Això d'internet té l'avantatge de què moltes informacions romanen durant temps visibles. És el cas d'alguns articles dels meus blogs. Avui, per exemple, m'han escrit un comentari a l'entrada que vaig dedicar a Escamillo fa anys, el 1917, i que linco més avall.
Vaig treballar a Fantasías Migran "Hnos.Martin" al Carrer Tapioles, feien tota la vestimenta en pedreria per els teatres. Vaig conèixer a Escamillo, arriba ve allá i sempre deie: Teniu una convidada pagada per pendre algo, i anaven al Bar Martí a comprar els cafés i Coca colas. Era molt amable, molt educat, tenia un porte impresionant.La Seva fascinació eran las capas, tenía una col.leccio. Bons records.
Al comentari es mencionen espais avui força oblidats, com les 'Fantasías Migran' i el Bar Martí. Mentre determinats espais i personatges es recuperen d'altres, de forma atzarosa, s'obliden. El temps passa i les generacions canvien i no es pot recordar tot, que diuen.
El Bar Martí va ser molt popular. Va tancar quan l'amo va morir però, a més a més, es veu que el local no tenia les condicions, sovint excessives, que avui es demanen. També recordo que davant del Bar Martí hi havia un sanador, o com en vulguem dir, que tenia molt de prestigi i molt de públic. De vegades hi havia gent fent cua i tot i molts dels clients anàvem a esmorzar o a prendre un cafè al Martí.
https://lapanxadelbou.blogspot.com/2017/07/escamillo-el-del-molino-1920-1987.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Escamillo
http://zona-sec.cat/2024/03/04/pepe-escamillo-yo-soy-el-rey-del-paralelo-los-demas-son-mis-lacayos/
Escamillo va morir, encara relativament jove, l'any 1987. Molts d'aquells artistes mereixerien monuments i espais dedicats però el temps passa i s'emporta sovint els records i les biografies.
De vegades gent més jove evoca el passat que no ha conegut o es recullen determinats fets en algun llibre de narrativa. Sovint res és ben bé com ho recorda qui ho ha viscut, no hi podem fer més. Fins i tot les nostres pròpies vides no responen en ocasions ni tan sols als nostres propis relats.
2 comentaris:
Ostras¡¡¡...de quien me acuerdo bien es del Johnson , aún me río de un chiste que explicó de mariquitas, y de vez en cuando me lo explico a mi mismo... Lo vi varias veces en El Molino, a Escamillo no recuerdo haberlo visto, pese a su fama .
Yo a Johnson ya lo vi poco, con Escamillo me rei mucho
Publica un comentari a l'entrada