Fira de pintors a la Plaça del Molino

Avui, per primera vegada, la fira que l'Associació d'Artistes Plàstics del Poble-sec organitzava cada darrer diumenge de mes pel matí, a la Plaça de Santa Madrona, s'ha realitzat a la Plaça de la Bella Dorita o del Molino, un indret molt més adient, per on passa molta més gent, cèntric i animat. L'Associació ha recuperat l'esperit artístic del barri, que va comptar en d'altres èpoques amb grans pintors com Simó Gómez o Joaquim Brull. El cert és que hi ha avui molts tallers i petites sales d'exposició al Poble-sec però l'Estudi ALAS ha aconseguit endegar un moviment artístic important a l'entorn del pintor Lasheras i de l'Associació. La Nit de les Arts que se celebra ja fa alguns anys, en el marc de la Festa Major del barri, és una mostra d'aquesta actitud oberta amb l'entorn i que relaciona diferents arts, com ara la música, la pintura o la poesia, en una celebració molt interessant.

Esperem que els pintors i pintores del barri, de tendències diverses i de molta qualitat, rebin tot el suport que mereixen, i que el nou punt de trobada resulti emblemàtic i reprengui una tradició artística molt interessant que va contribuir a anomenar el Poble-sec i part del Paral·lel com el Montmartre de Barcelona.

(La il·lustració és una reproducció del quadre 'Panoràmica nocturna', d'Antoni Lasheras).

Recordant les barraques i els seus habitants

Ja he parlat en alguna ocasió de les barraques de Montjuïc i a CERHISEC hem dedicat alguna xerrada a aquest tema, encara avui poc conegut. Fa poc vam poder veure un interessant documental sobre el barraquisme a Barcelona, encara que l'hora d'emissió va ser, pel meu gust, massa tardana. També el museu d'Història de Barcelona va muntar, fa un parell d'anys, una exposició sobre aquest aspecte fosc de la ciutat. En tot cas, afortunadament, avui tenim una gran facilitat per tornar a veure aquests programes o fins i tot copiar-los.

Al blog Tot Barcelona podem trobar, avui, un post sobre aquest tema amb unes fotografies molt interessants.  Crec que hem de recordar sempre aquella època, sobre tot avui que tenim un estrany sentiment de nou rics i ens queixem de tantes coses que farien riure a cor què vols els nostres avis... Avui, molts d'aquells habitants de les barraques han sortit de l'armari i ens expliquen ja amb tot detall la seva vida de barraquista. Fins i tot, en ocasions, amb una certa nostàlgia, car per als infants sovint comportava una gran llibertat, també, viure en aquells indrets apartats i força salvatges.  Per cert, em va fer una certa il·lusió comprovar com un antic habitant de les barraques, el professor Usero, comentava com havia perdut també el seu poble amb la desaparició absoluta d'aquells indrets, tema que jo he recollit en la meva novel·la L'inici del capvespre, on comparo els sentiments del protagonista, que recorda la seva infantesa a les barraques de Montjuïc, amb els de la seva mare, que va veure el seu poble engolit per un embassament. Jo crec que pagaria la pena posar, als indrets que van esdevenir el poble de tantes famílies algun tipus de recordatori en forma de monument, placa o el que fos.

XERRADA-COL·LOQUI: EMILI FREIXAS, un gran il·lustrador

Demà, dimarts, 26 de gener, a les 19:30, a la BIBLIOTECA FRANCESC BOIX (Blai, 34):

EMILI FREIXAS (1899-1976), molt més que un dibuixant

ORGANITZA: CERHISEC

US HI ESPEREM!!!!

Els problemes del nostre barri l'any 1901

La Vanguardia del dia 9 d'octubre de 1901 recull un informe del metge August Pi i Sunyer, preocupat pel flagel de la tuberculosi i pels estralls que aquesta malaltia feia, sobre tot, en barris pobres, dels quals destaca, com a pitjors, el nostre Poble-sec i Hostafrancs. Pi i Sunyer va ser un gran metge fisiòleg, molt preocupat pels problemes socials, que va exiliar-se amb motiu de la guerra civil i que va morir a Mèxic el 1965. Aleshores era un metge molt jove, sensibilitzat amb els mals d'aquella societat tan injusta. Ara, a casa nostra, hem millorat molt, però a nivell globalitzat segur que podríem escriure coses molt semblants sobre diverses malalties.

La tuberculosis, problema social

A la tuberculosis sucumbe el rico como el pobre, más si se considera la cantidad que ambas situaciones aportan á su acervo mortal, directamente se llega á la conclusión de que es ella hija directa de la escasez, de la falta de cuidados y más elementales medios de existencia. Es vencido el poderoso por fuerza de sus vicios ó innata pequeñez de naturales resistencias; de unos y de otra puede escapar por camino llano. El indigente llega á su aniquilamiento por ley de su vida, por dureza del trabajo á que se le somete, por la ausencia total de las apropiadas y precisas condiciones de vida. La desproporción de la mortalidad entre las dos clases se reconoce a primera vista y tal desproporción se debe en la mayor parte á la tuberculosis. Su poder es hoy tanto, que toda modificación que en los resultados de dicha enfermedad pudiera producirse, intervendría en el general índice tanatológico (...)

