dijous, 28 de desembre del 2017

POBLE-SEC INDEPENDENT, UN SOMNI POSSIBLE





Fa alguns mesos vaig tenir accés a un dossier de documentació confidencial relativa a les gestions que en diferents èpoques, fins fa, com qui diu, quatre dies, s'han endegat per part de personatges, institucions i associacions del barri per tal d'intentar que el Poble-sec esdevingui algun dia un municipi independent de Barcelona.

La situació geogràfica del barri, limitat pel Paral·lel, Montjuïc, la Plaça d'Espanya i el Port, facilita força la concreció de l'espai que podria incloure aquest Poble-sec independent. Ja durant els anys vint i trenta, amb l'auge del Paral·lel com a centre d'oci, es van fer alguns intents que no van reeixir per motius polítics. La guerra i la postguerra van fer oblidar aquelles pretensions d'independència municipal però a partir de la Transició es va tornar a posar fil a l'agulla.

El nostre barri no ha estat mai una població independent, no compta amb un centre històric remarcable, tot i que les dimensions, per exemple, de l'església de Santa Madrona, fan pensar en què potser es preveia que podia esdevenir una població pròspera i emancipada. Hi ha molts aspectes que palesen la injustícia de la seva dependència, l'habitant d'un poblet pot triar l'alcalde entre persones que coneix i pot valorar, però al Poble-sec hem de triar a l'engròs. És clar que això passa a tots els barris de la ciutat però aquests altres barris, àdhuc aquells que en el passat van tenir vida pròpia, avui no compten amb uns límits tan evidents.

Sembla que els darrers anys del govern socialista a l'Ajuntament  de Barcelona van ser aquells en els quals la nostra independència va semblar més viable. En una enquesta que no es va fer pública es preguntava als habitants del barri si se sentien més barcelonins o més poble-sequins. La sorpresa va ser comprovar com, malgrat els canvis constants en la nostra població, ja que després del Raval al Poble-sec és on hi ha gent de més indrets del món convivint de forma pacífica i cívica, una remarcable majoria, un 67 per cent d'habitants, se sentia molt més poble-sequí, tot i que admetia anar, en ocasions, per exemple, a comprar al Mercat de Sant Antoni i a passejar per la Rambla.

El gran problema és estructural i rau en l'efecte dòmino que la nostra independència provocaria. Els antics municipis, Sants, Sant Andreu, Horta, Sarrià, probablement reivindicarien ben aviat la seva independència, amb raons, en aquests casos, històriques, ja que les raons històriques es poden fer servir per a tota mena de coses. La nostra història és relativament breu, pel que fa a la consolidació del barri, som a punt de celebrar cent cinquanta anys. Però poblacions fins i tot més noves han aconseguit emancipar-se. Salou depenia de Vila-seca, en podríem trobar molts exemples.

Els problemes del Poble-sec es resoldrien millor des del Poble-sec, hi ha gent preparada que durant anys ha militat en diferents partits i ha treballat al barri i per al barri. Avui, per raons òbvies, corren mals temps per a demanar independències. Ni tan sols el jovent es pot independitzar de la família, ja que per a tot fan falta calerons. Però tot és possible, per estrany que sembli. Avui potser he esberlat la confidencialitat amb la qual s'ha treballat per aquesta causa, la qual hauria de tenir com a objectiu una consulta seriosa als poble-sequins i poble-sequines. 

I si no pot arribar la independència, al menys es pot cobejar una autonomia que comporti triar, per exemple, els nostre representants, de forma directa i personal i donar-los el mateix nivell que a qualsevol altre alcalde d'una població amb el mateix nombre d'habitants que el nostre barri, uns quaranta mil, segons dades recents, com ara Igualada, Vilafranca del Penedés o Lloret. 

O, al menys, que modifiquin el nom i característiques del districte al qual ens han adscrit, això de Sants-Montjuïc té poc a veure amb nosaltres. Bé, Montjuïc potser una mica més. Però, de fet, les barriades amb les quals el nostre barri ha tingut més relació històrica han estat Sant Antoni, pel tema del mercat, sobretot, ja que al Poble-sec no hi ha hagut mai un bon mercat propi, i una part del Raval, que també ha estat, des de sempre, el camí natural per anar a Barcelona.

Siguem realistes, demanem l'impossible!!!

dilluns, 25 de desembre del 2017

CINEMA, IMAGINACIÓ, CELEBRACIONS I HISTÒRIA ALTERNATIVA



Resultat d'imatges de somni d'un carrer comediants

El dia 19 de desembre, a la Filmoteca es van celebrar els trenta-cinc anys dels primers films de la companyia teatral Els Comediants. Malauradament, com que sempre hi ha tantes activitats per tot arreu, la celebració va coincidir amb la presentació, a Santa Madrona, del llibre de l'Abans, dedicada en aquesta ocasió a les persones del barri que han aportat fotografies a la publicació i no hi vaig poder anar.
La web de la Filmo incidia en què eren unes pel·lícules plenes de fantasia i color  realitzades en un país il·lusionat per la perspectiva d’un futur millor i en el qual van reivindicar la festa i l’alegria de viure a partir d’elements populars com els titelles o els capgrossos.
La presentació i col·loqui va ser a càrrec dels Comediants, Marduix, Joan Martí i Ferran Baile. Per motius de salut no hi va poder assistir Anton Font. Les pel·lícules eren Somni d'un carrer, Romanços de lluna plena i La casa del mim.
M'explica Ferran Baile, en un email, que la sessió va ser memorable, que més de tres-centes persones van omplir la sala gran de la Filmoteca. Gent històrica del teatre, dels titelles, del cinema, de la premsa infantil i juvenil, persones de tot el món i de totes les generacions, experts en la tasca dels Comediants però també n'hi havia que els descobrien per primera vegada i que fins i tot descobrien la Filmoteca.
Resultat d'imatges de romanços delluna plena comediants


La llarga llista, que no és exhaustiva, i que m'arriba amb el mateix email, compta amb noms com Joan Font, Paca Sola, Jaume Bernadet, Jun Hua, Quimet Pla, Jordi Bulbena, Montse Català, Carlitus...històrics Comediants, Jordi Pujol i Juana Cluselles (Marduix), Margarida Barnús (la companya d'Anton Font, el Ton no estava molt fi i no va poder venir), els pallassos Claret i Marcel Gros, els titellaires Jordi Bertran, David Laín, l'històric alcalde de Tàrrega, Eugeni Nadal que va idear i tirar endavant la Fira de Teatre al Carrer, l'històric director teatral Josep Anton Codina, l'escriptor Joaquim Carbó, l'històric co-fundador i ex-director de Cavall Fort, Albert Janer, la Victoria Vila (Drac Màgic-Cavall Fort), la Rosa María Budó (Cavall Fort), la Montserrat Cervera (Fundació Miró), l'Elisenda Figueras (Taleia Gestio Cultural), l'Agnès companya del Toni Albadalejo (3x3-Anexa), Joan Faneca i Joan Segalés (Vol ras), el coreògraf Agustí Ros, en Jaume Baucis de la Cubana, la psicòloga Montserrat Ferraro, Anahí Gallardo d'El Periódico, els cineastes Jordi Artigas, Martí Rom, Paco Marín...

L'Esteve Riambay, director de la Filmoteca, va presentar la sessió. Potser, a causa de l'èxit i de la molta gent que no hi va poder anar per motius diversos, es faci una altra sessió durant la propera primavera.

Llegir aquesta llista em porta tot un munt d'evocacions diverses, molta gent de la que es menciona, d'aquella que coneixes però no et coneixen a tu i que, d'alguna manera, han passat per la teva vida i pel teu imaginari sentimental d'una manera o d'una altra. Sessions de teatre amb l'escola (Marduix), cursets de català inoblidables (Jané), llibres de la biblioteca escolar (Carbó), sessions escolars de cinema, anades al teatre amb els meus fills quan eren petits, explicacions entusiastes sobre els primers temps de la Fira de Tàrrega que m'amollava la meva neboda, escoles d'estiu dels setanta, ballant amb l'Anton Font i un munt de mestres joves i coratjosos. Els Comediants també havien vingut en alguna ocasió a les Escoles d'Estiu de Rosa Sensat...


