ficar-la tota en un mateix sac, per ignorància o manca de promoció ben feta. Vam créixer amb Pedro Infante, vam madurar amb Los Panxos, vam comprar tots els discos de Maria Dolores Pradera i a les excursions més nostrades vam entonar temes mítics com la mateixa Flor de la Canela que Milagros Albrecht ens va oferir en un bis emblemàtic i corejat per la majoria d'assistents.

Un vespre màgic, dues hores que podien haver estat el doble i tot. Moltes gràcies al Ferran per organitzar aquests esdeveniments gràcies a aquest munt d'amics i coneguts que té per tot el mon mundial. 

El Paral·lel estava molt animat, molta gent s'esperava per entrar a veure el Mago Pop i els bars i cafès, malgrat el fred, aplegaven molt de públic. La gent que es queixa de Barcelona, de la poca oferta cultural i d'un munt de bestieses diverses per l'estil va molt errada però ja diuen allò de què la ignorància és molt agosarada.

dimecres, 4 de desembre del 2019

MÚSICA, RÀDIO, EVOCACIONS I FENT BARRI


Ahir em van convidar a participar en l'acte que al Centre Albareda va endegar la gent de la BiblioMusiCineTeca, amb els coratjosos Ràdio-actius, un llarg repàs per la música d'abans i d'ahir, en relació amb el nostre barri. A mi em van preguntar sobre els temps de la ràdio mítica, els de la meva infantesa i primera joventut, i, si em deixen i no em paren, encara estaria xerrant ara. I és que una ja té una edat i, en desaparèixer la generació anterior els de finals dels quaranta i primers cinquanta -del segle passat- ja hem assolit la categoria, gairebé de 'històrics'.

Hi havia, en el conjunt de l'excel·lent muntatge, molts temes, molts records, moltes referències, molts participants... I encara es van quedar artistes i fets al tinter, com dèiem abans, quan hi havia tinters, però és que eren les nou tocades i calia plegar. Es va parlar de grups, sales, cantants, canvis en les modes i les tendències i, també, del present. 

No voldria fer massa referències concretes, ja que segur que m'oblido de gent, però l'Anna Pruna va parlar de la Sala Apolo (per cert, a CERHISEC tindrem pel gener l'Eva Espinet, que ens parlarà de la sala i del seu llibre commemoratiu), al Josep Guzman, que és a tot arreu, sap de tot i no sé com s'ho fa, i que va explicar la tasca dels Sound Dreamers, un grup vocal que està assolint un nivell excel·lent. I gent com Pablo Persico, que va fer referència al seu gran projecte, relacionat amb l'educació al barri, l'orquestra Do d'Acords. Persico és un geni de la pedagogia musical, una persona brillant i modesta al mateix temps, crec que no som prou conscients de l'alçada de la tasca que desenvolupa. Cal dir que les escoles del barri han assolit un nivell magnífic en aquests darrers anys, gràcies als seus mestres i equips directius.


Es van passar molts vídeos o fragments de vídeos, amb gent molt coneguda i famosa, com Serrat, Mayte Martín, Sisa. Conjunts com els Mustang, els De la Torre. Es va evocar també Ausensi, qui, en temps de la meva mare, va ser tan o més conegut que Serrat, un mite poble-sequí, hores d'ara. Van sortir programes antics de la televisió, orquestres com la del mestre Ibarbia, les actuacions de gent com Franz Joham i Gustavo Re, imprescindibles en els inicis de la televisió barcelonina. 

Estic molt contenta de que haguessin pensat en mi per evocar el passat radiofònic, la ràdio, la d'avui, em resulta encara imprescindible, i, per sort, ara pots accedir a programes que no vas escoltar en el seu moment. Tot conviu, encara que les modes canviin. El barri, avui, té una gran vitalitat, potser falta coordinació entre les moltes activitats que es fan, actes com el d'ahir contribueixen a què la gent es trobi i conegui. Gent de tot el mon, avui, amb ganes de fer coses, amb empenta i generositat. 

Però sí, també cal contar amb els iaios i iaies d'avui, que som les baules entre passat i present. Molta gent que ens acompanyava a les primeres xerrades de CERHISEC, fa vint anys, de l'edat dels meus pares, ha mort o ja no està en condicions de fer-ho. 
La vida passa, tot canvia i res no canvia, com vaig llegir en una de les frases de presentació d'una filmació sobre la Sala Apolo. Molt sovint escolto injustes queixes sobre el nostre barri, sobre els canvis, sobre els seus nous habitants, obviant el fet de què el Poble-sec ja va ser, des dels seus inicis, un barri el destí del qual era donar sostre als nous habitants humils de Barcelona i que, com sol passar, a tots els grups humans hi ha gent de tota mena. 

Les diferents onades migratòries han passat i passaran pels nostres carrers, i la vida continuarà, entre el Paral·lel i Montjuïc, amb problemes, crisis, moments de joia, moments tristos, alts i baixos, seguretats i inseguretats i riscos de tota mena, car la vida és un risc, es miri com es miri. I, això sí, continuarà la vida i continuarà la música, la que sigui, que ja ho va escriure Brecht en aquells famosos versos: 'En aquells temps ombrívols, es cantarà també? Sí, també es cantarà, sobre aquells temps ombrívols...'



Un gran vespre i, per cert, demà he d'anar a dir quatre coses sobre el cuplet a un acte relacionat amb la reivindicació del Teatre Arnau. Continuarem informant.

dijous, 22 de febrer del 2018

EL PIANISTA VIDIELLA: DEL POBLE-SEC AL PALAU DE LA MÚSICA


He escrit en diferents ocasions sobre la importància que va tenir el taller del pintor Simó Gómez Polo com a lloc de reunió del bo i millor de la Barcelona del seu temps. Un personatge clau en la vida del pintor i amb un rerefons més culte i intel·lectual va ser el seu germà Enric, una mica més gran. Enric no es va casar, potser a causa de la seva devoció per la família i pel pintor, al qual va intentar protegir i donar suport.
Però Enric no va protegir tan sols el seu germà pintor, va donar suport a diferents personatges que aleshores eren molt joves, com el pianista Vidiella. Si feu una visita al Palau de la Música potser us expliquin a qui pertany el bust que es pot veure a l'escala, potser ja us hi heu fixat. Allò que ningú no us explicarà és la relació del Vidiella jove amb el Poble-sec. 

A la biografia del pintor Simó Gómez escrita per un altre geni, Feliu Elies, podem llegir: Una admiració fervorosa sentia (l'Enric) també de manera extraordinària per en Carles Vidiella, el cèlebre pianista. Per obra de l'Enric aquest artista atenyé la sublim execució pianista i els èxits que el feren cèlebre arreu. En Vidiella començà essent pianista al cafè de les Delícies (després Lyon d'Or)...

(...) Tota aquesta colla se reunia abans al Cafè Suiç; en entrar en Vidiella de pianista al cafè de les Delícies, tota la colla, que adorava el músic d'una manera idolàtrica, se trasllada al Cafè del davant.

Elies explica com fou Enric Gómez qui tingué la idea d'enviar Vidiella a estudiar a París, ell qui va aconseguir els mitjans que ho van fer possible, cobrant quotes als integrants de la colla, i fins i tot va treure diners de la seva butxaca per ajudar-lo. Enric Gómez va seguir la feina del pianista i els seus estudis, li escrivia, anava a París si calia animar-lo i el va tenir a casa seva, la casa familiar del carrer Tapioles, que encara existeix, amb algunes reformes, i que no compta amb cap recordatori de tot això. Vidiella era jove i sembla que s'espantava molt amb els trons i els llamps de les tempestes, cal pensar que el Poble-sec era un indret aïllat, tocant a la muntanya. 

Al Palau de la Música és pot recordar també un altre personatge del Poble-sec, el pintor Brull, sobre el qual escrivia fa poc i a qui vam dedicar una xerrada. Dos quadres d'ell, força grans, es poden contemplar a la sala Lluís Millet. Es veuen més bonics i lluminosos en aquestes reproduccions, el temps els ha enfosquit força. 


