dissabte, 5 de desembre del 2009

Llums, ombres i dibuixos



Estic preparant una xerrada de CERHISEC pel gener sobre EMILI FREIXAS, gran dibuixant, del qual he parlat fa poc en el meu altre blog i del qual parlaré més en aquest ben aviat. FREIXAS va viure al número 57 del carrer Blasco de Garay, va dibuixar i pintar de tot, era un gran treballador. Un dels seus personatges de còmic va ser el CAPITÁN MISTERIO, en el qual he pensat aquests dies pel fet que ahir, altra vegada, La Vanguardia va tornar a parlar del nostre barri en un extens article Luces y sombras del Poble-sec. Imagino que a qualsevol indret del món i fins i tot en qualsevol ànima humana hi ha llums i ombres, però potser ja es parla massa del barri als mitjans, algú va dir que feliços els pobles que no tenen història. No patiu, segur que el Capità Misteri vetlla per nosaltres des del túnel del temps!!!

3 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Al meu barri ja fa temps que trobes gent dormint per alguns llocs, bancs (del dos tipus), entrades d'antics comerços... També gent amb ferralla i grans carretons plens de tot, deuen tenir el sindrome de "Diògenes", noies que es passegent , a vegades amb nens quasi nadons i et paren demanan. Fins i tot l'altre dia una senyora molt ben arreglada, pintada, més ben pentinada que jo. Em va semblar que potser debia tenir alguna malaltia que la feia demanar sense tenir-ne necessitat. No sé si algun dia això acabarà, cada vegada que surts et demanen diners. Els polítics tindrien que estudiar-ho, crec.

Júlia ha dit...

Els polítics, Maria Antònia, en general, ni transiten pels barris, llevat dels dies de inauguracions o eleccions, ni van en metro, ni viuen en llocs on això es pugui veure. La seva prioritat majoritària -sempre hi pot haver gent de bona voluntat, espero- és guanyar eleccions i mantenir el poder, si a més fan alguna cosa bé, excel·lent.

Júlia ha dit...

Per cert, avui mateix el diari porta la notícia d'una batalla campal a Sants, no és la primera, això no perjudica la imatge del divers i bonic barri veí, no vull ni pensar què es diria si la cosa arriba a passar pels nostres estimat carrerons.