A la Margarida Bernús, poeta, actriu i encisadora persona la vaig conèixer personalment fa un parell d'anys, en una trobada poètica primaveral, ens havia captivat quan anava amb els Garigots i al local on ara hi ha la Biblioteca vam veure, amb la meva filla, aquells inoblidables Llibres i Trastos vells. En Jordi Artigas va venir fa poc al mateix indret, a fer-nos una xerrada sobre el cinema Nic, ja ho havia fet anys enrere, amb motiu del cent vint-i-cinquè aniversari del barri, ara som a tocar dels cent cinquanta...


Avui potser les il·lusions no són les mateixes d'abans, o sí, qui sap.


Entre les moltes coses positives dels darrers anys en vull remarcar dues, que la nova Filmoteca la tinguem a tocar del barri i que el Ferran Baile hagi endegat una iniciativa com la Bibliomusicineteca al Poble-sec. Sovint no valorem les coses més extraordinàries quan les vivim en directe, la perspectiva del temps mitifica de forma sovint atzarosa allò que hem viscut.

dimecres, 6 de desembre del 2017

JOAN BRULL I VINYOLES (1863-1912)

Resultat d'imatges de Brull i Vinyoles

Aquest passat mes de novembre vam dedicar la xerrada de CERHISEC al pintor Joan Brull i Viyoles. En més d'una ocasió he escrit sobre ell, tant en aquest blog com a La Panxa del Bou. Va ser alumne de Simo Gómez Polo, pel taller del qual va passar el bo i millor de l'ambient artístic de l'època. Gómez Polo va morir amb poc més de trenta anys. Brull va morir abans de complir els cinquanta.
Resultat d'imatges de Joan Brull
Brull té una obra diversa, encara que se'l relacioni amb el simbolisme i amb els seus encisadors caps de nena. Va rebre premis i reconeixements diversos. Va ocupar l'antic taller del pintor Gómez Polo, al carrer Tapioles, després va viure al carrer de Blai i es va fer construir una torre que encara existeix, a la part alta del Poble-sec.

Vam tenir la sort de poder comptar amb Isabel Fabregat, doctora en Història de l'Art. Fabregat ha estat la comissària de l'actual exposició sobre Pichot que es pot veure al MNAC i amb una altra historiadora de l'art, Reyes Faus, van endegar una iniciativa a traves de Verkami per tal de catalogar virtualment l'obra del pintor. Van elaborar una web molt interessant sobre el pintor i la seva obra.
Resultat d'imatges de Joan Brull
El MNAC està recuperant pintors que havien quedat una mica ocults, a causa del pes excessiu de les avantguardes i al cert menyspreu amb que els pintors avantguardistes van tractar el passat. Això ja havia passat amb l'arquitectura, els Noucentistes tenien veritable mania al Modernisme, i ara, ja veieu el turisme que aplega.
Resultat d'imatges de Joan Brull
Tenim una tendència a restar en lloc de sumar, això passa en molts camps de la cultura. Fins i tot, durant anys, hi havia poc jovent interessat en tirar endavant tesis doctorals sobre els pintors del XIX i principis del XX. Avui la cosa ha canviat una mica però em temo que tampoc no es troben els suports que caldrien i corren mals temps per a això dels calerons i la cultura.
Resultat d'imatges de Joan Brull
Ens va explicar Isabel Fabregat que al mercat hi ha pocs quadres de Brull, actualment, ja que la família no se n'ha volgut desprendre, jo tampoc ho faria si en tingués algun. Faria falta una exposició monogràfica ben muntada, de fet Fabregat i Faus ja van tenir cura d'una sobre el pintor que es va fer a Girona, el 2009. Però a Barcelona, de moment, res de res.
Resultat d'imatges de Joan Brull
Per si en voleu saber més, aquí teniu la web que he mencionat:

http://www.joanbrull.com/ca/joan-brull-i-vinyoles-i-la-seva-epoca.php#seccio


I aquí un youtube amb quadres del pintor (autora: Inés Lavandeira)


https://www.youtube.com/watch?v=hw29Gx0KvRw