JOAN VILADOMAT I LA BARCELONA DELS ANYS VINT

En la propera xerrada de CERHISEC, el dia 29 d'abril, comptarem amb Jaume Collell, autor del llibre El músic de l'americana vermella, on evoca la vida i l'època del músic Joan Viladomat, serà molt interessant, us hi esperem!!!!

TORNAREM A CANTAR CUPLETS, SI TOCA

Va ser molt distreta l'evocació del Paral·lel i el cuplet que ens van oferir a la biblioteca Eduard Moliner i Xavier Alberti amb alguns cuplets interpretats de forma magistral pel gran i polifacètic actor Oriol Genís. Albertí i Moliner van ser els factòtums de l'exposició que el CCCB va dedicar a l'avinguda, en el seu període d'abans de la guerra civil. En algunes ocasions ja he escrit sobre aquella exposició, tan interessant en molts aspectes però una mica limitada en d'altres, tot i que de forma majoritària va desvetllar molts entusiasmes populars. Les exposicions del CCCB tenen el problema de l'excés i de la recerca d'un efectisme que en ocasions fa que resultin poc profundes en alguns aspectes. 

El que ja vaig qüestionar en aquella ocasió amb motiu de l'exposició i que ahir es va tornar a repetir és allò de com és que no en sabíem res? No sé qui era que no en sabia res, potser la cultura oficial, això que en diuen la cultureta, per a la qual el Paral·lel ahir o tantes altres coses avui són fullaraca o xaronisme. Precisament els nostres avis i pares parlaven molt sovint del Paral·lel, del Paralelo, ja que així en vam dir fins a la normalització recent. A la meva escala hi vivia una antiga artista que havia arribat a tenir una certa anomenada i la resta de veïns en tenien records molt vius, d'aquell món, i ens n'explicaven moltes batalletes. Existeix un gran nombre de publicacions sobre el Paralelo i l'interès pel seu passat no ha minvat mai tot i que potser molta gent no se n'ha arribat a assabentar. Al nostre barri hi ha viscut molta gent amb parents, coneguts i saludats que han estat actors, actrius, modistes, cambrers, prostitutes ocasionals, tramoistes i molts altres oficis relacionats amb els teatres del passat recent i remot. 

Precisament el tema del Paral·lel, amb cuplets inclosos, ha anat revifant de forma periòdica. Durant la meva infantesa ho va fer amb motiu de l'estrena de El último cuplé i les seqüel·les que va generar. En aquell moment, amb les limitacions de censura habituals a l'època, es van donar a conèixer moltes publicacions i molta gent es va assabentar que Raquel Méller, el gran mite del gènere, era viva. Per cert, no li va agradar gens, segons tinc entès, la pel·lícula que va revifar el cuplet  amb un to de modernitat, gràcies a Sara Montiel qui va fer l'agost amb l'invent i la seva sensualitat de diva hispànica. Anys després també va retornar la moda, la intel·lectualitat va conèixer i visitar un Molino que havia menystingut i en va fer un mite. Mentrestant les classes populars mai no havien deixat d'assistir als espectacles de l'avinguda, la qual, en els anys cinquanta, va experimentar una nova revifalla popular lligada a la immigració d'aquells anys. 

Cantants nostrades com Núria Feliu o Guillermina Motta van fer discos de cuplets i en van cantar quan la Nova Cançó protestona va anar de baixa. Es van editar discos cantats per gent com Escamillo, la Bella Dorita, que encara era viva també i anava sovint a programes de televisió a explicar sucoses anècdotes del passat farandulero. Un gran cronista de tot plegat va ser el senyor Badenas, com es sabut, autor que es va editar personalment el primer llibre sobre el Paral·lel, per cert, en el qual molta gent ha pouat sense manies. Però sobre el Paral·lel hi ha moltes coses escrites, d'abans i d'ara, visions diverses i múltiples, a l'abast de qui tingui una mica de curiositat per entrar-hi una mica a fons i no són pas obres de grans historiadors, més aviat de periodistes com Gasch o Ángel Zúñiga, per exemple. Totes les visions són sempre parcials, de vegades una mica elitistes, en ocasions distants, d'altres més properes. Malauradament les classes populars no han començat  a anar a la universitat o a poder escriure als diaris fins fa quatre dies. 

Aquí som una mica així, destralers amb els mites propis, siguin cuplets, sarsueles, el que toqui. Com s'explica, per exemple, l'oblit d'algú con Emili Vendrell, amb gairebé una total absència a youtube i una manca de discografia actual important? En d'altres països seria una mena de Gardel, de Luis Mariano, un personatge immortal i molt conegut. Ens perd l'estètica, que ja ho deia Unamuno, una estètica elitista i una miopia condicionada a modes diverses, també culturals. Estic preparant una nova xerrada sobre el pintor Simó Gómez Polo, avui una mica, només una mica reivindicat. Va viure i treballar a un Poble-sec encara sense Paral·lel. Poca gent en sap res. Qualsevol dia ens el redescobriran i ens faran una exposició a Caixa Fòrum, al CCCB o allà on sigui i tothom en parlarà. Uns quants dies, això sí. 

El menyspreu de certes elits per determinats aspectes de la cultura i de la tradició cultural popular resulta preocupant però encara em preocupa més que quan a algú se li encén la llumeta i redescobreix tot allò que li han amagat -els dels mandarinatges culturals- em pregunti,  a mi, a la ciutadana anònima i normaleta, com és que no en sé res, de tot plegat. És clar que la pregunta pot ser retòrica i qui la fa el que es pregunta és per què 'ell' no en sabia res. Per cert, des que el món del Paralelo s'ha tornat a posar una mica de moda i es fan tantes xerrades i itineraris que m'adscriuen llocs com el Cafè Español a l'Eixample o a Sant Antoni, que ja és gros. I, ben mirat, no hauríem de tornar a dir Español al Teatre Español, més enllà de connotacions polítiques pressentistes???

Admeto que sobre aquell món polièdric sovint en descobreixo aspectes ocults, no diré que no, com ara l'inquietant aspecte dels museus anatòmics, sobre els quals l'Enric H. March n'ha investigat tants detalls a fons. Però, en general, crec que els qui ja tenim uns quants anyets i escoltàvem embalits, de petits i joves, les narracions de la gent gran, en tenim una idea força aproximada de l'univers proper, pintoresc, pecaminós, artístic i singular, que representava aquell espectacle irrepetible.

 

GRAN ÈXIT DE LA XERRADA SOBRE CRÒNICA NEGRA

La xerrada sobre crònica negra relacionada amb el barri va comptar amb una gran assistència de públic, vam tenir l'honor d'estrenar les noves cadires de la biblioteca i encara en vam haver d'anar a buscar unes quantes més. En aquest blog aniré explicant alguns dels casos que vaig comentar durant la xerrada.

L'amable i eficient gent de EL3 ha escrit una crònica, amb imatges incloses, que podeu trobar en aquest enllaç:

Júlia Costa repassa la crònica negra del Poble-sec dels segles XIX i XX

Entre els assistents hi havia el periodista i escriptor Santiago Tarín, cosa que a la gent de CERHISEC ens va fer molta il·lusió car és un dels especialistes en el tema i al seu pare, que va ser director de Ràdio Barcelona i també un gran periodista, a més d'haver viscut al Poble-sec i estimat el barri, li vam dedicar fa algun temps una xerrada.

Dilluns hi ha de nou xerrada a la Biblioteca, no la fa CERHISEC però sí gent experta en el tema del Paral·lel i pot ser molt interessant:

Per cert, donem una vegada més les gràcies a la gent de la Biblioteca pel seu acolliment, les facilitats que ens donen, la posta a punt de materials com el projector i la seva paciència quan, de vegades, acabem una mica tard!

POBLE-SEC, CRÒNICA NEGRA

La xerrada de CERHISEC del proper dimarts, el darrer del mes de març, estarà dedicada a recordar alguns casos criminals que van tenir ressò a Barcelona i que, d'alguna manera, tenen relació amb el nostre barri. Tot plegat constatarem que sempre han passat coses, moltes vegades terribles, i que la natura humana té racons foscos que no entenem. Com sempre, a la Biblioteca FRANCESC BOIX, de 19:30 a 21:00.

JOSEP MARIA DE SAGARRA, EL PARAL·LEL I BARCELONA, al CENTRE CULTURAL ALBAREDA

El proper dimarts, 18 de març, CERHISEC repetirà la xerrada sobre Josep Maria de Sagarra i la seva relació amb el Paral·lel, que vam fer fa un parell d'anys, al CENTRE CULTURAL ALBAREDA.

Repassarem la vida i obra de l'escriptor però ens centrarem en la seva relació amb les diferents etapes del Paral·lel. Serà a dos quarts de vuit del vespre. Podeu veure més informació a la web del CENTRE CULTURAL i a FACEBOOK.

CENTRE CULTURAL ALBAREDA

http://ccivics.bcn.cat/albareda/pagina/1901

FACEBOOK: ESDEVENIMENTS

https://www.facebook.com/events/756309481060016/?ref_dashboard_filter=upcoming

Us hi esperem!!!

CERHISEC: VISITA MINORITÀRIA AL JARDÍ BOTÀNIC

La xerrada sobre el Jardí Botànic va ser una meravella, llàstima que hi hagués poca assistència. Menys n'hi va haver a la visita que ens va oferir el dissabte el mateix conferenciant, David Bertrán. Vam ser tan sols quatre persones però això no va ser cap obstacle per a gaudir d'unes explicacions excel·lents i d'un passeig magnífic malgrat la fresqueta que feia dissabte. Ens podíem haver passat tot el dia escoltant el senyor Bertran, el mateix que a la noia que ens va fer l'explicació sobre el Banc de Llavors, sento no recordar-ne el nom. Dóna gust poder escoltar gent que sap molt més coses que no pas allò que ha d'explicar i que traspua un entusiasme tan evident per la seva feina habitual. 

Hi haurem de tornar per la primavera, ja que aleshores és encara molt més espectacular, amb les florides de l'època. Encara més, pel maig s'inaugurarà una exposició molt interessant de la qual en podeu llegir la referència al blog BERESHIT.  És un indret que tothom hauria de conèixer, s'hi fan un munt d'activitats. Però els del Poble-sec no tenim excusa per no anar-hi i més d'una vegada, ja que el tenim a prop i forma part del nostre estimat Montjuïc. Recomano les visites comentades però també visites sense més intenció que passejar de forma tranquil·la i contemplar les vistes de la ciutat que ens ofereix la seva ubicació.

Més coses sobre Jardins Botànics, al meu altre blog.

XERRADA DE CERHISEC: EL JARDÍ BOTÀNIC DE MONTJUÏC

Demà, 25 de febrer, és darrer dimarts de mes i per tant toca xerrada de CERHISEC. En aquest cas sobre el Jardí Botànic de Montjuïc, a càrrec de David Bertran i amb possibilitat de participar en una visita al mateix Jardí el proper dissabte. Us hi esperem!!!


Copio la informació de la web del Jardí:


Dels jardins botànic del món al Jardí Botànic de Barcelona. Què és un jardí botànic? Sabeu que al món hi ha cinc regions amb clima mediterrani? Quines plantes hi ha?

En David Bertran, cap de col·leccions del Jardí Botànic de Barcelona, ens descriurà aquest jardí botànic i ens explicarà les tasques que s'hi desenvolupen: de conservació de la flora amenaçada, del banc de llavors, de suport a la flora i a la fauna autòctona de Montjuïc; a través de projectes singulars com l'hotel d'abelles, les caixes niu o també els estudis de la flora de Montjuïc.

Els assistents a la xerrada podran fer una visita al Jardí Botànic, guiada pel mateix David Bertran, el dissabte, 1 de març a les 12 h

Lloc: Biblioteca Poble Sec - Francesc Boix (c/Blai, 34, Barcelona)

Data i hora: dimarts, 25 de febrer a les 19.30 h

Activitat gratuïta