Avui se celebra la 33ª Mostra d'Entitats del Poble-sec. Avui en fan a un munt de barris, de mostres i fires, però, si no vaig errada, crec que 'la nostra' va ser la primera.
La meva situació actual no m'ha permès participar-hi com en d'altres ocasions, tot just hi he anat una breu estona.
És una celebració que m'encanta però, com tantes coses, ha canviat força. Hi ha entitats que es fan i es desfan i d'altres que romanen, incombustibles. Té molt de mèrit que quasevol acte d'aquest tipus faci anys, i ja en son 33, els de Nostre Senyor, vaja.
Potser és l'edat però enyoro altres temps en els quals la Mostra es feia a espais més íntims, la Plaça del Setge, el carrer Blai... La celebració s'iniciava el dia abans, per la tarda, venia un grup d'havaneres per la nit i s'organitzava una sardinada molt popular.
Avui es fa tan sols un dissabte, matí i tarda, però al matí és quan sol estar més animada, malgrat la calor. Ja fa alguns anys que s'organitza en un tram de Paral·lel, durant un parell o tres d'anys, amb motiu de la reobertura del Molino, es va tancar el Paral·lel i hi van col·laborar els teatres, però aquestes celebracions 'a lo grande' no poden durar gaire. La gent fidel és la de sempre, la del barri. I és que a la ciutat hi ha un munt de festes i festetes i celebracions de tot tipus.
Els espectacles han anat variant, ara es fan a l'escenari de la Plaça dels Ocellets i, pel meu gust, el més rellevant crec que és l'actuació del grup Sound Dreamers.
Amb tants anys l'orientació i el personal canvien, de forma inexorable. CERHISEC acostumava a vendre el llibre de l'any a la Mostra però ara es ven per Sant Jordi, i potser hi ha més gent aleshores ja que no fa tanta calor.
En tot cas, ja dic, és tot un mèrit la durada de l'esdeveniment, malgrat hagi tingut alts i baixos i, en moltes ocasions, un excés de soroll pel que fa al volum que s'emet des de l'escenari i que fa que no puguis xerrar a gust. Per no parlar de les batucades, excessives, segons la meva opinió de velleta carca.
En tants anys hi ha gent que no és ja entre nosaltres, com ara el Juli, del Foment, que tenia cura de les sardinades, i molta gent més gran que jo que conformava un bon gruix de seguidors de CERHISEC. Tot es renova i així ha de ser. De vegades es perden coses i activitats, però també en sorgeixen de noves.
En tot cas, felicitats als molts responsables de la continuïtat de l'esdeveniment, un dels dies més animats del barri, segons la meva opinió. En aquest blog he penjat gairebé cada any una ressenya sobre el tema.
En linco algunes per si voleu 'recordar':
https://balcopoblesec.blogspot.com/2012/06/reflexions-per-despres-de-la-mostra.html
https://balcopoblesec.blogspot.com/2019/06/la-mostra-dentitats-29-anys.html
https://balcopoblesec.blogspot.com/2015/06/retalls-dhistoria-quinze-anys.html
https://balcopoblesec.blogspot.com/2009/05/mostra-dentitats-numero-19.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada