SANTA MADRONA D'ARNES (TERRA ALTA)

Ja fa temps vaig escriure sobre les moltes ermites dedicades a la nostra patrona no oficial, Santa Madrona, co-patrona de la ciutat de Barcelona i tan present al Poble-sec.

Ara aniré dedicant entrades a aquestes ermites, moltes de les quals a les terres del sud de Catalunya, potser relacionades amb l'època en la qual es van construir i també amb el fet que són indrets secs i Santa Madrona era invocada per demanar pluja.

Avui començarem per Santa Madrona d'Arnes, a la Terra Alta, on trobem un gran nombre d'ermites amb aquest nom.

L’ermita de Santa Madrona (s. XVI-XV) consta d’una sola nau de planta rectangular, absis poligonal de tres costats i un cor. En un dels costats de l’absis s’hi va construir posteriorment la sagristia. No sabem gaire sobr la seva història pel fet que durant la guerra civil fou incendiada i no va quedar documentació. El cap de setmana després del 15 de març es fa una festa i romeria popular a l'indret. No fa gaire temps s'ha publicat un llibre imprescindible per a conèixer els indrets amb ermites de la Terra Alta on se celebren romeries i trobades.

Podeu trobar més informació en aquestes webs:

http://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-santa-madrona-arnes-terra-alta/

http://surtdecasa.cat/ebre/agenda/santa-madrona-arnes

http://relatsencatala.cat/relat/ermita-de-santa-madrona-arnes-la-terra-alta-tarragona-catalunya/1048613

LA PLAÇA DEL SORTIDOR, 1931

Per casualitat m'he ensopegat per internet amb un quadre de Joan Commeleran en el qual es veu la Plaça del Sortidor.  Avui he estat al bonic poble de Benissanet, l'església era tancada i no l'he pogut veure, però allà es pot contemplar un mural d'aquest pintor. Cercant per la xarxa he tingut la sorpresa d'ensopegar-me, en una web de subhastes, amb un quadre preciós en el qual es pot veure la Plaça del Sortidor l'any 1931, ja sense sortidor però també sense els arbres i els bancs que hi havia abans de la construcció del lamentable pàrking.

Joan Commeleran i Carrera va néixer a Barcelona l'any 1902 i va morir a la mateixa ciutat pel febrer de 1992. Va viure a Madrid durant els anys 1927 i 1928 i més endavant es va donar a conèixer a Barcelona. Després de la guerra civil es va dedicar força a la pintura mural religiosa, moltes esglésies es refeien i rehabilitaven. Malauradament els temes polítics van fer que amb el temps molts d'aquells pintors de murals religiosos, molt bons alguns d'ells, com el mateix Commeleran, rebessin un cert menysteniment o, el que es pitjor, passessin a una mena d'ostracisme que, de tota manera, no va evitar que la seva obra es valorés en determinats àmbits. Commeleran va ser molt bon dibuixant, molt bon paisatgista, una part de la seva pintura té un encisador to naïf. Commeleran també va exposar sovint a la Galeria SYRA, un lloc emblemàtic que caldria reivindicar més a fons. 

També va conreà la il·lustració de llibres. Una de les seves obres malmesa va ser la dels murals que decoraven l'ermita de Bellvitge, preciosos, que es poden veure en algunes fotografies i que van romandre al lloc fins a finals dels setanta. Ja havien patit danys importants amb motiu d'alguna inundació, crec que alguna cosa se'n conserva al Museu de L'Hospitalet, una assignatura pendent és encara la potenciació i dinamització dels museus locals, em temo. Per no parlar de la divulgació de tants artistes poc coneguts.