Hi ha molta gent que critica facebook tot i que també he comprovat com molts dels seus detractors han acabat per tafanejar-hi i formant part d'aquest indret del nostre temps. Facebook ha esdevingut un poble en el qual et trobes molta gent de tota mena. Com passa en el món convencional amb uns hi fas amistat, amb d'altres hi xerres de tant en tant, amb uns quants et saludes, retrobes parents i amb un gran nombre no hi tens relacions remarcables.
A traves de facebook vaig entrar en contacte amb Rosa Maria Janoher qui, no sé ben bé com, va saber de l'existència de la meva novel·la L'inici del capvespre, en el qual el nostre barri té un cert protagonisme com en d'altres textos meus. A través d'aquesta persona he pogut entrar en contacte i fer-me amiga d'un grup que porta per nom No eres de Poble Sec si no... i que no té cap més pretensió que compartir records i vivències sobre el barri. L'ha creat una persona jove, Mar García, i no més limitació que no incloure fotografies de menors que no estiguin acompanyats per la família i no ficar-se amb d'altres barris amb ànim polemitzador. També crec que hi ha una certa norma no escrita que és la del bon rotllo, no escriure sobre política amb ànim de discutir i emprar la llengua que cadascú vulgui i com vulgui.
Aquest tarannà inclusiu i festiu ha fet que en poc temps el grup comptés amb més de mil seguidors. De vegades hi ha qui m'ha manifestat que no em posa comentaris al blog pel fet que jo escric bé i ell o ella, no tant. En el cas d'aquest grup la gent escriu de forma lliure i si en català o castellà fa servir allò que en diem ortografia natural ningú no li diu res. M'empipa en algun cas quan als blogs algú, en lloc de comentar el tema central, escriu sobre correccions lingüstiques o fa retrets als participants sobre la seva mala ortografia. L'ortografia s'ha sacralitzat des de sempre quan al capdavall és quelcom lligat a convencions i pactes i en el cas del català, potser per la normalització relacionada amb les recuperacions democràtiques i per les seves dificultats en un passat encara recent, sembla que tothom sigui més papista que el papa, que diuen.
Crec que hi ha d'altres barris que han creat grups semblants, fa poc vaig llegir algú que es queixava del fet que l'havien fet fora del grup del seu barri perquè havia entrat en temes polítics. Potser es van passar però el fet és que aquests temes són espinosos i que ja hi ha llocs adients per entrar a fons en aquest tipus de debats així com per debatre temes lingüístics a fons i amb cura. El grup de facebook que comento m'encanta pel fet que ningú no es talla ni un pèl en evocar els seus records i per què no hi ha ningú que es queixi de si escrius en català, en castellà o en xapurriau. En els temps que corren és d'agrair tot plegat.
A través del blog la gent explica coses diverses sobre botigues desaparegudes, personatges del barri que ja no hi són, transformacions urbanístiques, sentiments personals a l'entorn de vivències diverses. La gent es retroba i té notícies de l'un o de l'altre. També es pengen fotografies, manllevades d'aquí o d'allà, sense sentir-se ningú culpable si no en sap la procedència exacta. Espero que aquest tarannà de llibertat duri força i que puguem continuar recordant tantes coses i tantes persones. El temps no té pietat amb res i la memòria esdevé sovint enganyosa i parcial, els records també canvien amb les generacions i tenim una tendència irreductible a idealitzar el passat. Crec que el Poble-sec és un barri amb una gran personalitat, amb els seus defectes i les seves circumstàncies i crec que en el present és més estimat que en èpoques anteriors. Ha estat un barri que ha acollit sempre les darreres onades immigratòries, ara també, ja va néixer, podríem dir, amb aquesta vocació suburbial que el fa diferent d'aquells barris que van ser pobles independents.
Algú del grup de facebook comentava que l'empipen els nou vinguts de fa quatre dies, sobretot els qui vénen al nostra barri pel fet que està una mica de moda, que ja teoritzen sobre el Poble-sec mític i la seva història i que en quatre dies són experts en poble-sequisme. Això és molt habitual, què hi farem. Passa encara més amb el redescobriment del Paral·lel i les teoritzacions gairebé acadèmiques sobre les seves excel·lències. Potser resulta inevitable que passi això. Una persona em comentava, fa uns dies, que havia conegut familiars d'un famós poeta català de la comarca d'Osona que es quedaven de pedra en escoltar les coses que s'explicaven en una d'aquestes inevitables rutes culturals del nostre temps dedicada al personatge en qüestió. Per això resulten molt saludables iniciatives com l'aquest grup de facebook, sense més pretensions que recordar i comentar i fins i tot tafanejar sobre el nostre estimat Poble-sec, Poble Sech, Pueblo Sec, Poble Sec, Pueblo Seco o com en vulguem dir, que tots ens entenem es digui com es digui o s'escrigui com s'escrigui.
