Algú em va comentar una vegada que el Poble-sec tenia una llum especial. Pels matins és quan es fa més evident aquesta singularitat jo crec que lligada a quelcom tan poc espiritual com l'alçada dels edificis d'un barri que es va atapeir ben aviat. La llum del sol es filtra com a través d'un embut i provoca una sensació d'ensomni, molt bonica i pictòrica.
La pau dels matins es converteix, als vespres, en soroll, com és ben sabut, tot i que tan sols en determinats punts calents del barri. Fa uns dies es va fer una reunió sobre la problemàtica del carrer de Blai i el de Blasco de Garay, abans aparentment tranquil i casolà i avui sacsejat per diferents fets poc agradables per a la convivència.
Malauradament, tot i admetre el que passa, les coses s'inflen i es magnifiquen que dóna gust. Jo no vaig anar a la reunió però una amiga em va dir que s'havia comentat per part d'un guàrdia urbà que el nostre era el pitjor barri de Barcelona. Aquestes reunions de vegades, més que no pas solucionar les coses, es presten al crit i la parrafada dels indignats, amb raó o sense. Agradi o no, en tot plegat s'hi barregen prejudicis diversos.
La cançó me la sé de fa anys, l'he escoltat durant els setanta, els vuitanta, els noranta i fins fa quatre dies. Uns punts calents i conflictius no vol dir pas tot el barri. La memòria és traïdora i imprecisa i sembla que fins ara el nostre Poble-sec fos el Paradís Terrenal, cosa també poc objectiva, la veritat. Hi ha conflictes, un excés de tasques i tasquetes, soroll i gent que destorba, ven droga -he tornat a escoltar tot allò de les sabates penjades- i fins i tot prostitució. Res de nou sota el sol. El tema de les sabates penjades que volen dir que es ven droga em sembla ridícul pel fet que una activitat delictiva no crec que es mostri de forma tan oberta i desacomplexada, la veritat. En molts escrits s'ha fet broma sobre aquest tema però sembla que les conspiracions i els misteris, misteris coneguts per tothom, sempre tenen èxit mediàtic.
Denunciar i reclamar vigilància i millores em sembla positiu, així com ser solidaris i no fer allò de 'si no passa al portal de casa se'm refunfinfla', una actitud molt habitual a tot arreu. Ara bé, l'alarmisme passat de rosca no porta a res de bo, només a malmetre l'autoestima que, a tranques i barranques, estàvem recuperant els poble-sequins del present.
