Encara a voltes amb el ditxós guionet (POBLE-SEC, POBLE SEC?)

Ja fa més de deu anys, quan CERHISEC començava a caminar pel món vam fer una consulta a l'IEC sobre la forma correcta d'escriure el nom del barri. En unes quantes cartes molt amables ens van explicar que, de moment, la normativa exigia escriure Poble-sec amb el guionet, el mateix que Vila-seca o Vila-rodona.

Uns anys després vam rebre diferents informacions de l'Ajuntament amb Poble-sec escrit sense guionet, o sigui Poble Sec. Vam consultar l'Ajuntament i els vam explicar allò que ens havien dit a l'ICE però de la Casa Gran ens van respondre que els seus experts els havien indicat que calia escriure Poble Sec. De tota manera, més endavant, en diferents comunicacions municipals la cosa anava i venia, vull dir que tan aviat hi trobàvem guionet com no n'hi trobàvem.

Hi ha persones a qui el guionet els fa un cert repelús i no el volen posar. La veritat és que l'ortografia no és quelcom opinable, malgrat ser arbitrari. És com si jo digués, per exemple, que m'agradaria més que el semàfor es posés de color de rosa en lloc de color verd. És una convenció que cal respectar, sobretot en escrits que tenen difusió pública. 

La cosa continua tan variable i erràtica com sempre. En general els cartells i els logos respecten el guionet però, com es pot comprovar en el de la Festa Major, l'antic logo de la Coordinadora no porta guionet. Explico tot això que pot semblar la cançó de l'enfadós pel fet que de vegades em pregunten encara sobre el tema.

El diari la Vanguardia em va publicar ahir, dia 28, una carta en la qual jo feia referència a un article en el qual es mencionaven itineraris barcelonins lligats a escriptors diversos. Els vaig explicar que nosaltres, CERHISEC, en teníem un dedicat a González Ledesma que no se sol mencionar enlloc. Com que, a més, l'escriptor va treballar durant anys en aquest diari em va semblar adient enviar aquest tipus d'informació. Doncs la carta la vaig escriure amb tots els Poble-secs amb guionet però me l'han publicat sense guionets, cosa que pot fer pensar a qui em conegui que, o bé vaig tenir un lapsus o ja no combrego amb la normativa vigent. O que el diari té experts a qui el guionet del Poble-sec també els fa una mica de mal a la vista.

Aquí ho podeu comprovar:

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20120728/54329703033/literatura-al-poble-sec.html

Si jo no escrivís tan sovint sobre el barri passaria de tot aquest afer ortogràfic, però com que em veig obligada a fer-hi referència sovint vull fer constar que, de moment, aniré posant el guionet fins que algú de categoria gramatical reconeguda no m'indiqui que ja han canviat la normativa. I és que la normativa sobre els guionets s'ha anat simplificant força en aquests darrers anys.

Aquest problema ortogràfic no em deixa dormir. I és que darrerament he vist, fins i tot, escrit el nom del barri així: Poblesec. I si dormo somnio guionets. Que Santa Madrona hi faci alguna cosa!

PUTXINEL·LIS I BOIXETS, A LA FESTA MAJOR

Aquest matí he passat pel carrer Blasco de Garay i estaven fent putxinel·lis. Sempre m'han agradat les titelles de tota mena. Quan era petita no recordo que pel barri en fessin gaire sovint. De tant en tant a casa meva em deien que un dia aniríem al Turó Park, on hi havia una companyia fixa que tenia molta fama, però no hi vam anar mai i vaig trigar molt de temps en saber on era el Turó Park. González Ledesma, en el seu llibre de records, explica que un dels seus somnis era tenir un àtic al Turó Park. Amb els anys i els èxits professionals va anar a viure a la part alta, a la Via Augusta, però no al Turó Park, sobre el qual teixia fantasies de futur.

Feia goig comprovar quantes criatures hi havia mirant els putxinel·lis. La gent jove no ho recordarà però els anys vuitanta van ser uns anys feixucs pel barri, les botigues tancaven i gairebé no es veia mainada. Avui tot ha revifat i malgrat les queixes dels pessimistes veure tants nens i nenes de tot arreu rient del que diuen i fan unes titelles catalanes fa molt de goig.

Després he passat per la Plaça de Santa Madrona, on hi havia una trobada de puntaires. Les puntaires també han revifat, com els castellers. Fa molts anys una amiga que estudiava a la Massana, molt creativa, ens va explicar que feia uns cursos per a professora de puntes de coixí i ens vam fotre d'ella. La veritat és que avui deu tenir feina a dolls. Les puntes al coixí continuen sent una activitat majoritàriament femenina tot i que algun senyor es veu de tant en tant per allà. Cal dir que amb la calor que feia resultava admirable comprovar l'afició de les puntaires, moltes d'elles ja d'edat madura, tot i que també hi havia alguna joveneta. 

