La historiadora, arxivera i poeta Laura Coll m'ha explicat la seva interessant hipòtesi sobre el nom del Camp de les Carolines, a l'entorn del qual escrivia en el post anterior. El nom de 'carolines' el recull Jean Genet en el seu Diari d'un lladre i Juan Goytisolo escriu sobre el mateix al llibre que explica l'estada de Genet al Raval barceloní, més aviat, aleshores Barri Xino. S'anomenaven així els transvestits marginals de l'època tot i que, de moment, cap altre text literari, que jo sàpiga, no se n'hagi fet ressò.
La hipòtesi em sembla interessant i molt probable. Aquella zona era aleshores molt allunyada del centre de la ciutat, un indret on es construïa amb dificultat i on les barraques de fira de tota mena començaven a brollar, unes barraques que després hem mitificat a dojo. Costa d'imaginar-nos la zona, és clar, però aquella Barcelona marginal de final de segle i la qual, en part, es manté fins ben avançat el segle XX, en la qual l'obrer explotat i pobre conviu amb gent miserable de tota mena sense manies ni massa prejudicis, pot ser que comptés, en aquell camp, que fins feia poc havia estat fora muralles, amb un punt de trobada de persones poc convencionals i marginades per motius obvis.
Durant els anys, una mica imprecisos, del pas de Genet per la ciutat, situats a principis de la dècada dels trenta, aquest escriptor ens descriu una mena de processó de carolines amb motiu de la destrucció d'una vespasiana a causa de bombes anarquistes o qui sap de quina procedència:
(...) Estaba cerca del puerto y del cuartel, y la cálida orina de millares de soldados había corroído su chapa de metal. Al constatar su muerte definitiva, las Carolinas con chales, mantillas, trajes de seda y chaquetillas ajustadas acudieron a ella en solemne delegación para depositar un ramo de flores rojas anudado con un crespón de gasa. El cortejo partió del Paralelo, torció por la calle San Pablo, bajó por La Rambla hasta la estatua de Colón. Eran las ocho de la mañana, el sol iluminaba la escena. Las vi pasar y las acompañé de lejos. Sabía que mi puesto estaba en la comitiva: sus voces heridas, sus gritos de dolor, sus gestos exagerados, se proponían atravesar el espeso desprecio del mundo. Las Carolinas eran grandiosas: las Hijas de la Vergüenza.
Llegadas al puerto, torcieron a la derecha en dirección al cuartel, y sobre la chapa herrumbrosa y hedionda del meadero público, sobre su chatarra muerta, depositaron las flores (...)
Com Laura Coll em remarca, el trajecte d'aquesta processó tan alternativa es, més o menys, el mateix que fan els obrers de 1890 després de les reunions massives al Camp de les Carolines, han passat els anys i les coses han canviat i potser s'han complicat, però la misèria i la marginalitat continuen ben vives. Ignoro quina relació va fer que aquelles persones fossin conegudes com a carolines, però, de fet en algunes webs actuals de contactes de ciutats com Cadis o Alacant encara he trobat aquest nom, en referència als transvestits i homosexuals.
Per tant, el qualificatiu del lloc podria no tenir una referència geogràfica ni relativa a la propietat del terreny sinó que al·ludiria al fet que fos aquell un lloc d'intercanvis sexuals diversos, clandestins i marginals. Una mica com van ser durant anys la rodalia del Camp del Barça o, durant la meva infantesa i, encara avui, algunes zones de la muntanya de Montjuïc.
Les descripcions de la zona que fa Connelly Ullman al seu llibre de referència sobre la Setmana Tràgica o informes com el de Pi i Sunyer, dels anys vint, sobre la problemàtica de la higiene, la promiscuïtat i les xifres alarmants de tuberculosi que s'hi donen no fa res més que constatar una realitat que avui pot semblar-nos estranya, àdhuc remota. És cert que al costat de tot això, sense solució de continuïtat, creixia un Poble-sec amb una vida veïnal més convencional i amb l'aspiració de deixar el barri així que es fes calaix a còpia de treballar molt.
A banda dels llibres esmentats podem llegir més referències sobre Genet i les carolines en aquestes blogs i articles:
http://lavaix2003.blogspot.com.es/2015/04/la-criolla-iii-los-travestis-salvajes.html
http://leopoldest.blogspot.com.es/2015/08/la-revuelta-de-las-carolinas.html
http://elpais.com/diario/2009/01/03/babelia/1230943152_850215.html
