El príncep, que ha recorregut els salons de palau, es mira fixament al mirall i, lentament, deixa anar una sola llàgrima, sense alterar el rostre sever.
Llàgrima per la Història i els costums, que canviaran, indefectiblement; llàgrima pelseu propi món tancat en fèrries tradicions, per Angèlica, que simbolitza la joventut que es perd sense remei. I per totes les vides particulars, sensibles als canvis que es produeixen malgrat les conviccions de cadascú...
La llàgrima del príncep de Salina (La crisi dels vuitanta, Meteora, 2016)
per molts anys, OLGA XIRINACS!!!
1 comentari:
Avui a l'Olga segurament se li haurà escapat alguna llàgrima de felicitat...Crisi ? Nooo...Il·lusió!!!
Bon vespre.
Publica un comentari a l'entrada