RECORDANT L'ESCRIPTOR, ADVOCAT I PERIODISTA FRANCISCO GONZÁLEZ LEDESMA

 

A càrrec de l'escriptora JÚLIA COSTA.

Més informació:

https://elsortidor.inscripcionscc.com/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=27&a=2436

VEDETTES, TRANSFORMISTES I D'ALTRES ARTISTES INCLASSIFICABLES

 

Ahir, amb el Josep Guzman, vam fer una xerrada en doble modalitat, online i presencial, al Centre Cívic El Sortidor, sobre unes quantes persones, homes i dones, que van treballar al Paral·lel en èpoques diferents. Us en penjo algunes fotografies, sense nom, per tal que els afeccionats al tema mirin d'endevinar a qui pertanyen.

El tema del Paral·lel i dels espectacles que s'hi van desenvolupar és molt ampli i divers, voler-lo cenyir a una xerrada, a un llibre, a una exposició, és com voler agafar aigua en un cistell. Amb estils i tendències diferents i fa, com qui diu, quatre dies, fins a finals del segle passat, a la franja del Paral·lel que va, més o menys, del carrer Tapioles a les Drassanes, s'hi va veure de tot i hi va passar de tot.

Els records dels qui encara en vam veure alguna cosa, del mític passat de l'avinguda, ja van de baixa. Els temps canvien, les generacions desapareixen, existeix una tendència inevitable vers la nostàlgia i la melangia, lligada al pas del temps i perillosa, car de vegades fa que no t'adonis dels bons moments del present que els més joves, algun dia, també mitificaran.

Un dels elements que van fer canviar les coses va ser l'arribada del cotxe, que de ser un objecte de luxe va passar a ser un estri possible, a l'abast de la gent modesta. I la tele, tan còmoda, que ens portava el cinema, el teatre i fins i tot el 'pit i cuixa' a domicili. I un altre element, molt important, va ser que el pecat, la transgressió, el misteri sexual que representaven moltes d'aquelles figures de l'escena popular, o el cinema que tan sols podíem veure a Perpinyà, va passar a millor vida. Avui tenir una opció sexual diferent o ballar en pilotes ja no té el morbo afegit d'altres èpoques. Malauradament, però, temes com ara la prostitució marginal, no s'han resolt i encara resten embolcallats en els prejudicis, el misteri, la misèria i l'explotació, avui globalitzada. 

Un repàs per la vida de les artistes del gènere demostra que les seves vides van ser normaletes i que hi podem trobar de tot, matrimonis feliços, retirades prudents, pocs escàndols i poques tragèdies, tot i que alguna cosa hi ha, de tot plegat.

El Paral·lel pecaminós va tenir treballadors i treballadores fixos i d'altres d'itinerants, que canviaven de teatre i feien gires importants, per Espanya i l'estranger, de la mateixa manera que aquí en venien de França, de l'Argentina... A banda d'aquesta xerrada i la que vam dedicar a Raquel Méller i la seva reivindicació es poden veure dues interessants exposicions, sobre la Bella Dorita i aquell mon, a la Bibliomusicineteca i al Centre Cívic Albareda. La pandèmia no ha permès donar a aquest cicle la brillantor i la difusió merescudes però algun dia el coronvirus tocarà el dos o ens en podrem defensar millor i els records mitificats donaran, encara, molt de material per a exposicions, llibres, memòries, novel·les, teatre musical i el que calgui.

Llàstima que el tema de l'Arnau estigui una mica aturat, el Molino força ensopit, el solar del Talia abandonat i ple de rates, tot i que sempre hi ha tanques publicitàries amb les que algú fa calaix i que, per a colmo de mals, l'Apolo s'hagi ensopegat amb uns gestors lamentables.Tant que es parla de cultura i cultureta i aquests casos, tan greus, no sembla que provoquin la indignacio que caldria.

També cal donar suport al que tenim, el Condal, el Victòria, el Barts, i d'altres sales properes, com ara el Tantarantana, la sala Dau al Sec... De vegades, al barri, sorgeix una nova iniciativa, una petita sala teatral que s'adapta a un espai petit, de vegades son efímeres, com en el passat remot, quan també hi havia moltes iniciatives efímeres, al Paralelo. 

M'he comprat fa poc, per la xarxa, un llibre imprescindible per als encuriosits, d'un hispanista francès, aquest que penjo una mica més amunt. Es un recull d'articles diversos, en francès i castellà, un dels quals dedicat al Paral·lel d'abans de la guerra, del millor i més objectiu i ponderat que he llegit sobre el tema. S'hauria d'escriure alguna cosa seriosa i ben documentada sobre el Paral·lel de la postguerra, fins al present, sovint no es passa d'anècdotes, de  mencionar quatre figures, de tornar a publicar fotografies del Molino i coses així. Molta ignorància visceral intel·lectualitzada no té vergonya en afirmar que aquell Paral·lel de la meva infantesa i joventut era residual i de poca volada i que no té interès. Per a tot fa falta temps, paciència, recursos i, és clar, consumidors culturals que donguin suport a aquests tipus de treballs. 

Cal recordar també que al Paral·lel s'hi va poder veure òpera, sarsuela, teatre de text en català i castellà, recitals de cançó catalana, màgia, cinema popular, cinerama, cinema d'estrena, fronton, circ i un munt de coses, també xaronades, és clar...

XERRADES SOBRE LA HISTÒRIA DEL BARRI

Cicle de xerrades sobre la història del barri, amb motiu del seu 150 aniversari. Us hi esperem!!!! Atenció, la primera i la tercera son a la Biblioteca però la de la Vaga de la Canadenca és al Sortidor.

TOT AIXÒ PASSAVA ABANS QUE FÓSSIM CATALANS

Ahir vaig anar a una extraordinària xerrada que van fer a la Biblioteca, a càrrec del doctor Miquel Molist, de la UAB. Vam ser quatre persones de públic, malauradament. Era divendres, vigília de pont, tot això pot pesar, així com també la difícil promoció que es pot fer d'aquestes activitats. 

La xerrada s'emmarcava en un cicle organitzat en l'Any Europeu del Patrimoni i en el marc del programa organitzat amb motiu de la celebració a Barcelona, durant el mes de setembre, de la Reunió Anual de l’Associació Europea d’Arqueòlegs que organitza l’Europeen Association of Archaeologists i la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Poca broma.

Es tractava de sessions obertes i adreçades al públic en general que s'han fet els dies 6 i 7 de setembre a les biblioteques públiques de cadascun dels barris de la ciutat on han tingut lloc les excavacions arqueològiques, i que han estat impartides pels arqueòlegs i investigadors que han participat d’aquests treballs de recerca arqueològica. Aquí podeu veure el contingut del cicle complert. 

El fet de ser simultànies tenia el problema de què no es podia anar a totes. Però, considerant l'assistència, potser millor així. No sé com devia anar a d'altres barris de la ciutat, potser hi va haver de tot. Ja sabem, pel resultat de les xerrades de CERHISEC, que això de l'assistència és molt atzarós. El doctor Molist ens va assegurar que a la Universitat també els passa, en ocasions porten algú de molta categoria i hi van quatre gats.

La xerrada va ser absolutament interessant i imprescindible per als no iniciats en el tema, el conferenciant, peça clau d'aquestes activitats, es va mostrar com una persona brillant,  propera, ocurrent i absolutament enamorada de la seva feina. Vam fer un recorregut apassionant pels misteris ocults al fons de tants edificis, carrers i places, propers a casa nostra, en concret al Raval. 

En aquests darrers anys les troballes han estat impressionants gràcies, precisament, en molts casos, a les noves obres, construccions i remodelacions. I al fet de què avui s'ha d'avisar si es fan troballes i costa molt amagar-les, com feien uns parents meus de Besalú  fa anys, quan el Patrimoni va començar a ser objecte de respecte i atenció. I també a les noves metodologies i als recursos científics a l'abast dels arqueòlegs. De tot plegat hi ha un munt d'informació per la xarxa i tan sols cal una mica de motivació i curiositat per accedir-hi. Potser la prehistòria ens resulta molt llunyana, els romans i l'Edat Mitjana, tenen més ganxo. Malgrat que, al capdavall, tenim més tirada a creure allò que ens expliquen a La catedral del mar que no pas el que ens recorden els estudiosos.

Aquestes descobertes ens enfronten amb la nostra gran ignorància. Si ja del que passa cada dia en sabem poca cosa i, en tot cas, allò que ens volen o poden explicar, no cal ni pensar en com desconeixem la manera de pensar i sentir d'aquella gent del passat remot, tan diferents i tan semblants a nosaltres. Tot i que els seus esquelets són ben bé com els nostres, vaja. Algun dia potser serem remots esquelets que algú voldrà remenar per tal de conèixer una mica com ens anava, què menjàvem, com ens comunicàvem i quins rituals funeraris ens abellien. Qui sap.

La inevitable i imprescindible viquipèdia ens ofereix una introducció acurada al tema. Em venia al cap, ahir, de forma inevitable, la tornada d'aquella bonica cançó del recull Història de Catalunya amb cançons, amb lletres de Jaume Picas i música de Ros-Marbà, que encara es fa servir força en el context educatiu: Tot això passava abans/ que fóssim catalans/ i pels boscos i pels mars/ corrien quatre gats... 

Per cert, hi havia una altra xerrada propera a nosaltres, sobre les troballes sota el Mercat de Sant Antoni, que s'havia de fer a la Biblioteca Joan Oliver, però s'ha ajornat i sembla que ja ens avisaran. 

Tantes bestieses com ens amollen per la tele, tanta informació futbolística i castellera, i d'aquesta mena d'activitats i trobades acadèmiques en parlen poquet i encara gràcies. Què hi farem... 

L'ANTIC PARAL·LEL, A L'ESPAI BONNEMAISON

El proper dimarts faig una xerrada sobre el Paral·lel a l'Escola de la Dona, organitzada per l'ASSOCIACIÓ NODAMEN. 

L'Escola de la Dona es troba al mateix edifici que la Biblioteca Bonnemaison, al carrer de Sant Pere més baix número 7, a tocar de la Via Laietana. L'espai 'La Cuina' el trobareu a l'entrada, a mà dreta, és una sala on es fan moltes activitats.

Tot i que sobre el Paral·lel s'ha escrit molt, s'han fet exposicions, itineraris i d'altres xerrades ben segur que alguna cosa nova sobre la seva història esbrinareu i, en tot cas, passarem una bona estona plegats.

TORNAREM A CANTAR CUPLETS, SI TOCA

Va ser molt distreta l'evocació del Paral·lel i el cuplet que ens van oferir a la biblioteca Eduard Moliner i Xavier Alberti amb alguns cuplets interpretats de forma magistral pel gran i polifacètic actor Oriol Genís. Albertí i Moliner van ser els factòtums de l'exposició que el CCCB va dedicar a l'avinguda, en el seu període d'abans de la guerra civil. En algunes ocasions ja he escrit sobre aquella exposició, tan interessant en molts aspectes però una mica limitada en d'altres, tot i que de forma majoritària va desvetllar molts entusiasmes populars. Les exposicions del CCCB tenen el problema de l'excés i de la recerca d'un efectisme que en ocasions fa que resultin poc profundes en alguns aspectes. 

El que ja vaig qüestionar en aquella ocasió amb motiu de l'exposició i que ahir es va tornar a repetir és allò de com és que no en sabíem res? No sé qui era que no en sabia res, potser la cultura oficial, això que en diuen la cultureta, per a la qual el Paral·lel ahir o tantes altres coses avui són fullaraca o xaronisme. Precisament els nostres avis i pares parlaven molt sovint del Paral·lel, del Paralelo, ja que així en vam dir fins a la normalització recent. A la meva escala hi vivia una antiga artista que havia arribat a tenir una certa anomenada i la resta de veïns en tenien records molt vius, d'aquell món, i ens n'explicaven moltes batalletes. Existeix un gran nombre de publicacions sobre el Paralelo i l'interès pel seu passat no ha minvat mai tot i que potser molta gent no se n'ha arribat a assabentar. Al nostre barri hi ha viscut molta gent amb parents, coneguts i saludats que han estat actors, actrius, modistes, cambrers, prostitutes ocasionals, tramoistes i molts altres oficis relacionats amb els teatres del passat recent i remot. 

Precisament el tema del Paral·lel, amb cuplets inclosos, ha anat revifant de forma periòdica. Durant la meva infantesa ho va fer amb motiu de l'estrena de El último cuplé i les seqüel·les que va generar. En aquell moment, amb les limitacions de censura habituals a l'època, es van donar a conèixer moltes publicacions i molta gent es va assabentar que Raquel Méller, el gran mite del gènere, era viva. Per cert, no li va agradar gens, segons tinc entès, la pel·lícula que va revifar el cuplet  amb un to de modernitat, gràcies a Sara Montiel qui va fer l'agost amb l'invent i la seva sensualitat de diva hispànica. Anys després també va retornar la moda, la intel·lectualitat va conèixer i visitar un Molino que havia menystingut i en va fer un mite. Mentrestant les classes populars mai no havien deixat d'assistir als espectacles de l'avinguda, la qual, en els anys cinquanta, va experimentar una nova revifalla popular lligada a la immigració d'aquells anys. 

Cantants nostrades com Núria Feliu o Guillermina Motta van fer discos de cuplets i en van cantar quan la Nova Cançó protestona va anar de baixa. Es van editar discos cantats per gent com Escamillo, la Bella Dorita, que encara era viva també i anava sovint a programes de televisió a explicar sucoses anècdotes del passat farandulero. Un gran cronista de tot plegat va ser el senyor Badenas, com es sabut, autor que es va editar personalment el primer llibre sobre el Paral·lel, per cert, en el qual molta gent ha pouat sense manies. Però sobre el Paral·lel hi ha moltes coses escrites, d'abans i d'ara, visions diverses i múltiples, a l'abast de qui tingui una mica de curiositat per entrar-hi una mica a fons i no són pas obres de grans historiadors, més aviat de periodistes com Gasch o Ángel Zúñiga, per exemple. Totes les visions són sempre parcials, de vegades una mica elitistes, en ocasions distants, d'altres més properes. Malauradament les classes populars no han començat  a anar a la universitat o a poder escriure als diaris fins fa quatre dies. 

Aquí som una mica així, destralers amb els mites propis, siguin cuplets, sarsueles, el que toqui. Com s'explica, per exemple, l'oblit d'algú con Emili Vendrell, amb gairebé una total absència a youtube i una manca de discografia actual important? En d'altres països seria una mena de Gardel, de Luis Mariano, un personatge immortal i molt conegut. Ens perd l'estètica, que ja ho deia Unamuno, una estètica elitista i una miopia condicionada a modes diverses, també culturals. Estic preparant una nova xerrada sobre el pintor Simó Gómez Polo, avui una mica, només una mica reivindicat. Va viure i treballar a un Poble-sec encara sense Paral·lel. Poca gent en sap res. Qualsevol dia ens el redescobriran i ens faran una exposició a Caixa Fòrum, al CCCB o allà on sigui i tothom en parlarà. Uns quants dies, això sí. 

El menyspreu de certes elits per determinats aspectes de la cultura i de la tradició cultural popular resulta preocupant però encara em preocupa més que quan a algú se li encén la llumeta i redescobreix tot allò que li han amagat -els dels mandarinatges culturals- em pregunti,  a mi, a la ciutadana anònima i normaleta, com és que no en sé res, de tot plegat. És clar que la pregunta pot ser retòrica i qui la fa el que es pregunta és per què 'ell' no en sabia res. Per cert, des que el món del Paralelo s'ha tornat a posar una mica de moda i es fan tantes xerrades i itineraris que m'adscriuen llocs com el Cafè Español a l'Eixample o a Sant Antoni, que ja és gros. I, ben mirat, no hauríem de tornar a dir Español al Teatre Español, més enllà de connotacions polítiques pressentistes???

Admeto que sobre aquell món polièdric sovint en descobreixo aspectes ocults, no diré que no, com ara l'inquietant aspecte dels museus anatòmics, sobre els quals l'Enric H. March n'ha investigat tants detalls a fons. Però, en general, crec que els qui ja tenim uns quants anyets i escoltàvem embalits, de petits i joves, les narracions de la gent gran, en tenim una idea força aproximada de l'univers proper, pintoresc, pecaminós, artístic i singular, que representava aquell espectacle irrepetible.

