Aquests dies segurament podrem llegir articles diversos sobre Francesc Candel, amb motiu del seu centenari. De moment estic llegint la biografia que ha escrit Genís Sinca, potser no és ben bé la biografia que m'esperava, però és agradable de llegir i evoca, de forma acurada, tot una època que tinc molt present. De fet és un refregit d'entrevistes que l'autor va fer a l'escriptor, un text amb tòpics i repeticions i moments interessants pel que fa a personatges i situacions que s'han gairebé oblidat.
Sobre Candel aniré fent més entrades al blog. No el vaig conèixer personalment però vaig guanyar el Premi de Narrativa que porta el seu nom en dues ocasions. Després en vaig ser jurat, a peticio de la meva bibloteca. Ho vaig deixar per manca de temps i perquè l'apartat de narració aplegava un nombre d'aportacions impossibles de valorar de forma acurada. En una ocasió vaig protestar a la tràgicament desapareguda Núria Burguillos sobre l'organització dels actes finals del certamen, em va semblar que es donava poc paper als autors i autores premiats i massa a algun famoset televisiu que es convidava perquè fes xerinola. No sé com estan les coses ara, suposo que tot ha millorat força.
El premi ha anat variant pel que fa a dotacions i organització. L'altre dia un periodista explicava que ignorava que abans de la biblioteca actual, gran, espaiosa i moderna, n'hi havia hagut una altra. A l'antiga hi havia anat en alguna ocasió, tot era, aleshores, més fet 'a mida humana' i l'atenció era excel·lent. No vull dir que ara no ho sigui, ep, però els espais petits son, pel meu gust, més acollidors.
Candel ha estat molt estimat al seu barri, té biblioteca, escola, fins i tot gegant. Un gegant de mida moderada i discreta. Fa anys, molts, vaig anar a un acte cultural on hi havia l'enyorat Huertas Claveria, qui va incidir en què molta gent coneguda parla del 'seu barri' però ja no hi viu. Candel no, sempre ha viscut al barri. Candel va protestar, vivia al seu barri perquè hi vivia molt bé, no era cap mèrit. Aquell barri ha canviat i millorat, evidentment, però ell hi ha estat 'a les dures i a les madures'.
Candel, les vegades en què el vaig poder escoltar, rumbejava un humor molt fi i una ironia remarcable. En una ocasió, en referència a l'apartat poètic del certamen, va comentar que mai no s'havia presentat a un concurs de poesia ja que si la teva producció no era 'de la moda que agradava' als del jurat no tenies cap possibilitat.
Candel s'ha valorat més com a personatge que com a escriptor, sovint he percebut una mena de 'menyspreu' literari en alguns 'entesos'. Fins i tot, fa anys, una persona 'entesa' em va criticar el fet de què Candel donés veu i suport a autors humils, del barri, que escrivien de forma popular i senzilla. Els seus llibres es llegien en ambients modestos, com el meu. Reflectien, sense pretensions, un mon que es volia ignorar, encara que ara no es reconegui tot plegat.
La televisió, en alguna ocasió, va portar a la pantalleta narracions seves, malauradament tot es va fer amb pocs recursos. Una de les seves preferides era aquella, impressionant, en la qual una colla de fills es van passant el pare vell de casa en casa, fins que aquest mor pel camí. Pujol, amb totes les seves ombres, era susceptible al gran valor de Candel i a la seva bondat. Em sembla que l'afecte i el reconeixement pujolista tampoc no feia el pes a segons qui.
L'obra sencera de Candel es pot trobar a la 'seva' Biblioteca. Vaig veure que la filla volia transformar el pis de l'escriptor en museu, tant de bo la cosa tiri endavant. Havia llegit llibres seus, fa temps, tant narratius com sobre temes socials, com ara aquell en el qual va incidir en 'la nova pobresa' fent un recorregut pels menjadors 'socials'. He llegit que Sinca havia de ser el comissari del centenari i que després no 'ha fet falta' comissari però que a nivell personal endegarà actes i visites. Un llibre molt 'distret' és el que va escriure després de la seva experiència a l'Ajuntament de L'Hospitalet.
Paco Candel ha estat apreciat, potser de forma més personal que literària, per gent d'upa però no va semblar mai que tot plegat li pugés al cap i l'apartés del seu entorn. Recordo que en una altre ocasió el vaig sentir comentar, davant de l'arribada de les noves masses migratòries: 'ara resulta que els catalans i els castellans ens assemblem més del que semblava'.
Una biografia de Candel més aprofundida i completa seria imprescindible, no tan sols per acostar-nos més al personatge sinó, també, per conèixer a fons una època llarga i ombrívola però amb llums oblidades i amb molta gent que avui no ens 'sona', gent en ocasions lligada a les parròquies, als bars de barri, metges sacrificats, com els que, en el meu barri, treballaven a Sant Pere Claver. De tot això hi ha alguna cosa al llibre que he mencionat, però poqueta.
No m'allargo més, ja hi haurà ocasió.
https://www.rtve.es/television/20141114/paco-candel-lemigrant-queda/1048088.shtml
https://lapanxadelbou.blogspot.com/search?q=Candel
https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Candel_Tortajada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada