FEM PARAL·LEL, FEM POBLE-SEC!!!

Demà, com l'any passat, es tornarà a tancar un trosset de Paral·lel per acollir una gran festa, FEM PARAL·LEL, i també la Mostra d'Entitats del barri.

CERHISEC, el centre de recerca i difusió de la història del barri, podrà oferir als interessats un nou volum de les seves RESSENYES, que recullen articles sobre les xerrades que es desenvolupen cada mes, al llarg de l'any. Ja anem pel volum onzè, amb alts i baixos i molt d'esforç representen un exemple de constància i voluntat voluntària. També publiquem un monogràfic sobre els cementiris jueus medievals de Barcelona, obra de l'Aaron López, un jove historiador molt actiu de l'entitat.

És possible que en el conjunt de la festa la Mostra d'Entitats no tingui el pes autònom d'altres temps però també s'hi guanya en nombre de visitants i difusió. En tot cas, un gran dia per a retrobar-nos, xerrar i comprovar la vitalitat de l'associacionisme i la societat cívica, sovint molt més complexa i diversa del que es percep a través dels mitjans de comunicació, sempre més atents als fets inquietants que no pas als aspectes positius de la vida social i política.

El dia 27 de juny, a les set del vespre, també es presentarà un magnífic volum sobre la Setmana Tràgica que recull diferents articles elaborats per experts i per persones dels centres d'estudi barcelonins que van col·laborar en els actes commemoratius del centenari d'aquells fets. L'ha editat l'Institut Ramon Muntaner, juntament amb aquests centres, i amb el suport de  l’Ajuntament de Barcelona, l'Institut de Cultura de Barcelona i regidoria de Drets Civils, i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.  I espero no haver-me deixat ningú... L'acte es farà al Molino, cosa que vol dir que podreu conèixer el teatre, si és que encara no el coneixeu. És millor que si penseu venir confirmeu l'assistència, indico les dades de contacte.

(Es prega confirmar assistència al número 977401757 (Núria Sauch) o al correu electrònic nuria@irmu.org  abans del dia 27 a les 12 hores). 

Aquest llibre em fa molta il·lusió, a més, pel fet que l'article referent al Poble-sec l'he elaborat jo mateixa!!!

Un altre adéu: Valerie Powles i la nostra història

M'acaba d'arribar un email de Josep Guzman, president de CERHISEC, comunicant-me la mort de Valerie Powles, una mort que no per esperada resulta menys dolorosa.

Powles ha estat una persona molt coneguda i valorada al barri, tots la recordarem amb la seva llarga trena característica, participant en tantes i tantes reivindicacions. Va tenir molt a veure en el descobriment i recuperació del Refugi 307 i també en la protesta que va provocar la destrucció de l'interior del Molino, en una època crítica per a aquest lloc entranyable. Va recuperar en uns contàiners molta documentació del teatre, que va guardar fins i tot a casa seva, davant la indiferència dels poders culturals de l'època. 

Avui hi ha un gran interès pel tema de la Guerra Civil i la defensa passiva, però això no sempre ha estat  així. No era fa alguns anys una gran prioritat el condicionament d'aquell espai. Afortunadament les coses ara són molt diferents.

Demà, dimecres, es farà un acte previ a la incineració, a les 9:15 del matí, en el crematori del cementiri de Montjuïc. Més endavant s'organitzarà algun tipus d'acte més llarg, per part de les entitats del barri. Sento que aquestes dues darreres entrades del blog hagin estat mortivades per notícies tristes.

Valerie Powles va ser tota una activista lluitadora i un esperit lliure. Descansi en pau. 

Comiat d'homenatge a 'la nostra Carola'

Demà a Ca La Dona (c/Casp entre Lluria i Bruch) es farà un homenatge a l'activista veïnal,  feminista, lluitadora per les llibertats i per la superació de les diferencies home-done, fundadora de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec i membre destacat durant els 70 i els 80 del moviment veïnal del nostre barri, Carola Costa, que va morir recentment.

Lloc: Ca La Dona - Carrer Casp 38 (entre Lluria i Bruch) - Barcelona (19 hores)

Tot i que personalment no vaig compartir el radicalisme de molts dels seus plantejaments no puc deixar de reconèixer el pes que l'activitat de la coneguda Carola va representar en un temps en el qual el nostre barri bullia farcit d'activitat política, cosa que també va produir enfrontaments entre opcions diverses, que encara recorda molta gent, avui ja amb la nostàlgia amorosida pel pas del temps. Malauradament sembla que a l'esquerra encara li costa endegar unitats sòlides i dialogants, potser perquè sovint l'exigència resulta excessiva en el món real en el qual ens movem.

Va ser durant molt de temps una persona molt estimada, coneguda i valorada al Poble-sec, imprescindible en molts moments, fruit del seu moment i de la seva època. Ens ha deixat de forma prematura, crec que té un pes important en la nostra petita història. Descansi en pau.

XERRADA DE CERHISEC: El treball de les dones al Poble-sec (1939-1955)

DIMARTS, 31 DE MAIG: XERRADA DE 'CERHISEC'

Es presentarà l'interessant treball d'Elisabet Velo sobre les dones treballadores del barri durant la primera etapa de la postguerra.

US HI ESPEREM!!!

Nova reinvidicació de Santa Madrona, espiadimonis inclosos

Imatges manllevades de la web Monestirs de Catalunya.

