Aquests dies s'està fent molta propaganda a l'entorn de la 'recuperació del restaurant 'La Font del Gat'. Pel que he llegit, de l'interior original tan sol en funcionarà una part, l'edifici acull un arxiu amb documents olímpics. L'interior tampoc té a veure amb l'original. De moment sembla que hi ha hagut queixes de gent de la part de dalt del Poble-sec pel soroll nocturn que, de moment, s'ha generat al recinte.
Sobre 'La Font del Gat' no és fàcil trobar informació contrastada, fins i tot he trobat referències contradictòries. Per això em limitaré a explicar una mica el que es pot trobar per la xarxa i a incloure en el text records personals. La font es troba a dins dels Jardins Laribal, a Montjuïc i està catalogada com a bé amb elements d'interès, tot i que, malgrat això, s'hi han fet destraleries de tant en tant.
És un recinte tancat, d'origen privat, i s'hi accedeix a través d'una portalada, al final d'unes escales des del passeig de Santa Madrona. Un plafó ovalat mostra dos gats simètrics, negres, i la data, 1884. La font es troba dins d'una arcada feta amb pedra tosca. El restaurant original va ser construït per Puig i Cadafalch, en el context dels actes previs a l'Exposició, durant els anys vint del segle passat.
La zona, probablement, amb una font rústica, ja devia ser un lloc de trobades populars. Se la relaciona amb la popular 'Colla de l'Arròs' tot i que aquesta es trobava en una casa antiga, on ara hi ha el Museu Etnològic, que es va perdre en construir aquest museu, de grans i excessives dimensions. L'antic edifici va acollir el primer Museu Etnològic i havia estat la seu de l'Escola del Mar, quan aquesta va haver de marxar de la Barceloneta, per culpa dels bombardeigs de la guerra civil. Els jardinets que envoltaven aquell edifici eren molt agradables i hi havia un pou amb un dibuix i una inscripció que deia 'Dos cerezos, flor y fruto, simbolizan la Escuela del Mar'. L'Escola va estar allà un temps, durant la postguerra, fins que es va traslladar al Guinardó. Fa temps vaig esbrinar que la placa amb la inscripció la conserven antics alumnes de l'Escola.
L'any 1908 l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca a Josep Laribal, advocat i periodista, per tal de convertir-la en un jardí public. Entre 1916 i 1918 l'arquitecte Forestier i el seu ajudant, Rubió i Tudurí, van reestructurar el jardí. El projecte inicial va patir canvis diversos, a causa de les diferències entre Puig i Cadafalch i Rubió, qui va acabar les obres. L'espai de la font es va refer i es va fer sortir l'aigua de la boca d'un cap de gat, obra de Josep Antoni Homs.
Cap a 1925 Puig i Cadafalch, encarregat de les obres de l'exposició de 1929, va construir davant de la font un gran restaurant on es podien celebrar batejos, comunions i casaments. L'Ajuntament va acabar per no renovar la concessió, no sé ben bé en quina data, potser a finals dels vuitanta, i el restaurant va acabar tancant, una llàstima. Ja sabem com va acabar el posterior Parc d'Atraccions, es deixen perdre les coses que funcionen i s'han d'acabar 'refent'.
Hi havia un molt bon projecte per dedicar l'edifici del restaurant a un centre d'interpretació de Montjuïc, malauradament la cosa no va prosperar. Al costat de l'edifici antic, amb intermitències, hi va funcionar un bar-restaurant que no estava malament del tot. L'edifici va allotjar coses com ara la Federació Espanyola de Tennis. Ara hi ha això dels documents 'olímpics'. Sobre els projectes fallits, pel que fa a Montjuïc, se'n podria fer una enciclopèdia.
La popular font va inspirar la canço popular 'La Marieta de l'Ull Viu' i també un cuplet i una obreta de teatre que fins i tot, crec, es va arribar a fer en cinema.
Quan em vaig casar vam fer el dinar a l'antic i preciós restaurant, tenien un ventall de preus de menús, alguns molt assequibles, i era un molt bon lloc per a aquest tipus de celebracions i per a fer fotografies. El restaurant sortia en algunes pel·lículas, una de les quals 'Cristina', amb la Josefina Güell, en la qual també sortia l'església romànica del Poble Espanyol. Malauradament no n'he trobat fotografies.
Com que sempre hi ha opinions per a tots els gustos hi ha qui pensa que la veritable Font del Gat era al barri de Sant Pere, on hi havia casernes amb soldats i on, efectivament, hi ha o hi havia una font amb abeurador que també es deia 'del gat', al capdavall els gats sempre han estat molt populars.
Veurem com funciona i evoluciona la 'nova etapa', tan promocionada aquests dies.
