Acabo de llegir que ha mort l'actor Josep Maria Domènech. Feia pocs dies que havia complert vuitanta-sis anys. En alguna ocasió havia parlat d'ell al blog. Ara ja no vivia al barri però era d'una popular família matalassera i de més jove el vèiem sovint pels nostres carrers. La gent del món del teatre i del cinema encara desvetlla tafaneria avui. Al nostre barri sempre hi ha viscut molta gent de l'ofici.
Josep Maria Domènech ha estat un gran actor que ha treballat fins fa poc temps, moltes vegades fent aquests secundaris de luxe que es mengen totes les escenes on surten. Va fer algun paper protagonista però, com sol passar amb tants grans actors i tantes grans actrius nostres, potser no va rebre el reconeixement que mereixia.
Durant els primers anys de CERHISEC vam dedicar algunes xerrades i articles als oficis tradicionals que ja es trobaven en extinció o en canvi irreversible. Josep Maria Domènech, el mateix que Josep Santiró ens van explicar diferents detalls d'aquell ofici. Precisament aquella xerrada en la qual va participar l'actor va ser pel novembre, el dia 28, que també devia caure en dimarts, de l'any 2000.
Copio algunes de les dades sobre la seva trajectòria professional que surten avui al diari La Vaguardia:
Domènech va cursar estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona entre el 1948 i el 1950 i va formar part del teatre anomenat independent durant els anys seixanta i setanta. Al llarg de la seva carrera teatral ha treballat amb directors com Calixto Bieito, Mario Gas, Georges Lavaudant, Ramon Simó o Oriol Broggi, entre d'altres. També va intervenir a diversos espectacles dirigits per Joan Ollé. També va treballar a ràdio, televisió i cinema, on va intervenir a films com 'Els sense nom' dirigida per Jaume Balagueró, 'El embrujo de Shanghai', de Fernando Trueba, o 'Vicky Cristina Barcelona', de Woody Allen.
La nota es breu però mirar l'espai IMDB sorprèn, pel que fa al currículum de l'actor, i això tan sols pel que fa a la feina en cinema i televisió. Al teatre, sobretot en català però també en castellà, el vam poder veure molt sovint i el vam poder escoltar per la ràdio. Pertanyia a una generació d'actors tot terreny, que van treballar molt i bé en èpoques en les quals, malgrat les circumstàncies, el teatre era molt viu i popular. Repassar el que es feia als escenaris, fins i tot a la televisió, en els anys seixanta i setanta sobta i sorprèn. Descansi en pau.