 

CERHISEC: VISITA MINORITÀRIA AL JARDÍ BOTÀNIC

La xerrada sobre el Jardí Botànic va ser una meravella, llàstima que hi hagués poca assistència. Menys n'hi va haver a la visita que ens va oferir el dissabte el mateix conferenciant, David Bertrán. Vam ser tan sols quatre persones però això no va ser cap obstacle per a gaudir d'unes explicacions excel·lents i d'un passeig magnífic malgrat la fresqueta que feia dissabte. Ens podíem haver passat tot el dia escoltant el senyor Bertran, el mateix que a la noia que ens va fer l'explicació sobre el Banc de Llavors, sento no recordar-ne el nom. Dóna gust poder escoltar gent que sap molt més coses que no pas allò que ha d'explicar i que traspua un entusiasme tan evident per la seva feina habitual. 

Hi haurem de tornar per la primavera, ja que aleshores és encara molt més espectacular, amb les florides de l'època. Encara més, pel maig s'inaugurarà una exposició molt interessant de la qual en podeu llegir la referència al blog BERESHIT.  És un indret que tothom hauria de conèixer, s'hi fan un munt d'activitats. Però els del Poble-sec no tenim excusa per no anar-hi i més d'una vegada, ja que el tenim a prop i forma part del nostre estimat Montjuïc. Recomano les visites comentades però també visites sense més intenció que passejar de forma tranquil·la i contemplar les vistes de la ciutat que ens ofereix la seva ubicació.

Més coses sobre Jardins Botànics, al meu altre blog.

EMILI FREIXAS, XERRADA AL CENTRE CULTURAL ALBAREDA

Fa uns quatre anys CERHISEC ja va dedicar una xerrada a la figura i l'obra d'EMILI FREIXAS, artista que va estar molt vinculat al nostre barri. Ara repetirem aquella xerrada al CENTRE CULTURAL ALBAREDA, el proper dimarts, a dos quarts de vuit del vespre. Us hi esperem!!!

CERHISEC, NOVEMBRE: ELS MUSEUS ANATÒMICS, EL SENYOR ROCA I EL PARAL·LEL

La setmana que ve tenim nova xerrada de  CERHISEC, en aquest cas a l'entorn d'un tema molt poc conegut, els museus anatòmics, en concret el del senyor Roca, una mena de barreja entre ciència i espectacle que es mostrava entre d'altres indrets, al Paral·lel dels inicis.

Enric Hernández March, llicenciat en Hispàniques i Semítiques i investigador de diversos temes relacionats amb el passat barceloní poc o gens conegut, és l'autor, entre d'altres, de l'interessant blog BERESHIT.

No us ho perdeu!!! Com sempre, el darrrer dimarts de mes, a dos quarts de vuit del vespre, a la Biblioteca Francesc Boix!!!

EL ´CAPÌTÁN TRUENO´ VISITA EL POBLE-SEC!!!

Dimarts, darrera xerrada de la temporada, amb el famós Capità de la nostra infantesa!!!

CERHISEC: Avui, 25 de maig, recordem els vells temps del BAR JENIU!!!

Avui, dimarts, a dos quarts de vuit del vespre, a la BIBLIOTECA FRANCESC BOIX, la xerrada habitual de CERHISEC evocarà un dels nostres establiments més antics i amb més encant, un encant que encara conserva, EL BAR JENIU, avui RESTAURANT 'EL SORTIDOR'. US HI ESPEREM!!!

Molts famosos han passat per aquell indret. A la fotografia, el darrer propietari de l'època en la qual encara era taverna d'acollida de penyes i associacions, Joan Jeniu (famós també per tenir una filla guapíssima i, per ser ell mateix, en la seva joventut, segons testimoni matern, molt admirat per les noies del barri) al costat de Joan Manuel Serrat, amb motiu d'un reportatge que va fer el diari El Periódico.

A principis dels seixanta es va filmar a la Plaça del Sortidor una pel·lícula que segurament no passarà a la història del cinema, Las estrellas. Però al barri va ser tot un esdeveniment i avui hi podem trobar unes magnífiques imatges de la plaça, del Jeniu, de la barraqueta del senyor Isidre, on compràvem gelats i llaminadures, i també de l'antiga barberia. Encara que, per exigències del guió, ens la van reconvertir en plaça madrilenya...