Després he anat a fer un volt per Montjuïc, les fotografies del recorregut les podeu veure i gaudir al meu altre blog, La Panxa del Bou.

NOU ITINERARI DE CERHISEC: LA GUERRA CIVIL AL BARRI

CERHISEC ha elaborat un nou itinerari que hem estrenat per la FESTA MAJOR, aquest matí, sobre la Guerra Civil al barri, fent referència, sobre tot, als testimonis recollits en la nostra publicació sobre el tema.

L'han fet la Glòria Sánchez i la Maria Rosa Blanes i l'èxit de participació ha superat totes les expectatives. També ens ha fet adonar que ens cal un equip de so que permeti fer aquestes activitats amb més comoditat per a tothom. 

No tot ha de ser follar!!!

Conrad Son va ser, al Poble-sec, el pregoner d'enguany. Conrad Son em sembla una persona molt més seriosa del que la gent creu i fa anys que viu al barri. El pregó va ser divertit, animat, humorístic, agosarat, com cal. Evidentment, el director de cinema eròtic va fer una crida a practicar sexe, encara més en les actuals circumstàncies, i les revistes i diaris que han recollit el seu pregó han destacat aquest aspecte. Recordo que Tierno Galván, en un antic pregó madrileny també va fer una crida a retozar.

Però Conrad Son va dir moltes més coses durant el pregó, que no s'han recollit tant. Va fer una crida al respecte als horaris, a entendre que la llibertat dels uns acaba on comença la dels altres, a la necessitat de limitar el soroll quan no toca. A mi m'agrada molt la Festa Major del barri, ha millorat en molts aspectes, però l'excés de soroll és una constant i no es té en compte que el Poble-sec no és un poble convencional en el qual tothom fa festa durant la setmana de gresca. Conrad Son va ser molt seriós en fer referència a tot això, la veritat. Crec que pagaria la pena parlar del pregó en la seva totalitat. 

No tot ha de ser follar, que també. En tot cas no serà la pràctica de sexe íntim allò que provoqui més malestar entre determinats sectors de veïns que, per exemple, tenen el tablao i els decibelis a sota de casa. Més aviat em temo que aquests soferts veïns treballadors gaudiran, aquests dies, d'un destrempament inevitable i de maldecaps reals i no d'aquells que surten als acudits, pel que fa a la predisposició de les dames en el tema. O sigui, que més aviat follaran menys.

Penjo una coneguda i divertida cançó de Krahe, dedicada a Conrad Son i a tots els soferts veïns i veïnes del barri que aguantaran el que sigui per no crear mal rotllo o optaran, com hem fet nosaltres, per emigrar uns dies a les muntanyes pirinenques. No sigueu malpensats, ep.

(Les dues primeres fotografies són meves, la tercera és de Ràdio Sants-Montjuïc)

FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC!!!!

Torna la FESTA MAJOR!!! No vull fomentar la competitivitat entre barris en aquests tems difícils però he de dir que ahir em van comentar que fem més coses que a...SANTS!!!

En tot cas, aquí teniu el programa sencer, aniré informant dels actes als quals assisteixi, que no seran tots, evidentment. Segur que trobeu alguna cosa al vostre gust, aprofiteu l'avinentesa per passejar per un barri en constant transformació però que conserva les essències del passat.

Alumnes de les monges del Sortidor (1932)

He escanejat i intentar arreglar una mica aquesta fotografia en la qual està la meva mare, Marta Coderch, la qual, precisament, és la de la rascadeta a la meitat del rostre. És de l'any 1932, ella tenia nou anys. Està feta a la Plaça del Sortidor, són alumnes de la mateixa edat o una més grans, de les monges del Sortidor, avui Escola Anna Ravell. Crec que he identificat alguna coneguda de la mare, com ara la Carme Bonet, que havia tingut una parada al mercat de Sant Antoni. Si trobeu més gent coneguda o teniu una versió de més qualitat de la fotografia i em voleu fer arribar la informació us ho agrairé. 

En tot cas una fotografia emblemàtica. Aquest uniforme va ser el mateix després de la guerra, fins l'any 1954, més o menys, en el qual es va canviar per l'actual, tot i que a l'escola del Poble-sec crec que ja no en porten. Sí que el porten les alumnes de l'escola de la Plaça Universitat, tot i que amb el temps es va tornar a reconvertir en això que en diuen un pichi.

En tot cas, un document històric, d'abans de la guerra civil, que he volgut compartir al blog.