Una versió completa de la llegenda sobre els espiadimonis, que també va recollir Joan Amades, la podeu trobar al blog El badiu dels micacos.

Fotografia de l'espiadimonis manllevada del blog Insectes bàsics per a pescar a mosca.

Com que era fora de Barcelona no vaig poder participar en l'aplec de Santa Madrona, que no se celebra per Santa Madrona, sinó ben entrada la primavera, per tal que el temps sigui millor. Cosa que no sempre s'aconsegueix, ja que alguns anys ha caigut un bon ruixat, malauradament per a la paella col·lectiva. Una dèria actual fa que no es respectin els dies veritables dels sants diversos. Era a  Batea fa uns dies i allà van celebrar Sant Isidre el dia abans, ja que era dissabte. Moltes diades religioses es traslladen també a cap de setmana sense manies, com ara, en algunes localitats,  les que queien en dijous, aquells tres jueves hay en el año que relucen más que el sol, Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión.

Crec que el valor actual de les festivitats religioses, en una societat secularitzada, s'ha de cercar en la tradició i la història i que per això paga la pena conservar-les i fins i tot recuperar-les. Durant la República es va intentat acabar amb tota aquesta tradició, amb resultats dramàtics, i ja s'ha vist la revifalla que el tema ha fet en països on la política comunista estatalitzada havia intentat esmicolar aquest suposat opi del poble que avui ha passat més aviat als àmbits esportius. En tot cas el consum d'opi té moltes motivacions i depèn de l'actitud individual de cadascú.

Madrona és un nom bonic i contundent que havia estat de moda, com es pot comprovar en la literatura de fa anys i que avui no acostuma a posar-se a cap nena del segle XXI. Això dels noms va a modes i qualsevol dia pot ser que es recuperi de forma inesperada. Hem de conservar la tradició madronera al Poble-sec, car a la resta de Barcelona s'ha diluït des de fa anys, tot i que era la nostra santa una copatrona tan digna com Santa Eulàlia i al mateix nivell de popularitat. Fins i tot podríem recuperar la festa de les pelegrines, en la qual les noies joves anaven vestides de pelegrina des de Montjuïc fins a la Catedral, lluint palmito per a gaudi dels senyors i senyorassos com ara el Baró de Maldà que esmenta aquesta processó amb la seva habitual alegria de viure.

Tanta popularitat tenia Santa Madrona, patrona del Poble-sec per decisió personal meva, que el dimoni va voler fer-ne alguna i va enviar un escamot destinat a fer enderrocar amb traïdoria la seva església de Montjuïc, a la qual s'accedia a través del Portal de Santa Madrona que, per sort, encara existeix. Els dimonis van anar cap a les Hortes de Sant Bertran per tan de fer una mena de túnel amb males intencions. El fet és que com no hi havia twitter ni telèfon mòbil els encarregats de concentrar els dimonis per a tal malvestat van ser els espiadimonis, que aleshores eren grossos com àligues o com avions.

Santa Madrona, evidentment, no ho va permetre. Va sortir de l'església, va fer el senyal de la creu cosa que va foragitar els sicaris d'en Banyeta i va reduir els espiadimonis a la seva mida actual, encomanant-los missions més honrades però igualment de serveis secrets: espiar les bones obres dels barcelonins per explicar-les als residents infernals i fer-los empipar i, segons d'altres versions, espiar les malifetes dels dimonis per preveure disbarats possibles causats pel seu sinistre poder.


D'espiadimonis n'hi ha diferents varietats i colors, són uns insectes bonics, de colors metal·litzats que fan un zum-zum molt característic. Jo crec que si mai cal canviar el nom d'algun carrer poble-sequí posar-li Carrer dels Espiadimonis seria una cosa interessant i que no provocaria gaire polèmica tot i que mai se sap, evidentment. Crec que estaria bé dir espiadimonis a alguns professionals, com ara els periodistes experts en política.

Els experts insisteixen en que no cal confondre espiadimonis amb libèl·lules, però els inexperts ho fem sovint i a tots els fiquem en el mateix sac. De fet tots ells són odonats, un nom molt bonic que em sona a orde monàstica, ves. Sembla que els espiadimonis són una mica més petits i brillants i descansen amb les ales arreplegades al darrera, mentre que les libèl·lules ho fan amb les ales obertes.

LA CENDRA DELS ANYS a SANT ANTONI, el barri del mercat

Pels qui no vau podeu venir a la presentació del Poble-sec o per aquells que volgueu assistir a un acte literàri i fer tertúlia, dimarts nova presentació de 'La cendra dels anys' al nostre barri veí i comercial, SANT ANTONI!!!


Presentat per l'escriptora MARIA CARME ROCA!!! 

De Sant Ponç a Santa Rita

Demà és Sant Ponç i, per tant, a més de la Fira tradicional del carrer de l'Hospital tindrem la nostra, la del carrer de Blai. Aquí podeu trobar tot el programa.

També diumenge se celebra el tradicional aplec a l'Ermita de Santa Madrona, una bona ocasió per accedir al recinte, tancat de forma habitual al públic.

Festes i llum al Poble-sec, doncs, com a tota la ciutat, esperant les eleccions municipals que enguany coincidiran amb Santa Rita, patrona dels impossibles. I no és broma...