Enric Gómez Polo va viure fins l'any 1911, la vida no  va ser gaire amable amb ell i va contemplar amb tristor la transformació del Poble-sec en un barri d'habitatges, atapeït i sorollós, molt diferent del que ell podia recordar, del temps en què vivia el seu germà i davant del taller hi havia un immens xiprerar. Va tenir mala sort, el gravat havia anat de baixa amb la difusió de la reproducció fotogràfica a les revistes i això l'havia deixat gairebé sense feina durant anys,  però uns joves artistes, com sol passar sempre, volien recuperar aquell art i contactar amb ell per tal que els guiés. 

Vidiella va tenir una vida professional amb èxits i reconeixements. De més gran i durant trenta-tres anys va viure a la casa del carrer Pau Claris on es pot veure una placa que ho recorda i on va morir. Va tenir molta relació amb el Palau i l'Orfeó Català, d'aquí ve que se li dediqués un homenatge en forma de bust commemoratius, dos anys després de la seva mort.

dijous, 1 de maig del 2014

JOAN VILADOMAT I LA BARCELONA DELS ANYS VINT, PER JAUME COLLELL





El dia 29 d’abril vam comptar a la xerrada de CERHISEC amb la col·laboració del periodista, actor i músic, Jaume Collell, autor d’un interessant llibre sobre la figura de Joan Viladomat. Viladomat va ser un personatge emblemàtic i bohemi de l’època daurada del Paral·lel, els anys vint, i va ser autor d’un gran nombre de composicions musicals, les més populars de les quals Fumando espero i El vestir d’en Pasqual. Viladomat, com Collell, va néixer a Manlleu. El seu germà va ser el conegut escultor Josep Viladomat.


La xerrada va ser molt interessant i va comptar amb una remarcable assistència de públic. Pel maig dedicarem la nostra trobada mensual al centenari de l’Escola del Bosc. Us hi esperem!

dijous, 10 d’abril del 2014

JOAN VILADOMAT I LA BARCELONA DELS ANYS VINT





El periodista Jaume Collell davant de l'estàtua de la cupletista Raquel Meller, a l'avinguda Paral·lel de Barcelona

En la propera xerrada de CERHISEC, el dia 29 d'abril, comptarem amb Jaume Collell, autor del llibre El músic de l'americana vermella, on evoca la vida i l'època del músic Joan Viladomat, serà molt interessant, us hi esperem!!!!

dimarts, 5 de juny del 2012

AVUI, CONCERT: DO D'ACORDS



L'interessant experiència musical de les escoles del barri CARLES I i JACINT VERDAGUER es podrà conèixer i gaudir avui a l'ARTÈRIA PARAL·LEL. Més informació aquí.

divendres, 18 de desembre del 2009

Xerrada sobre el músic FREDERIC MOMPOU





El proper dimarts, 22 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, i a la Biblioteca Francesc Boix, tindrem la xerrada-col·loqui de CERHISEC d'aquest mes, la darrera de 2009. La dedicarem al músic Frederic Mompou, que va néixer al nostre barri. Mompou tenia també un germà pintor del qual vam poder veure fa poc temps una exposició a La Pedrera. La família Mompou es dedicava a fondre campanes, al barri hi havia aleshores diferents tallers de foneria. A la placeta del Molino hi ha una antiga placa que recorda el naixement del músic. La xerrada, que realitzarà el president de CERHISEC, Josep Guzmán, comptarà amb la col·laboració de la Fundació que porta el nom del músic.


Us hi esperem!!!

dijous, 25 de setembre del 2008

La CORAL DAINA i el seu BLOC


La Coral Daina és una entitat del barri dedicada al cant coral, que va néixer i continua tenint la seu a l'escola de les monges del Sortidor. Té un blog on podeu seguir les seves activitats, molt interessant, que acabo d'enllaçar amb aquest. El cant coral ha fet una gran revifalla i són molts els grups que s'hi dediquen. També des de fa molts anys existeix al nostre barri la Coral Infantil Xemeneia Amunt que té la seu al Centre Cívic El Sortidor.