Barcelona, con su movimiento obituario tuberculoso, es una prueba evidente de lo que puede la pobreza en los estragos del mal. Es constante que los distritos 2.°, 3.° 4.° y 6.°, habitados casi de modo exclusivo por gente acomodadas, sean los que menos contingente dan a la tisis mortal (no llega la proporción a un 30 por 10.000 cada año). Los distritos 1.°, 5.", 7.° y 9.°, que rodean la ciudad y que, á primera impresión se reputarían los más sanos—por hallarse en las afueras: algunos en la falda de los montes vecinos y otros junto al mar—pero que ocupa la población obrera y el firme resultado de la inmigración miserable, contribuyen hasta en un 40 por 10.000 á la mortalidad tuberculosa. Finalmente en el distrito 8 (Poble-Sech y Hostafranchs) donde las gentes se hallan más amontonadas, donde son peores las condiciones vitales y más albergue encuentra todo factor influyente en el desarrollo de la enfermedad tisiógena, (trabajo excesivo y sus consecuencias alcoholismo y malas costumbres), la proporción letal por tuberculosis es la mayor de todas, ya que pasa en buena cantidad de las cifras copiadas.

Estos datos no han de sorprender; antes bien son naturales, derivados de causas fijas que no pueden tener sino fijos efectos. Quien conozca la manera de vivir de nuestros pobres (y con ellos cuento á los obreros de salario insuficiente) estará conmigo (...)

Notícies d'ahir (1): robatoris, incendis, immigrants, accidents i caramelles

Gracies a l’accés a les hemeroteques, sobre tot a la del diari La Vanguardia, podem saber algunes coses que s'esdevenien al barri fa més de cent anys. Aquells primers diaris eren tot un seguit de notes breus, sense espais massa diferenciats i sovint no acabaven d’explicar bé el que havia passat. Un primer tast de notícies poble-sequines (el barri s’escrivia en ocasions Poble Sech i en d’altres es mencionava en castellà, però és evident que ja l’anomenaven amb el seu popular topònim). Transcric avui un primer tast de notícies de finals del segle XIX que s'esdevenien pels nostres carrers...

14-6-1882

Esta madrugada ha ocurrido un voraz incendio en la calle de Margarit, en el Poble Sec. Declaróse en un almacén de jabón, quedando completamente consumido el edificio. Gracias á los esfuerzos de los bomberos pudo evitarse que el fuego comunicara á los edificios inmediatos...

8-9-83

Aquí veiem com els alcaldes de barri exercien funcions policials i de vigilància, fins i tot, en aquest cas, evita un linxament.

Según se nos dice por persona autorizada, en el frustrado robo, intentado noches pasadas en el piso segundo de la casa núm. 52 de la calle de Salvá, del Pueblo Seco, el alcalde de aquel barrio, don Baldomero Tomás, que acudió de los primeros al lugar del suceso y trabajó con ahinco y decisión en la persecución y encuentro de los criminales, estuvo á punto de ser víctima del furor de la muchedumbre, la cual se propuso nada menos que arrastrar á uno de los ladrones, capturado por el referido alcalde en el piso primero de dicha casa.

Digno es y merecedor de las alabanzas públicas el valeroso comportamiento observado por el alcalde, en tan supremos instantes, consiguiendo con su enérgico carácter salvar de una muerte cierta al presunto autor del mencionada robo.

12-5-86

En el diari es transcriu l’interrogatori després d’un crim i un robatori. Sembla que ‘la banda’ era del barri. N'hi havia més d'una, per cert...

Niega el procesado Vicente haber tenido participación en el robo y en los preparativos que se hicieron para llevar á cabo el crimen. Dice el procesado, que si bien fue al Pueblo Seco en la calle de Salvá, donde, según se vé, tuvo lugar la repartición del dinero robado, á él no le dieron ninguno, y que su hermano nada le quiso explicar hasta después de haber salido de dicha casa del Pueblo Seco. Entonces dice que Joaquín le explicó el crimen y que después le ofreció dinero, que no quiso aceptar, puesto que ya sabia la procedencia del mismo y que antes de tomar dinero procedente de un robo, prefiere morirse de hambre...

27-7-85

En aquesta ocasió es crida l’atenció sobre l’excés de gent que viu en els pisos petits del barri, de forma poc higiénica, provocat per  la fugida des de València a causa d’una epidemia de còlera. Sembla que els immigrants tenien, doncs, parents al barri.

Hemos de llamar la atención de las autoridades y de las Juntas de Sanidad acerca de la aglomeración de personas en habitaciones pequeñas en el Pueblo Seco, Hostafranchs y otros barrios de esta capital. Al declararse el cólera en Valencia y otras poblaciones vinieron  a Barcelona gran número de familias, las cuales se han albergado corno han podido y no como

han querido en casa de sus parientes y amigos. Resultado de ello que duermen en una misma habitación 4, 6, 10 y más personas, lo cual en todas épocas y tiempo es perjudicial á la salud pública.

Póngase, pues, remedio al mal.

7-7-83

 Els accidents domèstics  o de trànsit també eren habituals.

Un niño de siete años, jugando ayer tarde en su casa de la calle de Cabanas, se causó, por haber estallado un petardo, una pequeña herida en la parte media del brazo izquierdo y la fractura del húmero. Fue curado en la casa de socorro del distrito de Atarazanas.

A la misma fue conducido á las siete, en el mismo carro que guiaba, un joven de veintitrés años, que yendo por el Pueblo Seco le pasó una de las ruedas del vehículo por encima del pié derecho, causándole la rotura del dedo gordo, del cual le fué extraído un hueso. Después de la cura, en la camilla fue trasladado á su domicilio, calle de Assahonadors.

  24-3-83

De vegades també s’anunciaven actes festius:

Esta noche el coro euterpense «La Palma», del Pueblo Seco, recorrerá aquella barriada cantando unas «Caramellas» y una «Mazurka» ...

(continuarà)